Bakú acull a partir de l'11 de novembre i, com a mínim, fins al dia 22, la COP29. La cimera anual de canvi climàtic se celebra a l'Azerbaidjan que, com passava als Emirats Àrabs Units, és un productor de combustibles fòssils i un dels principals exportadors de gas cap a la Unió Europea. Més enllà d'aquesta circumstància, els delegats tenen com a gran repte aprovar un nou objectiu de finançament climàtic que permeti als països empobrits reduir emissions i adaptar-se als impactes del canvi climàtic. La necessitat d'augmentar l'ambició dels compromisos de cada estat -en un planeta que enguany superarà per primera vegada l'escalfament d'1,5 ºC-, de concretar la "transició per deixar enrere els combustibles fòssils" així com fixar objectius d'adaptació, són alguns dels altres punts claus de la cimera.
1. La COP del finançament climàtic
El finançament climàtic és el punt clau de la COP29, ja que cal actualitzar el denominat objectiu col·lectiu quantificat (NCQG, per les seves sigles en anglès). A la COP15 es va acordar l'actual, consistent en l'aportació per part dels països rics als empobrits de 100.000 milions de dòlars anuals (1 bilió en la denominació anglosaxona) des del 2020 al 2025. No s'hi va arribar fins al 2022, segons les dades de l'OCDE -malgrat que altres anàlisis ho posen en dubte-. En aquest sentit, moltes veus alerten que és tan important la quantitat acordada com la seva qualitat -si és públic o privat, en forma de subvencions o préstecs i amb subobjectius clars- com la transparència: tenir clar el nivell de compliment.
La COP29 ha d'abordar un canvi d'escala en el finançament. En aquest sentit, el mateix Conveni de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic xifra en 6 bilions de dòlars (trilions en la denominació anglosaxona) la quantitat necessària fins al 2030. És per aquest motiu que molts analistes consideren que seria un bon acord multiplicar per 10 l'actual quantitat i passar al bilió anual. Això sí, caldria determinar quina part es destina a mitigació, quina a adaptació i també incloure les pèrdues i danys, un fons que es va activar a la COP28, però amb una quantitat mínima de només 700 milions de dòlars. A més, un altre element clau serà si cal canviar les regles del joc perquè grans economies com la Xina passin a ser donants, fet que la Unió Europea ho veu com a indispensable.
2. El paper de l'Azerbaidjan, un exportador creixent de gas fòssil
Per segon any consecutiu la cimera de canvi climàtic se celebra en un estat productor de combustibles fòssils i, per tercer, en un país autoritari on no es respecten els drets humans. De fet, l'elecció de l'Azerbaidjan va ser tortuosa: Rússia va vetar qualsevol país de l'est de la Unió Europea i això va reduir-ne les opcions. Bakú, malgrat la neteja ètnica que va protagonitzar a l'Alt Karabakh, va aconseguir el suport d'Armènia i va aconseguir a última hora ser designada com a seu de la COP29. El 48% del seu PIB depèn de la producció de petroli i gas i, de fet, amb la guerra d'Ucraïna s'ha convertit en un soci preferent de la Unió Europea. Hi ha esperances que un estat tan vulnerable a un canvi de model energètic aposti per l'ambició climàtica? Poques. De fet, l'empresa estatal SOCAR s'ha compromès a incrementar les exportacions de gas fòssil en un 17% fins al 2027.
Si l'any passat el CEO de la petroliera dels Emirats Àrabs era el president de la cimera, enguany ho serà un personatge que durant 26 anys va treballar a SOCAR. Mukthar Babayev, actual ministre d'Ecologia àzeri, no només serà molt menys mediàtic que Sultan Ahmed al-Jaber sinó que caldrà veure si té la capacitat negociadora que va intentar projectar el polèmic dirigent emiratià.
3. L'impacte de la victòria de Trump als Estats Units
La COP29 començarà amb la ressaca de la victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes. El president electe, de fet, podria tornar a plantejar abandonar l'Acord de París, un fet que encara pot dificultar més assolir-ne els objectius. De fet, una anàlisi del portal especialitzat Carbon Brief calculava que les polítiques de Trump podien suposar unes emissions addicionals de 4.000 milions de tones de CO2 fins al 2030, que suposarien danys climàtics globals per valor de 900.000 milions de dòlars. Més enllà de l'incompliment dels mateixos objectius climàtics, uns Estats Units alineats amb les tesis retardistes o negacionistes pot afectar l'ambició d'altres grans potències, entre les quals la Xina. L'any passat, per exemple, Joe Biden va recuperar John Kerry com a enviat a la COP28, precisament per les seves bones relacions amb els xinesos.
4. Un món que ja frega els 1,5 graus
Els científics de l'IPCC van situar l'escalfament dels 1,5 ºC com un valor de compromís, un objectiu assumible en el qual, malgrat que els impactes continuarien sent molt greus, no es posés en perill el futur del planeta i les seves societats. Ara bé, a la COP d'enguany s'hi arribarà amb la pràctica seguretat que enguany serà el primer on el planeta supera aquest temut llindar. Malgrat que quan l'Acord de París es refereix als 1,5 ºC ho fa de manera estable -no una superació puntual com aquest 2024-, tot apunta que es podria assolir a finals de la dècada. De fet, un dels estudis més esperats serà l'actualització del pressupost de carboni. Un informe clau -coordinat pel català Pep Canadell- que estima quantes emissions de CO2 ens queden per esgotar l'escalfament d'1,5 graus.
5. Avançar en l'ambició climàtica: cap a uns nous objectius de reducció d'emissions
L'Acord de París marca limitar l'increment de temperatura "molt per sota dels 2,0 ºC, preferiblement a 1,5 graus". Ara bé, la realitat és que amb les polítiques actuals el planeta es dirigeix a un escalfament de 3,1 ºC, segons el darrer informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Per altra banda, si es fessin realitat al 100% tots els compromisos assumits pels estats, l'augment de temperatura només es limitaria a una forquilla entre 2,6 i 2,8 ºC. Amb aquest panorama tan negre, els països han de presentar abans de febrer de 2025 els seus nous objectius, inclosos en un document anomenats contribucions nacionals determinades (NDC, per les seves sigles en anglès). Malgrat que serà un dels temes estrella de la COP30, caldria esperar que la cimera de Bakú servís perquè aquells estats que volen ser tractors de l'acció climàtica avancessin nous objectius de reducció d'emissions i motivessin als països més reticents. De moment, el primer en fer-ho -amb moltes crítiques per "insuficient i és enganyós" són els Emirats Àrabs Units: un 47% de reducció per al 2035.
6. On és la transició per deixar enrere els combustibles fòssils?
La COP28 de Dubai va estar marcada per una discussió eterna: reduir o eliminar els combustibles fòssils? El CEO de la petroliera estatal i president de la cimera va aconseguir imposar una via intermèdia: iniciar la "transició per deixar enrere els combustibles fòssils". Un punt de partida interessant per alguns i clarament insuficient per molts altres. Ara bé, aquesta frase no apareix a l'agenda oficial de la COP29. És molt probable que alguns dels estats que reclamen més ambició climàtica intentin reprendre'n la discussió, però també és cert que l'Azerbaidjan no tindrà gens d'interès a fer avançar aquesta qüestió. La Unió Europea, per la seva banda, arribarà a la cimera amb la postura comuna de reclamar eliminar els subsidis de tota mena als combustibles fòssils. L'any passat, de fet, la referència va ser vague: limitant-ho a les ajudes "ineficients" i sense un horitzó temporal clar.
7. El gas natural, un combustible de transició?
L'ús dels combustibles fòssils és la causa de l'escalfament global d'origen antropogènic. Ara bé, no va ser fins a la COP del 2023 que aquest concepte va aparèixer a l'acord final. De fet, sense ni tan sols anomenar el petroli i el gas. L'acord final només feia referència al carbó i encara limitant-ho al polèmic concepte unabated -quan no es puguin capturar bona part de les seves emissions, A més, també es parlava dels denominats combustibles de transició -en el que es va interpretar com una referència implícita al gas fòssil-, que es considerava que "poden tenir un paper a l'hora de facilitar la transició energètica alhora que garanteixen la seguretat energètica". Bakú, que ha esdevingut un soci estratègic de la Unió Europea per reduir la dependència de Rússia, és molt probable que intenti aprofitar la situació per blindar el gas natural com a combustible "verd".
8. La discussió eterna sobre els crèdits de carboni
La descarbonització passa per la reducció directa de les emissions. Ara bé, l'Acord de París va establir en l'article 6 la possibilitat de crear mercats on les grans empreses i els estats poguessin comprar crèdits per compensar el CO2 emès a l'atmosfera. Una dècada després, aquest polèmic no està oficialment en marxa i, de nou, s'intentarà desencallar a la COP29 amb acords sobre la definició i contingut dels mercats, l'elegibilitat dels projectes de mitigació i els seus processos de revisió, entre. Més enllà dels dubtes ètics -com posar preu a la contaminació?-, dels conceptuals -té sentit permetre que grans empreses i estats puguin mantenir el nivell d'emissions?-, d'operatius -evitar la doble comptabilitat- també la seva efectivitat està molt en qüestió. Diverses investigacions recents han demostrat que els grans projectes de compensació -realitzats a països del Sud global- no aconsegueixen realment reduir les emissions.
9. Transició justa: més enllà de compensar els treballadors de la indústria fòssil
En els darrers anys s'ha posat sobre la taula la necessitat imperativa que la transició cap a un sistema descarbonitzat ha de ser justa. O, cosa que és el mateix, que el canvi de model no augmenti les desigualtats existents tant entre països com a l'interior dels estats. En aquest sentit, a la COP29 es debatrà com fer efectiu aquest concepte. Tanmateix, diversos analistes apunten que es podria limitar només a la compensació dels treballadors de la indústria fòssil, un dels sectors més afectats per la transició energètica. Ara bé, això podria deixar de banda tant el Sud global com els sectors més vulnerables dels països rics.
10. L'adaptació és tant o més important que la mitigació
Per afrontar el repte de la crisi climàtica hi ha dues estratègies complementàries: la mitigació -reduir les emissions- i l'adaptació -preparar les societats per un planeta amb un escalfament per sobre dels 1,5 ºC-. Mentre en el primer cas hi ha un objectiu global i compromisos estatals, en el segon està menys definit. A la COP28 es va avançar per acordar un objectiu global d'adaptació, enumerant actuacions en l'escassetat d'aigua, la producció alimentària, la salut, els ecosistemes i el patrimoni cultural, entre d'altres. No només s'espera que a Bakú es progressi en aquest àmbit sinó també en la definició de plans d'adaptació nacionals (NAP per les sigles en anglès).
11. El camí cap a la COP30 del Brasil
La COP29 es pot considerar una cimera de transició. Els acords a assolir són molt importants, però menys mediàtics que l'any passat. De fet, s'espera la meitat d'assistents que a Dubai, tant per les poques garanties que ofereix l'Azerbaidjan com per la seva capacitat logística. Una situació que contrasta amb la COP30. Se celebrarà a Belém, una ciutat brasilera de l'Amazones, fet que serà tot un símbol. A més, el fet que els estats hagin d'entregar el 2025 els seus nous compromisos de mitigació, farà que torni a ser una de les cimeres clau. Abans d'arribar al Brasil, també caldrà decidir la seu de la COP31, que tot apunta que es podria celebrar a Austràlia, a la ciutat d'Adelaida, malgrat que Turquia també s'hi ha postulat.
Bakú, la capital de Azerbaidjan acull la 29a Conferència de les Parts del Conveni de Nacions Unindes per al Canvi Climàtic. Impacte, el canal d'emergència climàtica de Nació, en realitza un seguiment especial. Podeu consultar totes les informacions aquí.
- La prèvia més completa: finançament climàtic i 10 qüestions clau més de la COP29 de Bakú.
- Què és una COP? Per què la cimera del clima de Bakú és la 29? Quants països hi participen?Preguntes amb resposta de la cimera climàtica.
- Un amfitrió incòmode. Azerbaidjan, la dictadura cobejada que acull la COP29 de canvi climàtic; per Pep Martí.
- Butlletí Impacte: si les COP de canvi climàtic no existissin, s'haurien d'inventar.
Vuit visions catalanes sobre la COP29 de Bakú:
- Sonsoles Letang, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Transició Ecològica: «Com més alta sigui la temperatura global, més probable serà patir desastres com el del País Valencià».
- Marc Serra, responsable d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona: «No podem caure en el negacionisme o el retardisme climàtic per por de perdre vots».
- Bruna Cañada, investigadora en justícia financera a l'Observatori del Deute en la Globalització: «El finançament climàtic no pot generar més deute als països empobrits».
- Anna Pérez Català, investigadora a l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI) de París: «Hauria de ser una COP important, però no soc massa optimista».
- Jordi Vilardell, periodista especialitzat en emergència climàtica i president de Renovem-nos: «La transició energètica va ràpida, però l'escalfament molt més».
- Olga Alcaraz Sendra, directora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la UPC: «Si Trump aposta pels combustibles fòssils, els Estats Units perdran competitivitat».
- Alicia Pérez-Porro, responsable de Relacions Internacionals del CREAF: «Les solucions basades en la natura són claus per adaptar-nos al canvi climàtic».
- Víctor Cusí, president de la patronal EolicCat: «S'ha d'incentivar l'electrificació en tots els àmbits, també en la reconstrucció per la DANA».
I també cal tenir en compte
- El 2024 tornarà a batre el rècord anual i serà el pprimer any en superar el temut escalfament d'1,5 ºC.
- El planeta bat un nou rècord d'emissions i s'encamina a un escalfament de 3,1 ºC.
- L'impacte climàtic de la victòria de Trump a pocs dies de la COP29: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París».