La COP28 ha aconseguit en temps de descompte un acord que aposta per una transició que deixi enrere els combustibles fòssils. Una referència que queda molt lluny del concepte "eliminació" que reclamaven dos terços dels països, però que va més enllà del que haurien volgut els països i les empreses petrolieres. Ara bé, més enllà d'aquest concepte, què inclou el text pactat a Dubai aquest dimecres al matí?

L'acord, que tècnicament és el balanç global (Global Stocktake) de l'Acord de París, serveix precisament per avaluar-ne el compliment i marcar el full de ruta per als anys vinents. Té 196 punts, amb el cos central dedicat a la mitigació -reducció d'emissions-, però també amb apartats d'adaptació, finançament, pèrdues i danys així com cooperació internacional.

A continuació, 10 d'alguns dels elements més importants:
 

1. Reafirmació dels objectius de temperatura de l'Acord de París

Dubai no ha certificat la mort de l'objectiu de l'1,5 ºC. En l'acord es reafirma l'acordat fa vuit anys: "mantenir l'augment de la temperatura mitjana global molt per sota dels 2 °C (...) i perseguir els esforços per limitar l'augment de la temperatura a 1,5 °C" respecte a l'era preindustrial.

Això sí, expressa la preocupació pel fet que el 2023 serà l'any més càlid de la història i que els impactes del canvi climàtic "s'estan accelerant ràpidament". En aquest sentit, reclama "accions i suport urgent" per mantenir els 1,5 ºC a l'abast.

 

2. Subratlla el principi de responsabilitats comunes, però diferenciades

No és cap novetat, però se "subratlla" l'article de l'Acord de París on s'estableix que s'aplicarà amb equitat i el principi de "responsabilitats comunes, però diferenciades". Això sí, el concepte de "justícia climàtica" només apareix una vegada en el preàmbul de l'acord.

 

3. Admet implícitament que s'està molt lluny de complir l'Acord de París

El text no és gens explícit en la manca de compliment de l'Acord de París. Concretament, destaca que s'hagin fet "avenços col·lectius" per evitar un augment de +4,0 ºC com apuntaven algunes previsions de l'Acord de París i assegura que amb els actuals compromisos dels estats -les denominades contribucions nacionals determinades (NDC)- es podria arribar un rang de 2,1-2,8 ºC. Això sí, cap referència que amb les actuals polítiques s'arribaria a +3,0 ºC, el doble que l'Acord de París.

També s'observa amb "preocupació" que amb les actuals NDC la reducció d'emissions l'any 2030 només seria del 2% respecte al 2019. Malgrat admetre la bretxa, no s'explicita que caldria baixar fins al 43% per mantenir viu l'objectiu de l'1,3 ºC. Finalment, expressa la preocupació per l'esgotament del pressupost de carboni que, segons l'última actualització, només restarien set anys per superar de manera permanent els 1,5 ºC.
 

4. Més ombres que llums en la transició per deixar enrere els combustibles fòssils

El titular de la cimera ha estat l'acord per una transició que deixi enrere els combustibles fòssils. Ara bé, el punt 28 del text -un dels més llargs- té molts matisos que ofereixen més ombres que llums. Evita qualsevol referència a petroli i gas: l'únic combustible fòssil amb referència explícita és el carbó i ho fa, a més, amb el polèmic concepte unabated -quan no es puguin capturar bona part de les seves emissions-.

També manté l'objectiu de triplicar la capacitat de les renovables per al 2030, però a l'hora de nomenar les tecnologies de "baixes o zero emissions", les situa al mateix nivell que les nuclears i les poc desenvolupades estratègies de captura de carboni, que actualment només aconsegueixen absorbir un 0,025% de les emissions de combustibles fòssils.

Sí que hi apareix una referència a la necessitat de reduir a curt termini les emissions de metà, però, en canvi, el punt de les subvencions als combustibles fòssils torna a ser molt vague: només parla dels subsidis "ineficients" i d'eliminar-los "tan aviat com sigui possible" sense un horitzó temporal clar.

Finalment, deixa per al punt 29 els denominats combustibles de transició -una referència implícita al gas-, que considera que "poden tenir un paper a l'hora de facilitar la transició energètica alhora que garanteixen la seguretat energètica".
 

5. Demana més ambició climàtica als estats

L'acord "anima" a tots els països a presentar les properes contribucions determinades -els compromisos que assumeix cada estat- amb "objectius de reducció d'emissions ambiciosos per a tota l'economia, que abastin tots els sectors i gasos d'efecte hivernacle". En principi, aquestes noves NDC haurien d'estar a punt per a la COP30 que se celebrarà el 2025 al Brasil. A més, també reclama la necessitat la necessitat urgent d'accelerar l'aplicació de les mesures nacionals de mitigació.
 

6. La biodiversitat com a revers de la crisi climàtica

Fins a tres punts de l'acord destaquen la importància de la biodiversitat com a revers de la crisi climàtica. Per exemple, se subratlla la "importància de conservar, protegir i restaurar la natura i els ecosistemes per assolir l'objectiu de temperatura de l'Acord de París" per la seva importància com a embornals de carboni, en la línia de l'acord de la COP15 sobre biodiversitat. També destaca la importància de la gestió forestal sostenible, anant més enllà de la capacitat d'absorbir emissions.
 

7. Cal un canvi en el consum

Sense fer cap referència explícita a la insostenibilitat de l'actual sistema, sí que reclama una "transició cap a estils de vida sostenibles i patrons sostenibles de consum i producció en els esforços per abordar el canvi climàtic, fins i tot mitjançant enfocaments d'economia circular".
 

8. La importància de l'objectiu global d'adaptació

Una de les discussions de la COP28 de Dubai ha estat acordar un objectiu global d'adaptació, l'altre gran element de les polítiques climàtiques i que tenen una quantificació més difícil que la mitigació. El text en subratlla la importància per tal de reforçar resiliència i reduir la vulnerabilitat. En aquest sentit, enumera actuacions en l'escassetat d'aigua, la producció alimentària, la salut, els ecosistemes i el patrimoni cultural, entre d'altres.
 

9. Denuncia la creixent bretxa en el finançament

El text destaca la creixent bretxa entre les necessitats de finançament dels països del Sud global i les aportacions dels estats del Nord. En aquest sentit, a la COP28 s'ha constatat que no s'ha arribat mai a l'objectiu promès el 2009 de 100.000 milions de dòlars anuals. L'acord estima que entre 2025 i 2030 caldria invertir només en adaptació entre 215 i 387.000 milions de dòlars anuals així com 4.300 milions més en energies netes.
 

10. La importància de compensar les pèrdues i els danys

La COP28 va començar amb un acord per posar en funcionament amb fons de pèrdues i danys, una mesura per compensar els impactes de la crisi climàtica als països del Sud global. Ara bé, la suma de les aportacions voluntàries dels països -al voltant d'uns 700 milions d'euros- i el fet que durant quatre anys sigui gestionat pel Banc Mundial, van rebaixar ràpidament l'eufòria. El text acordat reconeix la importància de compensar els "països en desenvolupament" així com aquelles comunitats especialment més vulnerables, per qüestions geogràfiques, de gènere, edat o per ser una minoria, entre altres.

termini les emissions de metà, però, en canvi, el punt de les subvencions als combustibles fòssils torna a ser molt vague: només parla dels subsidis "ineficients" i d'eliminar-los "tan aviat com sigui possible" sense un horitzó temporal clar.
 

COP28 Dubai: nou esborrany de balanç global de l'Acord de París by naciodigital on Scribd