Alicia Pérez-Porro: «Les solucions basades en la natura són claus per adaptar-nos al canvi climàtic»

Alicia Pérez-Porro (Barcelona, 1981) és biòloga marina de formació i doctora per la Universitat de Barcelona -la recerca la va fer a la Universitat Harvard sobre esponges marines-. Actualment, és la responsable d'Interacció Política i Relacions Internacionals del CREAF. Insisteix en la necessitat de situar la biodiversitat, com a mínim, al mateix nivell que la crisi climàtica i d'entendre que les COP s'assemblen més a una sèrie que una pel·lícula: “Hi ha trames que comencen i s'acaben, mentre altres s'allarguen durant diverses temporades”.

Què espera de la COP29, cimera que per segon any consecutiu se celebra en un estat productor de combustibles fòssils?
Que se celebri en un productor de combustibles fòssils, com l'any passat a Dubai, està molt bé. És un procés que hi ha d'estar involucrat tothom, especialment els que són part activa del problema i que, per tant, ho han de ser de la solució. Ho veig més com una oportunitat que una barrera. Ara bé, què espero de la COP29? Precisament que se continuï construint en la direcció de Dubai d'incloure llenguatge a l'acord final sobre com abandonar els combustibles fòssils. No fer un pas enrere, al contrari, poder afegir més ambició.

Quins elements creu que seran clau a la COP de Bakú?
En destaco dos. El finançament: ja se l'ha batejada com la COP del finançament, malgrat que és un tema clau en qualsevol cimera. També espero que l'objectiu global d'adaptació guanyi en notorietat i no sigui un tema que quedi sepultat. Tothom comença a tenir coll avall que no només amb mitigació ens en sortirem.

Com deia, el finançament és el punt estrella de Bakú. Que a la COP16 de biodiversitat fos un dels temes que no s'acordés clarament, és un mal presagi?
No, la convenció de la diversitat biològica i la del canvi climàtic són processos diferents -malgrat que haurien d'estar més connectats- i no té perquè influir un fet amb l'altre. En un cas tot just s'ha celebrat la setzena cimera i, en l'altre, que són anuals ja arribem a la vint-i-novena. A les agendes internacionals, per desgràcia, tenen estatus molt diferents. Haurien d'estar al mateix nivell o, fins i tot, que la biodiversitat tingués més importància.

Acció

Finançament climàtic i 10 qüestions clau més de la COP29 de Bakú

De fet, per primera vegada s'enllacen les COP de biodiversitat, de canvi climàtic i de desertificació. És una estratègia interessant?
Més que interessant és necessari. És una crisi polièdrica i no es pot tractar el canvi climàtic deixant de banda la biodiversitat i la desertificació -i altres temes com contaminació, oceans...-. Hem tingut una tendència a treballar en compartiments estancs i ja és hora que creem connexions com ho estan els sistemes naturals. Cal més coordinació i sinergies, no només en l'àmbit de les negociacions, sinó també de ciència i, sobretot, de polítiques públiques. No podem implementar polítiques climàtiques que vagin en detriment de la biodiversitat.

A Dubai fins a tres punts de l'acord final destacaven la importància de la biodiversitat com a revers de la crisi climàtica. S'avançarà en aquest camp a Bakú?
Sí, les solucions basades en la natura són un dels elements importants de l'objectiu global d'adaptació. Però la biodiversitat no només té un paper en temes de mitigació -els boscos com a embornals de captar CO2- i d'adaptació. S'ha de conservar pel seu valor intrínsec: mengem, respirem, bevem o tenim una bona salut mental gràcies a la biodiversitat. No la podem entendre com una qüestió aliena a nosaltres mateixos.

Terra

COP16 de biodiversitat: un final abrupte i acords menys ambiciosos dels necessaris

La COP arribarà pocs dies després de la tragèdia del País Valencià -en una àrea metropolitana d'un estat europeu-. En l'àmbit de l'acció climàtica local i de la gestió de la biodiversitat, com ens interpel·la aquest desastre?
Ens fa veure que no és un problema dels països en desenvolupament, sinó que ens passa a casa nostra. Malauradament, és un exemple flagrant que d'aquesta crisi ningú se'n queda fora. És el món que tenim ara: necessitem estratègies d'adaptació i polítiques públiques adaptades al territori.

També ho farà just després de la victòria de Trump. Quines conseqüències tindrà a Bakú i, sobretot, en els pròxims anys?
A Bakú caldrà veure si l'administració sortint intenta aprofitar l'última oportunitat o tindrà un perfil baix. En els pròxims anys, sí que es notarà, malgrat que Trump és més home de negocis que polític i l'economia s'està descarbonitzant. Molt probablement tornarà a retirar els Estats Units de l'Acord de París i veurà com es nota. En aquest sentit, no soc especialment pessimista: el context geopolític actual no és el mateix que fa vuit anys. Aleshores, ja es va demostrar que el conveni és més resilient del que ens pensàvem.

Acció

L'impacte climàtic de la victòria de Trump: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París»

Quins acords de mínims s'haurien de produir per considerar que la COP29 ha estat positiva?
El que és important és transmetre que la COP no és una situació de tot o res. No és una pel·lícula, és una sèrie amb capítols i temporades. Hi ha trames que comencen i s'acaben, mentre altres s'allarguen durant diverses temporades. Amb aquesta perspectiva, el que a priori pot semblar un fracàs -perquè no hi ha hagut un acord final-, no deixa de ser un pas més cap endavant. Un exemple és la COP16 de biodiversitat: que s'aturessin les negociacions finals per manca de quòrum, no vol dir que fos un fracàs. Es van aconseguir alguns acords amb qüestions que feia anys que es negociaven com les poblacions indígenes i comunitats locals. Amb el canvi climàtic passa el mateix: hi ha cimeres amb passos de gegant -com la COP21 amb la signatura de l'Acord de París-, però d'altres amb passets més tímids. Mentre se continuïn reunint buscant les maneres d'avançar, sempre hi ha una part positiva.