Bruna Cañada Roca (Olot, 1998) és tècnica i investigadora en justícia financera a l'Observatori del Deute en la Globalització. Serà observadora a la COP29, una cimera de canvi climàtic que se celebra a l'Azerbaidjan, un estat que no només és un exportador preferent de gas fòssil a la Unió Europea sinó que no respecta els drets humans. Més enllà d'aquesta qüestió, destaca que l'element clau de la cimera serà el finançament i que “serà tan important la quantitat que s'acordi com sobretot la seva qualitat” per evitar generar més deute als països empobrits.
Què espera de la COP29, cimera que per segon any consecutiu se celebra en un estat productor de combustibles fòssils? Serà de transició?
La COP29 tindrà un seguiment mediàtic menor, ja que és veu com un impàs, entre la de Dubai i la del Brasil de l'any vinent. Això sí, el finançament climàtic serà el gran protagonista i és un tema que, malgrat ser absolutament clau, sovint passa desapercebut en els mitjans. Cal decidir quins diners es posen sobre la taula, qui els posa i com és aquest finançament. Com a ecologista i tècnica de l'Observatori del Deute en la Globalització espero que sigui públic i basat en subvencions, no en crèdits.
De l'Azerbaidjan s'ha destacat que és un productor de combustibles fòssils, però també és clarament autoritari i ha protagonitzat una neteja ètnica a l'Alt Karabakh. Com a representant de la societat civil a la COP29 la preocupa?
Sí, la situació del respecte als drets humans a l'Azerbaidjan és molt dolenta. Tenim companys a la presó per haver denunciat la corrupció vinculada al govern i també hi ha activistes exiliats. En aquest sentit, serà impossible qualsevol mena de mobilització fora del recinte de la cimera. A més, és un estat amb quasi el 50% del PIB depenent de l'extracció de combustibles fòssils i s'ha convertit en un soci preferent de la Unió Europea per subministrar gas fòssil arran de la guerra d'Ucraïna.
Que l'acord de la COP28 de Dubai d'una transició per deixar enrere els combustibles fòssils no sigui un punt de partida a Bakú és una molt mala notícia?
Sí, de moment a l'agenda oficial no es preveu ni parlar del “transition away from fossil fuels”. És molt desesperançador: hi ha una pressió molt forta per apostar per falses solucions com la captura i emmagatzematge de carboni o els crèdits de CO2 per tal de seguir creixent d'una manera infinita i, en cap cas, eliminar els combustibles fòssils
El 2024 serà amb molta probabilitat el primer any on s'arriba -encara que sigui puntualment- a un escalfament global d'1,5 graus. Pot ser un element que catalitzi l'ambició climàtica a Bakú?
Cada vegada hi ha més evidències -només cal veure el desastre del País Valencià- de l'impacte del canvi climàtic i m'agradaria pensar que això no només cala al conjunt de la societat sinó als negociadors de la COP. Al mateix temps, però, en moments d'emergència o devastació també són propicis per una extrema dreta cada vegada més enfortida que pot recollir la ràbia.
Per acabar, quins acords de mínims s'haurien de produir per considerar que la COP29 ha estat positiva?
Seria molt interessant que s'avancés en les contribucions nacionals determinades -els compromisos de reducció d'emissions que assumeix cada estat-, però sobretot que hi hagués un acord de finançament ambiciós. Creiem que la quantitat justa seria un bilió de dòlars anual, però més enllà de la quantitat, l'important és la qualitat perquè no generin més deute als països empobrits. També és molt important que les pèrdues i danys s'incorporin com a subjectiu en el nou objectiu de finançament.
Bakú, la capital de Azerbaidjan acull la 29a Conferència de les Parts del Conveni de Nacions Unindes per al Canvi Climàtic. Impacte, el canal d'emergència climàtica de Nació, en realitza un seguiment especial. Podeu consultar totes les informacions aquí.
- La prèvia més completa: finançament climàtic i 10 qüestions més clau de la COP29 de Bakú.
- Què és una COP? Per què la cimera del clima de Bakú és la 29? Quants països hi participen?Preguntes amb resposta de la cimera climàtica.
- Un amfitrió incòmode. Azerbaidjan, la dictadura cobejada que acull la COP29 de canvi climàtic; per Pep Martí.
- Butlletí Impacte: si les COP de canvi climàtic no existissin, s'haurien d'inventar.
Vuit visions catalanes sobre la COP29 de Bakú:
- Sonsoles Letang, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Transició Ecològica: «Com més alta sigui la temperatura global, més probable serà patir desastres com el del País Valencià».
- Marc Serra, responsable d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona: «No podem caure en el negacionisme o el retardisme climàtic per por de perdre vots».
- Bruna Cañada, investigadora en justícia financera a l'Observatori del Deute en la Globalització: «El finançament climàtic no pot generar més deute als països empobrits».
- Anna Pérez Català, investigadora a l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI) de París: «Hauria de ser una COP important, però no soc massa optimista».
- Jordi Vilardell, periodista especialitzat en emergència climàtica i president de Renovem-nos: «La transició energètica va ràpida, però l'escalfament molt més».
- Olga Alcaraz Sendra, directora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la UPC: «Si Trump aposta pels combustibles fòssils, els Estats Units perdran competitivitat».
- Alicia Pérez-Porro, responsable de Relacions Internacionals del CREAF: «Les solucions basades en la natura són claus per adaptar-nos al canvi climàtic».
- Víctor Cusí, president de la patronal EolicCat: «S'ha d'incentivar l'electrificació en tots els àmbits, també en la reconstrucció per la DANA».
I també cal tenir en compte
- El 2024 tornarà a batre el rècord anual i serà el pprimer any en superar el temut escalfament d'1,5 ºC.
- El planeta bat un nou rècord d'emissions i s'encamina a un escalfament de 3,1 ºC.
- L'impacte climàtic de la victòria de Trump a pocs dies de la COP29: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París».