Bruna Cañada Roca (Olot, 1998) és tècnica i investigadora en justícia financera a l'Observatori del Deute en la Globalització. Serà observadora a la COP29, una cimera de canvi climàtic que se celebra a l'Azerbaidjan, un estat que no només és un exportador preferent de gas fòssil a la Unió Europea sinó que no respecta els drets humans. Més enllà d'aquesta qüestió, destaca que l'element clau de la cimera serà el finançament i que “serà tan important la quantitat que s'acordi com sobretot la seva qualitat” per evitar generar més deute als països empobrits.

Què espera de la COP29, cimera que per segon any consecutiu se celebra en un estat productor de combustibles fòssils? Serà de transició?
La COP29 tindrà un seguiment mediàtic menor, ja que és veu com un impàs, entre la de Dubai i la del Brasil de l'any vinent. Això sí, el finançament climàtic serà el gran protagonista i és un tema que, malgrat ser absolutament clau, sovint passa desapercebut en els mitjans. Cal decidir quins diners es posen sobre la taula, qui els posa i com és aquest finançament. Com a ecologista i tècnica de l'Observatori del Deute en la Globalització espero que sigui públic i basat en subvencions, no en crèdits.

De l'Azerbaidjan s'ha destacat que és un productor de combustibles fòssils, però també és clarament autoritari i ha protagonitzat una neteja ètnica a l'Alt Karabakh. Com a representant de la societat civil a la COP29 la preocupa?
Sí, la situació del respecte als drets humans a l'Azerbaidjan és molt dolenta. Tenim companys a la presó per haver denunciat la corrupció vinculada al govern i també hi ha activistes exiliats. En aquest sentit, serà impossible qualsevol mena de mobilització fora del recinte de la cimera. A més, és un estat amb quasi el 50% del PIB depenent de l'extracció de combustibles fòssils i s'ha convertit en un soci preferent de la Unió Europea per subministrar gas fòssil arran de la guerra d'Ucraïna.

Que l'acord de la COP28 de Dubai d'una transició per deixar enrere els combustibles fòssils no sigui un punt de partida a Bakú és una molt mala notícia?
Sí, de moment a l'agenda oficial no es preveu ni parlar del “transition away from fossil fuels”. És molt desesperançador: hi ha una pressió molt forta per apostar per falses solucions com la captura i emmagatzematge de carboni o els crèdits de CO2 per tal de seguir creixent d'una manera infinita i, en cap cas, eliminar els combustibles fòssils

Terra

El 2024 serà el primer any en superar el temut escalfament d'1,5 ºC

El 2024 serà amb molta probabilitat el primer any on s'arriba -encara que sigui puntualment- a un escalfament global d'1,5 graus. Pot ser un element que catalitzi l'ambició climàtica a Bakú?
Cada vegada hi ha més evidències -només cal veure el desastre del País Valencià- de l'impacte del canvi climàtic i m'agradaria pensar que això no només cala al conjunt de la societat sinó als negociadors de la COP. Al mateix temps, però, en moments d'emergència o devastació també són propicis per una extrema dreta cada vegada més enfortida que pot recollir la ràbia.

Per acabar, quins acords de mínims s'haurien de produir per considerar que la COP29 ha estat positiva?
Seria molt interessant que s'avancés en les contribucions nacionals determinades -els compromisos de reducció d'emissions que assumeix cada estat-, però sobretot que hi hagués un acord de finançament ambiciós. Creiem que la quantitat justa seria un bilió de dòlars anual, però més enllà de la quantitat, l'important és la qualitat perquè no generin més deute als països empobrits. També és molt important que les pèrdues i danys s'incorporin com a subjectiu en el nou objectiu de finançament.