Aquest dilluns comença a Bakú la COP29. Una nova cimera de canvi climàtic que tothom apunta que serà de "transició" o, fins i tot, "aigualida". Una atenció mediàtica molt menor, l'absència de molts caps d'estat, un amfitrió -l'Azerbaidjan- amb una capacitat diplomàtica limitada i un element clau -el finançament climàtic- tan important com al mateix temps poc atractiu per als titulars.
Que la COP se celebri per segon any consecutiu en un productor de combustibles fòssils -i per tercer en un país que no respecta les llibertats- torna a fer arrufar el nas a molta gent. Ara bé, com m'explica Jordi Vilardell, periodista especialitzat en l'emergència climàtica i president de Renovem-nos, això també forma part de la normalitat. "La transició ha de ser global i per avançar també ha d'incloure els petroestats", apunta.
L'Azerbaidjan, amb la invasió russa d'Ucraïna, s'ha convertit en un soci estratègic per la Unió Europea amb qui s'ha compromès a augmentar les exportacions de gas fòssil un 17% fins al 2027. En aquest context, hi ha alguna esperança d'avançar en la solució de compromís -clarament insuficient- assolida a Dubai d'iniciar "una transició per deixar enrere els combustibles fòssils"? De moment, aquest concepte ni tan sols apareix a l'agenda oficial i caldrà veure si, com a mínim, es poden fer acords per eliminar-ne els subsidis.
Escalfament anual respecte a l'era preindustrial (1940-2024)
Per motius per veure el got mig buit n'hi ha moltíssims i només faltava la victòria de Donald Trump als Estats Units per augmentar el pessimisme. Davant d'això, una opció fàcil -i comprensible- és dir que les COP no serveixen per a res en un planeta que enguany superarà per primera vegada el temut escalfament dels 1,5 ºC i que, amb les actuals polítiques, es dirigeix cap als 3,1.
L'altra opció, més pragmàtica, però també més complexa, és entendre que el conveni de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, les COP i l'Acord de París són els únics instruments globals per intentar afrontar aquesta crisi. Unes eines clarament insuficients -el compliment íntegre dels compromisos dels estats ens porta a un escalfament de 2,6-2,8 ºC-, voluntàries i on la possible retirada dels EUA pot frenar encara més l'ambició d'alguns estats ja reticents. Malgrat tots els malgrats, si les COP no existissin, s'haurien d'inventar.
A Impacte, el canal de Nació sobre emergència climàtica, seguirem la COP29 en aquest especial. Aquests dies, a més, hem recopilat diverses veus catalanes que ens han valorat què podem esperar de la cimera de Bakú.
- Sonsoles Letang, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic: «Com més alta sigui la temperatura global, més probable serà patir desastres com el del País Valencià»
- Bruna Cañada, investigadora en justícia financera a l'Observatori del Deute en la Globalització: «El finançament climàtic no pot generar més deute als països empobrits».
- Anna Pérez Català, investigadora a l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI) de París: «Hauria de ser una COP important, però no soc massa optimista».
- Jordi Vilardell, periodista especialitzat en emergència climàtica i president de Renovem-nos: «La transició energètica va ràpida, però l'escalfament molt més».
Inundacions: després de la reacció, també caldran fets
Quasi dues setmanes després, continuem commocionats per la tragèdia del País Valencià. Ja no només pel terrible impacte en víctimes mortals, sinó per l'abast d'una destrucció que costarà molt temps en superar així com per la sensació que una situació així es podria tornar a repetir.
Evidentment, l'única manera de reduir-ne els danys és tenir un territori més adaptat i, sobretot, una gestió eficient de l'emergència, fet que cada dia que passa es constaten errors -per dir-ho suaument- més flagrants. A Catalunya, ara és temps de passar de la reacció post desastre -la gestió de la DANA tothom coincideix que va ser força correcte- als fets: hi ha molta feina per intentar tenir un país més preparat a episodis que, tal com va passar el 1940 amb l'aigua de Sant Lluc, tard o d'hora acabarem patint.
- «A partir de València, tot canviarà»: cap a un canvi de paradigma en la gestió dels temporals? Reportatge de Bernat Surroca.
- El 57% dels municipis catalans no tenen en vigor el pla obligatori per prevenir inundacions: consulta la llista.
- Set punts negres per inundacions a Catalunya: entre solucions imaginatives i dèficits històrics.
- Territori torrencial: les ciutats es poden adaptar a les riuades? Anàlisi de Nel·la Saborit i Jordi Quiñonero, membres de la junta directiva de l'SCOT.
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- París prohibeix el trànsit motoritzat al centre: la capital francesa estrena una gran ZTL per reduir la contaminació i promoure la mobilitat sostenible (llegit a Le Monde)
- L'absència d'Ursula von der Leyen a la COP29 de Bakú envia un “senyal fatal”, segons diversos analistes i observadors (llegit a The Guardian)
- Metamorfosi, el poble grec que va decidir en referèndum traslladar-se després de perdre-ho tot en unes inundacions del setembre de 2023 (llegit a Climática).
- La sequera extrema a l'Amazònia afecta més de 420.000 infants entre les comunitats indígenes del Brasil, Perú i Colòmbia, segons adverteix Unicef (llegit Globo.com).
🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!