El País Valencià és un territori on les gotes fredes han provocat greus inundacions de forma relativament recurrent. Fins ara, les pitjors eren les de 1957 -quan el Túria es va desbordar i va inundar la ciutat de València-, la pantanada del 1982 o el temporal de 1987, entre altres episodis més recents. Al Principat, en canvi, l'orografia no és tan propícia per aquests esdeveniments extrems. Ara bé, dos dels grans precedents comparteixen nom: l'aiguat de Sant Lluc. El de 1930 va afectar el Camp de Tarragona mentre que el de 1940 -l'any vinent se'n compliran 85 anys- va impactar de ple la conca del Ter i la Catalunya Nord. Més recent va ser l'aiguat de Sant Tomàs del 10 d'octubre de 1994, en una serra de Prades que és un dels punts amb una configuració geogràfica més similar a la que ha provocat grans desastres com la recent DANA del País Valencià.
Si l'aiguat de Sant Lluc del 1940 va provocar uns 400 morts, el pitjor desastre natural dels Països Catalans i del conjunt de l'Estat ha estat fins ara la riuada del Vallès de 1962 amb entre 600 i 1.000 víctimes -fet que tot apunta que quedarà superat a les comarques de València-. Les pluges en conjunt van ser inferiors a les de València -fins a 240 litres en tres hores-, però van impactar en una zona on, en ple franquisme, la planificació urbanística brillava per l'absència i amb barris que havien crescut de manera desordenada per acollir migrants d'altres punts de la península Ibèrica. A més, en els darrers 40 anys, segons Protecció Civil, han mort al Principat un centenar de persones, sent la tipologia de desastre natural amb més víctimes.
1.000 litres en 24 hores
Del 16 al 20 d'octubre de 1940 va ploure a tot Catalunya, però amb una distribució gens uniforme. En punts de les Terres de l'Ebre, de l'Alt Pirineu i de la Catalunya Central els registres van superar els 200 litres i, puntualment, els 300. Però va ser al Ripollès, la Garrotxa, la zona de les Guilleries, l'extrem nord de l'Alt Empordà i, especialment, la Catalunya Nord, on les acumulacions van ser històriques.
No en va, aquesta és una de les zones d'Europa on és més factible aquest tipus de registres de pluja, segons explica Toni Barrera, tècnic de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya. També la zona del massís del Port, a les Terres de l'Ebre, la Vall de Confrents i la Safor, al País Valencià, així com el Gard occità, la Ligúria italiana i el centre de Grècia.
A la localitat de Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir, el 17 d'octubre es van registrar 1.000 litres i 1.930 en tot l'episodi. Es tracta del volum més gran d'aigua mai registrat a Europa en 24 hores, però en tractar-se d'un pluviòmetre no oficial, el rècord està en discussió. En altres punts de la Catalunya Nord es van fregar o superar els 1.000 litres i s'estima que al massís del Canigó es podria haver arribat als 1.200 en només 24 hores.
#Taldiacomavui#Fa80anys acabava un temporal de pluja excepcional conegut com l'#Aiguat de Sant Lluc. Entre el 16 i el 20 d'octubre de 1940 van caure més de 1.000 mm a les comarques del Conflent, Vallespir i Ripollès:
— Meteocat (@meteocat) October 20, 2020
•1.930 mm a #SantLlorençdeCerdans
•870 mm a #Camprodonpic.twitter.com/MHZbM006Br
La precipitació també va ser excepcional al Ripollès. Un total de 870 litres a Camprodon, 352 dels quals el 17 d'octubre, 581 a Beget i 375 a Ribes de Freser. A Susqueda es van fregar els 440, a Sant Pere de Torelló (Osona) els 350 i a Esponellà (Pla de l'Estany) els 340.
Més de 400 morts
El temporal es va batejar com l'aiguat de Sant Lluc -se celebra el 18 d'octubre- o el de 1940. Es considera que és la vegada on, de manera general, el cabal dels rius ha estat major. Es van desbordar els rius de totes les conques de la Catalunya Nord -el Tec, la Tet i l'Aglí-, però també la Muga, el Fluvià, Ter i el Llobregat, al sud.
L'impacte sobre la societat catalana va ser terrible quan tot just feia un any i mig de la fi de la Guerra Civil. Es calcula un balanç de 400 morts, dels quals dos centenars van ser al voltant del Canigó. Al sud, una de les comarques més afectades va ser Osona, ja que a un Ter absolutament fora de control se li sumaven afluents també desbordats. Només a Torelló van morir 61 persones i deu més a Manlleu.
Entre les conques del Ter i el Fluvià van quedar destruïts 58 ponts, centenars de cases i 165 indústries. De fet, un exemple sobre l'impacte sobre l'activitat econòmica, molt vinculada als rius, es pot trobar Manlleu on quasi 1.700 persones es van quedar sense feina. En localitats com Ripoll, Olot o Besalú, encara avui hi ha plaques que recorden el nivell de l'aigua que va arribar entre 2 i 3 metres per sobre dels carrers.
Als cursos baixos de les conques les inundacions van ser extenses, amb unes 175.000 hectàrees de conreu totalment anegades. De fet, el Ter a Torroella de Montgrí va arribar a un cabal de 2.400 m3/s -l'habitual és de 5-, el Fluvià a uns 2.000 a Garrigàs i la Muga a 1.200 m3/s a Castelló d'Empúries.