A principis d'estiu, quan encara l'extrema dreta de Vox no havia trencat la baralla als governs autonòmics, el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, vivia una legislatura plàcida. Les polèmiques generades per la ultradreta i, particularment, per l'aleshores vicepresident i conseller de Cultura, l'extorero Vicente Barrera, semblaven tenir un recorregut de metxa curta i la controvertida gestió del seu conseller d'Educació i persona de confiança, José Antonio Rovira, no l'erosionaven de cara els seus potencials votants. Mazón havia traçat una senda que, fins i tot, li permetia somiar amb una majoria àmplia del PP als comicis del 2027.
L'eixida de Vox del Govern valencià va agitar l'escenari polític. Els populars es quedaven en minoria i es veien obligats a buscar acords parlamentaris. L'extrema dreta continuava essent el soci estratègic i Mazón atresorava l'avantatge d'haver teixit una relació de sintonia amb la comandància del grup parlamentari dels ultraconservadors a les Corts Valencianes. Ara bé, hi havia un problema: el llum verd dels reaccionaris no depenia de la direcció valenciana, sinó dels interessos estratègics i electorals del líder estatal de Vox, Santiago Abascal.
La negociació dels pressupostos de la Generalitat Valenciana era la prova de foc per a testar la relació entre Vox i Mazón, un examen per al cap del Consell que permetia copsar l'impacte de la ruptura dels ultradretans. A menys de 48 hores de la presentació dels comptes, una DANA devastadora, amb més d'una setantena de morts oficials i d'uns efectes esfereïdors per a diverses comarques del centre del País Valencià, amenaça de minvar el perfil construït pel baró valencià de la formació conservadora.
En aquest any de legislatura i poc del PP al capdavant del govern valencià, l'equip de Mazón havia generat una imatge propera del president a través de les xarxes socials. Els seus vídeos a TikTok i a Instagram havia exhibit un caràcter afable del cap del Consell. Encara més, s'havia mostrat solvent en les rèpliques parlamentàries a una oposició progressista pendent d'afiliar les seues estratègies polítiques i de superar els seus processos orgànics de renovació. Mazón havia aconseguit regatejar les polèmiques amb habilitat, fins i tot les repercussions de la condemna de l'expresident valencià Eduardo Zaplana, qui havia estat fa dècades el seu padrí polític.
Amb la DANA, però, la Generalitat Valenciana del PP ha transmès una imatge d'anar a remolc dels esdeveniments. Quan el rellotge s'apropava a les 10 del matí del dimarts, l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) situava en nivell roig d'alerta el litoral de València i l'interior nord d'aquestes comarques, i minuts més tard el Centre de Coordinació d'Emergències del País Valencià emetia una alarma de nivell roig per a totes aquestes contrades. En poc més de mitja hora, els serveis d'emergències valencians informaven dels primers rescats a les comarques de la Ribera.
Aquest òrgan emetia a tocar del migdia un avís especial d'alerta hidrològica als municipis per on passava el riuMagre, afluent del Xúquer. Només un quart més tard, aquest riu es desbocaria a Utiel. El risc d'un escenari de baixada torrencial cap a les comarques de la Ribera Alta i de l'Horta Sud agafava volada. En aquell moment, però, el missatge de Mazón descrivia un panorama meteorològic de desplaçament de les precipitacions cap a la comarca de la Serrania de Conca i, a més, expressava que, de moment, no hi havia signes d'alerta envers el riu Magre.
L'administració tardaria fins a les vuit de la vesprada a enviar un missatge als telèfons mòbils als habitants de les comarques de València per què evitaren els desplaçaments. L'alerta arribava quan el torrent havia arrasat amb ponts, les carreteres eren una ratera per a la gent que tornava de la feina i es multiplicaven les històries de persones atrapades en polígons industrials. En unes hores de preocupació, desconcert i tensió, d'un servei d'assistència telefònica d'emergències incapaç de donar resposta a tothom per la magnitud de la catàstrofe, el cap del Consell faria la seua primera intervenció.
Mazón va ressaltar la necessitat de seguir els canals oficials de comunicació i va apel·lar a la prudència, però va emetre afirmacions — com ara la "falta d'informació veraç"— que van ser acollides amb preocupació mentre s'amuntegaven els testimonis d'una tragèdia encara per dimensionar. Poques hores després, tornaria a comparèixer a À Punt, la televisió pública valenciana, per anunciar que s'havien trobat els primers cossos sense vida. En aquell moment, l'esquerra social, política, civil i sindical ja bullia contra l'administració del PP. Fins i tot, hi havia peticions de dimissió, com la reclamada per Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià.
Tant el PSPV com Compromís, en els seus missatges oficials, combinaven algunes crítiques a la gestió de Mazón amb les crides a la solidaritat, però més enllà d'alguns gestos de lluita partidista hi havia una percepció social —almenys visible a les xarxes socials— de falta d'anticipació de les institucions valencianes comandades del PP. "Aquesta tragèdia era inevitable, però sí que s'haurien pogut minimitzar els danys", apunta una veu experta en la gestió de les emergències. La reacció tardana del Consell amenaça el capital polític acumulat pel partit de la gavina al País Valencià. El malestar provocat per una tragèdia tan descomunal és imprevisible.
València