Vox ha consumat l'amenaça que fa dies que plana sobre el PP i ha decidit, en una reunió de la direcció celebrada aquesta tarda i que deixa en segon terme el drama humanitari que es viu a les Illes Canàries per l'arribada de menors migrants, trencar tots els governs autonòmics amb els populars. En concret, són cinc les comunitats que han saltat pels aires, políticament parlant: Castella i Lleó, Múrcia, Aragó, Extremadura i País Valencià, a més de les Illes Balears, on el PP govern amb el suport extern de Vox. El líder de la formació ultra, Santiago Abascal, que ha tornat a agitar un discurs racista i xenòfob en la compareixença posterior a la trobada, ha acusat el cap de files dels populars, Alberto Núñez Feijóo, de "torpedinar" els acords: "Va ordenar als seus presidents confondre'ns i mentir-nos". Els membres de Vox als governs autonòmics dimitiran en les pròximes hores i passaran a l'oposició.
El motiu? L'acollida de 347 menors migrants en situació de vulnerabilitaten un país amb prop de 49 milions d'habitants, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Des de l'inici de la guerra a Ucraïna, l'Estat ha repartit un total de 200.000 ucraïnesos i ucraïneses arreu del territori. D'ençà d'això, l'extrema dreta liderada per Abascal no ha posat en cap moment el crit al cel. Ara sí, i el PP ho relaciona amb els resultats de l'agitador ultra Alvise Pérez a les eleccions europees del passat mes de juny. "S'immolen per por a Alvise", ha apuntat una font destacada de la formació encapçalada per Feijóo a El Mundo.
En la mateixa línia s'han expressat altres veus del PP a La Vanguardia. Aquest dijous deien que l'acollida de migrants és només "una excusa" per trencar els executius. El coordinador general popular, Elías Bendodo, ho ha precisat encara més unes hores més tard en públic i ha indicat que hi ha “altres circumstàncies”, i que el veritable objectiu de Vox és “tapar vies d'aigua”. Per part seva, el portaveu conservador, Borja Sémper, ha volgut transmetre "tranquil·litat" i avançant-se a la consumació de la ruptura, ha recalcat que les comunitats del PP continuaran gestionant les necessitats de la ciutadania.
El PP ja rumia una alternativa als executius: què ha donat pistes de la ruptura?
Ja fa prop de 24 hores que els populars pensen en una alternativa a les diferents comunitats autònomes on, fins ara, governaven amb Vox. El detonant que els ha fet donar per amortitzats els acords amb els ultres són les paraules de dimecres a la nit del mateix Abascal a les xarxes socials, només conèixer-se el pacte entre el PSOE i el PP per al repartiment dels menors, en què Catalunya s'ha desmarcat. "Va arribar Feijóo a la presidència del PP allargant la mà a Sánchez, i no ha deixat de fer-ho des de llavors. Han pactat tribunals, ha arribat a acords a Brussel·les i a comunitats autònomes, i avui ha dinamitat els pactes de govern, acollint voluntàriament 400 menes. Per estafar els espanyols, per saquejar-los i posar-los en perill, que no comptin amb nosaltres", va escriure vaticinador.
Durant aquest dijous, els actes i declaracions que han anat donant pistes del que ha acabat passant són dos. Una, el fet que els consellers ultres de Múrcia no s'hagin presentat, com és costum, a la reunió del consell de govern del matí. L'altra, Abascal als passadissos del Congrés dels Diputats carregant la trencadissa de tot plegat sobre les espatlles de Feijóo: "Ha fet impossible els acords, han provocat la ruptura", ha sentenciat davant els micròfons i càmeres dels mitjans de comunicació en forma de presagi.
El curiós del cas és que figures de l'extrema dreta han reconegut, anònimament, al llarg de la jornada que no desitgen en cap cas la ruptura amb els populars. De fet, han admès a la premsa que s'hi senten còmodes. Especialment al País Valencià, sota la batuta de Carlos Mazón. Públicament, s'ha pogut endevinar per les declaracions de la presidenta de les Corts Valencianes, l'ultra Llanos Massó. Ella ha confirmat que, malgrat tot, els càrrecs públics, diputats, diputades i militants “acceptarem la decisió que adopti l'executiva”. Dit i fet.
I ara què? Aquest és el relat que ja construeix Gènova
Internament, als despatxos de Gènova creuen que tenen les de guanyar. Almenys, a escala de relat. Una de les primeres veus a pronunciar-se sobre la ruptura amb Vox ha estat el líder del PP a Galícia, Alfonso Rueda. El president de la Xunta ha opinat que "no té cap sentit" que els ultres facin caure els governs de les autonomies "simplement per ser solidaris i reclamar una planificació de la política migratòria al govern d'Espanya". Segons ell, la decisió "demostra, una vegada més, que com menys es governi amb aquests, millor".
Amb aquest gir de guió, Feijóo podria recuperar la tan anhelada figura de "moderat" que va intentar construir en ser nomenat el nou home fort del PP. Una figura que, malgrat tot, el temps i la competència amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s'han encarregat de desmuntar. Especialment, si es té en compte que dimecres a la nit, a les Canàries, podrien haver consensuat amb els socialistes fer obligatori l'acollida de menors migrants i ho van descartar.