El govern espanyol s'ha presentat aquest dimecres a la tarda a Tenerife, la capital de les Illes Canàries, amb la intenció d'aclarir el futur del repartiment de menors no acompanyats que han arribat a l'arxipèlag atlàntic els últims mesos. Actualment, hi ha 5.600 menors d'edat en unes illes que a tot estirar tenen recursos per atendre'n uns 2.000, asseguren les institucions insulars. Així, la cimera entre comunitats autònomes havia de resoldre, de nou, la predisposició dels territoris a acollir aquests adolescents i joves arribats en pastera a terres espanyoles. Alhora, els executius territorials esperaven conèixer les condicions que posava el govern de l'Estat sobre la taula perquè l'acollida fos justament distribuïda i acompanyada de recursos, després que fins ara no hi hagi hagut un mecanisme clar que ho reguli.
De més de tres hores de cimera n'ha sortit un resultat incert. Les comunitats governades pel PP han votat a favor de la proposta del govern espanyol que marca el repartiment de 347 menors d'edat de manera voluntària -la xifra inicial que fa setmanes que està pendent d'aclarir- però no s'han pronunciat sobre l'acollida obligatòria. Així doncs, l'assumpte no té encara una solució definitiva per l'estratègia conjunta dels governs populars i que ja havia avançat Alberto Núñez Feijóo. Vox ja ha amenaçat de trencar els governs autonòmics amb el PP després del resultat de la trobada.
Per la seva banda, Catalunya s'ha abstingut tant en la carpeta voluntària com en l'obligatòria tot i que haurà d'acollir 31 d'aquests migrants. El Govern assegura que en els últims anys ha acollit una xifra de menors molt per sobre de la qual reconeix l'executiu estatal, mentre que també demana més finançament. "Al sistema de protecció de la infància hi tenim acollits 2.369 menors migrants, però el Ministeri tan sols en comptabilitza 1.417", ha assegurat des de Tenerife el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. D'altra banda, pel que fa a la reforma de la llei d'estrangeria que planteja l'executiu espanyol, Drets Socials lamenta que, ara com ara, no té en compte la singularitat catalana.
L'equip de govern del PSOE i Sumar tenia clar que la trobada no anava només de pactar el trasllat de 347 menors d'edat de manera voluntària -la xifra inicial que fa setmanes que està pendent d'aclarir- sinó que la gran carpeta a tractar és la que té a veure amb un acord de futur més estable. De fet, l'objectiu de la cita era esmorteir algunes reticències de territoris que no veuen clara la reforma legal que planteja el govern de Pedro Sánchez. Es tracta d'un canvi en la llei d'estrangeria que fixaria un nou mecanisme que seria vinculant -i no voluntari- a l'hora d'establir quan i com es repartirien arreu de l'Estat els migrants que sobrepassin les capacitats d'una comunitat autònoma. La idea és establir una eina duradora per abordar els pics d'onades migratòries.
El cas, però, és que aquesta reforma legal ha de passar pel Congrés dels Diputats i pel Senat. Allà ja fa setmanes que hi ha contactes polítics per treballar el canvi de norma. Però encara no hi ha consens. De moment, l'únic rebuig frontal que hi ha hagut ha estat el de Vox, va explicar el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres. La resta de formacions -inclòs el PP- aposten per negociar-ne les condicions. D'entrada, els populars són clau. Governen 13 de 17 comunitats autònomes i les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Ara bé, fins ara han evitat mostrar un posicionament conjunt i s'han centrat a reclamar més suport econòmic al govern espanyol pel que fa a l'acollida de joves migrants.
La figura destacada de la Generalitat
També és cabdal la postura que surti de la Generalitat. Els darrers dies el Govern en funcions havia insistit que demanaria a l'executiu de Sánchez que reconegui la singularitat catalana, un territori que fa temps que acull gran part dels migrants que arriben a la península. De fet, abans d'entrar a la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència que se celebrava aquesta tarda a Tenerife, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha apuntat que a Catalunya han arribat aquest any "1.500 joves menors" però que "el govern espanyol dona suport financer amb res d'això".
A més, ha criticat la manca de transparència i ordre en el repariment de migrants. Segons Campuzano, la setmana passada va arribar a territori català un contingent de 200 adults que havien arribat inicialment a les costes canàries. Després d'identificar-los, però, haurien detectat que hi havia 9 menors d'edat. "Les coses s'han de fer bé i el govern espanyol no ho està fent bé", ha conclòs el representant de l'executiu d'ERC.
Així, mentre una de les exigències del Govern es basa en "més finançament", les esmenes que planteja l'equip de Drets Socials van molt més enllà. Entre les principals preocupacions de l'executiu català hi havia la idea que el principi de "sobreocupació" -que activaria el mecanisme de repartiment de migrants- no només afecti Canàries, Ceuta i Melilla, sinó que també s'apliqui a la resta de comunitats autònomes. Així, Campuzano defensa que en els tres territoris fronterers que reben més migrants de l'Àfrica la saturació s'activi quan s'arribi al 150% de la capacitat del territori per acollir menors d'edat, mentre que a la resta de l'Estat això s'estableixi a partir del 175%. A més, per prevenir possibles diferències de prioritats entre les diferents comunitats autònomes, la Generalitat també reclama que per llei tots els territoris reservin per a migrants una quarta part (25%) de totes les places d'acollida a menors d'edat.
Igualment, des del Departament de Drets Socials feia dies que es posava l'accent en què els trasllats des de Canàries -o altres comunitats saturades- només es facin després d'acreditar que els joves tenen menys de 18 anys. A banda, se sol·licitava també que es respectin les competències catalanes exclusives en matèria d'infància.
Per la seva banda, Junts -un altre grup decisiu per als càlculs polítics de Pedro Sánchez- s'ha mostrat incòmode amb el pla estatal. El grup parlamentari dirigit per Míriam Nogueras desaprova que es vulgui tramitar aquesta nova iniciativa sense abordar el traspàs de les competències en immigració a la Generalitat, una carpeta pactada mesos enrere. Això ha alimentat un to cada vegada més dur de Junts contra el PSOE, que lamenta que prefereixi arribar a un pacte amb el PP.