El govern espanyol ha iniciat els tràmits per eliminar quatre fundacions franquistes ara que fa 50 anys de la mort del dictador. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha anunciat que iniciarà les actuacions prèvies del procediment d'extinció per dissoldre les organitzacions franquistes dedicades a José Antonio Primo de Rivera, Blas Piñar, Serrano Suñer i Queipo de Llano.
“Veritat, reparació i justícia”, han estat les paraules d’Urtasun per defensar el moviment de la Moncloa que vol calcar el procediment amb la Fundació Francisco Franco. Els passos que recull la llei de fundacions no són simples. La Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica ha de redactar un informe per justificar l’extinció de les organitzacions franquistes i, després, cadascuna tindrà un període d'al·legacions.
Finalment, el govern espanyol ha de sol·licitar un informe a l'Advocacia General de l'Estat, perquè el Ministeri de Cultura decideixi si s’ha d’instar judicialment la desaparició de cada organització. En la resolució final de dissolució de les fundacions, la paraula la tindrà la justícia. Però, com són les quatre fundacions franquistes que el govern estatal vol dissoldre? Què defensen i com actuen?
Fundació José Antonio, exaltació d’ideals dictatorials
Tal com exposa el seu manifest fundacional, aquesta organització es reconeix com un grup de persones que “considera plenament vàlida la figura de José Antonio Primo de Rivera” i, afegeixen, “no com a referent passat, sinó de cara al segle XXI”. L'enaltiment del fill del dictador militar Miguel Primo de Rivera i fundador del partit feixista de la Falange és la seva premissa.
L’associació que du el nom de José Primo de Rivera advoca per estudiar la seva “figura històrica, política i personal” i recull als estatuts iniciatives com la creació d’un museu joseantonià per celebrar la figura del falangista. A més, la fundació, inscrita legalment el novembre de 1996, publica mensualment una gaseta dedicada a predicar els seus pensaments. Sense anar més lluny, la del setembre critica que “totes les lleis de memòria històrica d’Espanya estan inspirades pels socis proetarres del socialisme”, i defensa l’alçament militar del 18 de juliol del 1936.
Fundació Blas Piñar: “Déu, pàtria i justícia”
La segona fundació que el govern espanyol vol dissoldre és la dedicada a honorar la figura de Blas Piñar López, fundador del partit d’ultradreta Fuerza Nueva. L’organització, inscrita al registre l’any 2014, defensa el pensament sociopolític de Piñar emmarcat en els ideals de “déu, pàtria i justícia” i, en els seus estatuts, exposa el seu objectiu de difondre l’ideari Blas Piñar amb “l’esperança de garantir un nou renaixement d’Espanya”, i culminen aquesta apologia feixista reivindicant el lema de la dictadura: "Una, gran i lliure". D’aquesta manera, la fundació té com a únic objectiu exaltar l’ideari ultraconservador i catòlic de qui va ser procurador en les corts Espanyoles i conseller nacional del Movimiento.
Fundació Ramón Serrano Suñer: el cunyat del règim
La Fundació Privada Ramón Serrano Suñer, constituïda l’any 1997, diu tenir com un dels principals objectius oferir l’arxiu documental i polític “que va ser clau” en la construcció de la dictadura franquista posterior a la Guerra Civil. La fundació va ser registrada pel mateix ministre franquista, conegut per ser el cunyat de Carmen Polo, esposa de Franco. Serrano Suñer va mostrar públicament la seva simpatia amb el règim nazi en més d’una ocasió i va ser la mà dreta de Franco durant el règim.
Fundació Pro Infància Queipo de Llano: què hi ha darrere?
L’última de les associacions que el Ministeri de Cultura vol eliminar és la Fundació Pro Infància Queipo de Llano. Inscrita el 1945, aquesta organització du el nom d’un dels generals franquistes sanguinolents del règim i la dirigeixen membres de la seva família. Gonzalo Queipo de Llano, a qui se li atribueixen 14.000 víctimes només a Sevilla, apel·lava a “fer desaparèixer als rojos i milicians maricons” i a violar a les seves dones.
Actualment, aquesta fundació, tot i autoanomenar-se “proinfància desvalguda”, no se li coneixen activitats o donacions que hagin reforçat aquesta defensa. La realitat, però, és que va ser el mateix general franquista Queipo de Llano qui l’any 1950 va canviar el nom de Fundació Agrària per Fundació Pro Infància Queipo de Llano. Aquest moviment del militar feixista va ser una jugada turbulenta per apropiar-se i explotar econòmicament uns terrenys a Andalusia.
El franquisme latent
Tot i aquest moviment del govern espanyol, el franquisme continua present a la societat en moltes de les seves formes. En són exemple organitzacions com Núcleo Nacional, que congrega centenars de persones que prediquen lemes franquistes i alcen el braç fent la salutació nazi sense acomplexar-se. Plataforma 2025 és un clar exemple d’exaltació al franquisme. Aquesta associació vol organitzar un seguit d’actes per “recordar i honorar la memòria de Franco”. La Fundació Blas Piñar ha firmat el manifest donant suport a aquesta iniciativa.
Altres organitzacions com Ara Espanya, Germandat de la Vella Guàrdia o Moviment per Espanya són tres altres exemples. Aquestes associacions, com tantes d’altres, continuen enaltint lliurement, en ple 2025 i 50 anys després de la mort del dictador Francisco Franco, les conviccions feixistes del règim dictatorial.
