El Govern instarà l'Estat a modificar el decret llei sobre el sistema de distribució de joves migrats sols perquè reconegui la singularitat de Catalunya. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, aprofitarà la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència que se celebra dimecres a Tenerife per traslladar les esmenes catalanes. En una trobada que es preveu que duri unes tres hores i que s'allargui fins ben entrada la nit, el conseller demanarà que cada territori reservi almenys un 25% de les seves places d'atenció a la infància a l'acollida d'aquests nois i noies, de forma que es consideri que hi ha sobreocupació quan se superi el 150% en el cas de Canàries, Ceuta i Melilla, i del 175% a la resta de territoris. A més, sol·licitarà que el trasllat dels joves es faci quan s'acrediti que són menors i que s'inclogui el finançament adient.
Drets Socials ha apuntat que la proposta del govern de Pedro Sánchez no dona una resposta “adequada a les circumstàncies” amb què es troba la Generalitat a l’hora de gestionar aquesta qüestió. Per això, el Govern català instarà el govern espanyol a introduir modificacions en la proposta de decret llei per reformar la llei d’estrangeria. "L’objectiu és que tingui en compte la singularitat i l’esforç real de Catalunya en l’acollida i acompanyament d’aquests nois i noies", han indicat des de la conselleria.
Finançament i un grup de treball
Així, Campuzano, exigirà que la lògica de la sobreocupació tingui en compte tots els territoris, no només Canàries, Ceuta i Melilla i que, per establir un criteri, es tinguin en compte el temps d’estada i els recursos disponibles en el sistema amb l’objectiu de garantir un repartiment just i equilibrat. En aquest sentit, també sol·licitarà que el trasllat dels joves es faci un cop estigui acreditada la seva minoria d’edat, no abans, i que es respectin les competències catalanes exclusives en matèria d’infància.
D’altra banda, proposarà que, en els criteris d’aplicació d’aquest pla de resposta a la sobreocupació, s’inclogui el finançament per part de l’Estat d’aquestes acollides, d’acord amb uns criteris transparents i clars basats en l’ocupació existent, segons informació actualitzada facilitada per cadascun dels territoris. També que aquells que assumeixin l’acompanyament dels joves més enllà dels 18 anys, com és el cas de Catalunya, rebin finançament addicional per poder atendre’ls amb totes les garanties i facilitar el seu procés d’integració.
A més, Campuzano tornarà a insistir en la necessitat de constituir un grup de treball per abordar les polítiques de coordinació, planificació, informació i fons per donar l’atenció necessària a aquests joves. En aquest sentit, traslladarà set objectius que el grup haurà d’abordar amb urgència:
- Acordar i treballar per un fons de finançament necessari per a l'acolliment i inserció dels infants i joves migrats no acompanyats.
- Establir els circuits i les contingències del repartiment dels infants i joves migrats no acompanyats.
- Acordar les polítiques d'acompanyament dels joves migrats no acompanyats majors de 18 anys.
- Crear un sistema de recollida d'informació comuna per a totes les autonomies.
- Arribar a un acord amb la Fiscalia per a determinar l'edat de la manera més ràpida possible.
- Disposar de la informació prèvia i en temps real de les noves arribades dels infants i joves migrats no acompanyats.
- Treballar coordinadament amb el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
El govern espanyol no accepta la petició de Junts
Per altra banda, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha afirmat aquest dimarts que malgrat la petició de Junts de no acollir menors immigrants no acompanyats que es troben a les Canàries mentre l'Estat no delegui les competències en immigració a Catalunya, tots els territoris, i també Catalunya, hauran de participar de la "solidaritat obligatòria" i acollir part dels 6.000 menors que es troben a les Canàries.
Segons Torres, la petició de Junts "no té cabuda" en el sistema actual, i "la distribució dels menors es farà pel conjunt de les comunitats autònomes". Font de l'executiu han admès, però, que "històricament" els territoris que han fet més esforços en l'acollida han estat el País Basc i Catalunya.
L’atenció a menors no acompanyats a Catalunya
Catalunya, a través del sistema de protecció a la infància de la Generalitat, ha atès des del 2007 més de 14.000 joves menors d’edat. L’any passat van entrar al sistema més de 2.300 menors i, aquesta primera meitat de l’any, gairebé 1.400 de nous. El contingent atès avui per la Generalitat s’acosta als 7.000 joves, entre ells més de 4.000 de més de 18 anys que continuen sent atesos fins als 23 anys per garantir la seva adequada inserció sociolaboral.
Per fer possible l’atenció d’aquests nois i noies s’han creat i finançat milers de places, passant d’unes 800 (2017) a prop de 4.000 (2024). Aquestes xifres posen de manifest que el sistema català de protecció a la infància no només està sobre ocupat, sinó que el Govern ha hagut de treballar per quadruplicar les places i finançar-les. A més, l’executiu ha posat l’accent en l’acompanyament de joves extutelats d’entre 18 i 23 anys. De fet, Catalunya és un dels pocs territoris de l’Estat que disposa d’un servei d’aquestes característiques.