Dies abans dels terribles efectes de la DANA al País Valencià, Protecció Civil alertava que encara més de la meitat de municipis catalans no tenen en vigor el pla per prevenir inundacions. Malgrat que la situació és millor que un any enrere -64 ajuntaments han redactat o actualitzat el document-, n'hi ha un total de 296 que ho tenen pendent. D'aquests, un total de 60 no l'han elaborat mai, entre els quals destaquen grans ciutats amb un risc molt alt com Badalona, Rubí, Badia del Vallès o Montcada i Reixac, entre altres.
Garantir que tots els municipis tinguin el pla en vigor
Al conjunt del Principat, un total de 521 municipis han de tenir un pla municipal per tenir un risc d'inundacions. D'aquestes, només 225 el tenen vigent (43%) mentre que 238 més el tenen caducat (45,5%), ja que, com assenyalen fonts de Protecció Civil a Nació, la llei obliga a actualitzar-lo cada quatre anys. Entre els pendents amb risc molt alt hi ha l'Hospitalet de Llobregat -segona ciutat del país- i capitals de comarca com Amposta, Balaguer, Banyoles, la Bisbal d'Empordà i Figueres.
Tanmateix, la situació és encara pitjor en 58 municipis (11%). Són aquells que mai han elaborat el pla -a la llista consten com a "no homologat"- que ha de protegir els seus veïns de les inundacions. Destaquen casos de grans ciutats que, a més, tenen un risc molt alt: Badalona, Rubí -una de les localitats més afectades per la mortal riuada del 1962-, Montcada i Reixac o Badia del Vallès.
Tampoc en tenen malgrat ser zones molt vulnerables capitals de comarca com Puigcerdà o localitats tradicionalment afectades per inundacions com Vilassar de Mar -33 episodis des de 1990 segons dades de la UB- i Castelló d'Empúries -municipi on desemboca la Muga i que acumula 43 municipis-, entre altres.
Plans per a tots els municipis en dos anys
Salvador Illa va comparèixer aquest dilluns a la tarda per valorar l'impacte de la DANA al Principat. Va anunciar que el consell executiu aprovaria quatre acords que, entre altres, haurien de garantir que tots els municipis tenen un pla de Protecció Civil vigent i actualitzat. D'aquesta manera, es vol anar més enllà de l'actual situació -obligatori per a 521 municipis- i fer-ho als 947 d'arreu del país. La consellera Sílvia Paneque, després de la reunió del Govern, ha assenyalat que l'objectiu és que sigui una realitat en un màxim de dos anys.
“Hi ha municipis sense recursos tècnics ni econòmics per fer-ho”, ha admès la portaveu. Per facilitar-ho, preveu una dotació de sis milions d'euros per enguany i preveu destinar-ho 14 milions més per als pressupostos de 2025 a 2027. Això sí, descarta sancions pels que no ho facin ja que, de fet, l'actual legislació no ho permet.
“Sense el pla municipal, el sistema és coix”
A partir dels avisos de perill del Servei Meteorològic de Catalunya, Protecció Civil activa el pla Inuncat, sigui en fase de prealerta, d'alerta o d'emergència. Aquesta cadena es completa amb els ajuntaments, que han d'aplicar -si el tenen- el corresponent pla municipal.
Inclouen l'activació de mesures preventives o de vigilància, tant de mobilització de cossos d'emergència com d'accions per reduir el risc, per exemple, tallar els accessos a zones inundables. “Sense el pla municipal, el sistema és coix. La Generalitat no pot substituir el rol municipal. Hi ha una sèrie d'accions com el tancament de lleres que es deixen de fer”, va advertir fa uns dies Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil.
110.000 persones en zones d'alt risc d'inundació fluvial
Un total de 1.300 km2, el 4% del territori, són zones inundables fluvials on viu el 9% de la població, segons les dades dels darrers estudis de Protecció Civil de la Generalitat, a partir de les zones inundables determinades per l'ACA i Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
En total, prop de 705.000 persones viuen dins una zona inundable amb un període de retorn de 500 anys, i d’aquestes, 110.000 (l’1,4%) ho fan en de zones de molt alt risc d’inundació, és a dir, amb una recurrència de 10 anys. A més, cal tenir en compte que un 15% de les zones urbanitzades de Catalunya a les conques internes estan afectades per risc d’inundació tant fluvial com marítima d’acord al pla de gestió del risc d’Inundacions de les conques internes de Catalunya.
En alguns casos, les inundacions a 10 anys afectarien més del 50% de la població del municipi. De fet, alguns poden quedar gairebé negats com Deltebre (91% dels habitants afectats), que sí que disposa de PAM d'inundacions però l'ha de revisar des de 2020. O, també al Delta, Sant Jaume d'Enveja, amb el 74% de la població afectada, Benifallet (63%) i Ribes de Freser (50%), amb el pla caducat des del 2009. Pel que fa als municipis amb més població afectada per aquest nivell de risc d'inundació són Girona, amb 19.971 persones i gairebé el 20% de la seva població, Lleida (11.059 veïns), Deltebre (10.539), Pineda de Mar (7.046 habitants) i Tortosa (6.115 habitants).