El canvi climàtic provoca un augment molt clar de les temperatures globals. També una reducció significativa de les precipitacions, però en aquest àmbit l'element clau és l'increment de la irregularitat i la freqüència més gran de fenòmens extrems. Catalunya no se'n salva. De fet, en plena sequera, aquest setembre s'han produït diversos episodis d'inundacions locals en localitats costaneres. "Pot ploure molt a un poble i que no ho faci al del costat", adverteix Marta Cassany, directora de Protecció Civil. El nou escenari obliga el Servei Meteorològic a moure fitxa i està enllestint la creació de nous avisos de pluges intenses.
Un avís per a tempestes cada vegada més usuals
El Meteocat té dos tipus d'avisos preventius per pluges. El més habitual és per a pluges intenses: l'acumulació de 20 o 40 litres en mitja hora. "Seria la clàssica situació d'una tempesta d'estiu", explica Santi Segalà, cap de Predicció del Servei Meteorològic. Menys freqüent és el per acumulació: 100 litres -o fins i tot 200- en 24 hores, típic d'una llevantada o una xalocada, aquesta tipologia d'episodis que anirien tan bé per superar la sequera.
Tanmateix, cada vegada més, s'estan produint uns episodis que no s'adapten a cap d'aquestes situacions. "Són precipitacions molt intenses i estàtiques", explica Sarai Sarroca, directora del Meteocat. Evita anunciar de quants litres per metre quadrat es tracta, però avança a Nació que estan aprofitant els episodis de pluja d'aquesta tardor per posar-ho a punt. "Si podem, intentarem activar-ho a la primavera vinent", assenyala.
A banda dels nous avisos, també s'estan revisant els actuals. Una possibilitat és que en alguns casos s'augmenti el llindar i, per tant, no es decretin amb tanta freqüència, tal com ha reconegut la directora de Protecció Civil.
Un fenomen molt vinculat al canvi climàtic
Des del Meteocat tenen clar que aquest tipus de precipitacions intenses i persistents estan molt vinculades al canvi climàtic. "Necessitem una base de dades més àmplia, però hi veiem molta relació amb unes temperatures anormalment altes, tant a la superfície terrestre com al mar", explica Sarroca a Nació.
En aquest sentit, considera que qualsevol entrada d'aire fred -encara que no sigui molt important-, es troba un ambient sobreescalfat que suposa precipitacions molt intenses. Evidentment, el fet que es quedin estàtics està molt vinculat a l'orografia local i "depèn molt de cada situació", però en els darrers anys s'està reproduint amb major freqüència.
Un exemple, segons la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, que s'adapta a aquest nou paradigma és la tromba d'aigua del passat 7 de setembre a Tiana on va morir una dona. "Crec que en aquell cas hauríem activat el nou avís. Es va predir una situació d'aquestes característiques, però és impossible tenir clar si afectarà un municipi o un altre", assenyala. De fet, Sarroca posa en valor el nivell de precisió geogràfica de les alertes comarcals del Meteocat. Als Estats Units ho fan per estats i, sense anar gaire lluny, l'Aemet espanyola en províncies.
La tasca del Meteocat és aconseguir fer la predicció al màxim d'acurada per la gran diversitat de microclimes del país. Una part d'aquesta tasca s'acaba concentrant en els avisos de perill meteorològic. La seva importància rau en l'aplicació posterior, a través del pla Inuncat, per part de Protecció Civil i l'Agència Catalana de l'Aigua.
En aquest sentit, un determinat nivell d'alerta en una comarca concreta suposa avisar les institucions locals i els cossos de seguretat per tal que activin una sèrie de mesures preventives o de vigilància. Unes accions -per exemple tallar els accessos a zones inundables- que estan recollides en els respectius plans municipals.
Ara bé, més de la meitat dels ajuntaments no el tenen en vigor. Concretament, l'11% no l'han fet mai mentre que el 46% el tenen fet, però pendent de revisar. D'aquesta manera, ara mateix, només 230 dels 521 municipis compleixen una obligació pensada per protegir els seus propis veïns. "Sense el pla municipal, el sistema és coix. La Generalitat no pot substituir el rol municipal. Hi ha una sèrie d'accions com el tancament de lleres que no es fan", adverteix Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil.
Malgrat l'incompliment, des de la Generalitat no se'n vol fer sang. En aquest sentit, la directora Marta Cassany fa una crida als municipis que tenen el pla a desplegar-ne les accions i també garanteix el suport a aquells que encara el tenen pendent.