23
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
15:51h
El canvi climàtic provoca un augment sostingut de temperatura, però l'efecte en la precipitació és molt més incert. En aquest sentit, un estudi realitzat per científics de la Universitat de Queensland (Austràlia), ha utilitzat una nova metodologia per estimar els canvis en la pluja en diversos escenaris d'escalfament global. La península Ibèrica, el Marroc, Grècia i Palestina són els països del món més afectats amb caigudes fins al 20 i el 55%, depenent de si les emissions de gasos d'efecte hivernacle són intermèdies o altes.
La nova metodologia desenvolupada, publicada a la revista Nature Communications -del grup de la prestigiosa Nature- es basa en l'anàlisi de les tendències en sèries temporals contínues i a llarg termini. "Teníem l'objectiu detectar els patrons d'assecatge i humectació induïts per l'escalfament global, determinar el domini estacional i identificar 'punts calents' de condicions més seques i humides amb possibles impactes humans globals", explica l'investigador de la Universitat de Queensland.
En aquest sentit, l'estudi publicat a Nature Communications també situa la nostra regió -i especialment la península Ibèrica- com una de les zones més afectades per la reducció de precipitació. En un escenari intermedi d'emissions d'efecte hivernacle, a finals de segle la pluja es podria reduir un 10,2% a Grècia, un 12,7% a l'estat espanyol, un 20,3% a Palestina, un 14,1% a Portugal i un 21,8% a Marroc.
En la majoria d'aquests països la precipitació cauria entre un 35 i un 40% en un escenari d'emissions altes, fet que afectaria especialment el Marroc que podria perdre el 57% de la pluja. També sortirien molt perjudicats països del Carib com la República Dominicana, Puerto Rico o Haití, entre altres.
En contraposició, les zones on l'escalfament global farà augmentar més la precipitació són Finlàndia, Corea del Nord, Rússia i el Canadà, amb increments que poden arribar al 35 i el 48%, segons l'escenari d'emissions que s'acabi produint.
En ambdós casos, segons els autors de l'estudi, es tracta de zones on fins ara ja han patit els efectes del canvi climàtic per sobre de la mitjana.
En canvi, les zones on augmentaria la precipitació viu un 34,7% de la població. En cas d'emissions altes, l'afectació pujaria a 875,5 milions de persones (11% de la població mundial) i 4.350 milions (un 54,6%), respectivament.
La incertesa en les projeccions de precipitació
La majoria dels models indiquen una petita reducció de la precipitació i, sobretot, una distribució més irregular. Els autors de l'estudi, liderats pel científic australià Ralph Trancoso, admeten que les projeccions són molt incertes, fet que "dificulta les estratègies d'adaptació climàtiques" tant en l'àmbit global com a escala regional. "A diferència de les projeccions de temperatura, les de pluja presenten incerteses significatives i manca de coherència", afegeix.La nova metodologia desenvolupada, publicada a la revista Nature Communications -del grup de la prestigiosa Nature- es basa en l'anàlisi de les tendències en sèries temporals contínues i a llarg termini. "Teníem l'objectiu detectar els patrons d'assecatge i humectació induïts per l'escalfament global, determinar el domini estacional i identificar 'punts calents' de condicions més seques i humides amb possibles impactes humans globals", explica l'investigador de la Universitat de Queensland.
La península Ibèrica, una de les zones més afectades
El Mediterrani és considerat com una de les zones zero del canvi climàtic. Més augment de la temperatura que la mitjana del planeta, un increment del nivell del mar més accelerat així com una gran recurrència de sequeres, incendis i tempestes molt intenses.En aquest sentit, l'estudi publicat a Nature Communications també situa la nostra regió -i especialment la península Ibèrica- com una de les zones més afectades per la reducció de precipitació. En un escenari intermedi d'emissions d'efecte hivernacle, a finals de segle la pluja es podria reduir un 10,2% a Grècia, un 12,7% a l'estat espanyol, un 20,3% a Palestina, un 14,1% a Portugal i un 21,8% a Marroc.
Canvis en la precipitació en l'horitzó 2100
En la majoria d'aquests països la precipitació cauria entre un 35 i un 40% en un escenari d'emissions altes, fet que afectaria especialment el Marroc que podria perdre el 57% de la pluja. També sortirien molt perjudicats països del Carib com la República Dominicana, Puerto Rico o Haití, entre altres.
En contraposició, les zones on l'escalfament global farà augmentar més la precipitació són Finlàndia, Corea del Nord, Rússia i el Canadà, amb increments que poden arribar al 35 i el 48%, segons l'escenari d'emissions que s'acabi produint.
En ambdós casos, segons els autors de l'estudi, es tracta de zones on fins ara ja han patit els efectes del canvi climàtic per sobre de la mitjana.
El 3,3% de la població mundial, afectada per condicions més seques
Les zones més afectades per la reducció de precipitació estan molt concentrades a la Mediterrània, al Carib i en alguns països de l'Àfrica. En un escenari d'emissions intermèdies, afectaria 266,5 milions de persones, "només" un 3,3% de la població mundial.En canvi, les zones on augmentaria la precipitació viu un 34,7% de la població. En cas d'emissions altes, l'afectació pujaria a 875,5 milions de persones (11% de la població mundial) i 4.350 milions (un 54,6%), respectivament.