"A partir de València canviarà tot". Amb aquesta contundència es pronuncia Joan Roig, alcalde d'Alcanar, en declaracions a Nació. Al municipi del Montsià no ha afectat especialment la DANA que ha arrasat el País Valencià, però Roig sosté que això ha estat qüestió d'atzar, i recorda que en anys anteriors els aiguats sí que han causat estralls. En una piulada diumenge, va assenyalar que la situació actual és "un punt d'inflexió" i, en conversa amb aquest diari, ho desenvolupa: "Cada cop que vingui una DANA, s'hauran de fer confinaments preventius".
Alcanar ja ho ha fet en algunes ocasions, fruit de l'experiència del temporal dels anys 2018 i 2021, i dins de l'abast de les competències d'un ajuntament. Un confinament preventiu és bàsicament recomanar a la ciutadania que no surti de casa, que no faci desplaçaments innecessaris, que es prioritzi el teletreball, que alguns comerços tanquin o que l'administració treballi en serveis mínims. "Amb la força de la naturalesa no es poden fer concessions", apunta Roig. L'objectiu és prevenir un desastre com el del País Valencià, amb més de 200 morts i destrosses milionàries. La mala gestió ha situat el president valencià, Carlos Mazón, al punt de mira.
A Catalunya, la DANA no ha afectat amb tanta contundència, malgrat episodis d'inundacions els darrers dies que no han provocat danys personals. Poc abans dels fets de València, la Generalitat va anunciar un pla estratègic per millorar l'eficàcia i minimitzar els danys provocats per les inundacions, centrat en l'autoprotecció ciutadana i una bona comunicació per conèixer els riscos dels aiguats, en una redefinició dels llindars d'avisos de perill de pluja per adaptar-los millor a episodis intensos i estàtics -que van a més amb el canvi climàtic- i en millorar la feina preventiva dels municipis, amb mesures per prendre abans i durant les èpoques de més risc d'inundacions.
Restriccions de mobilitat i evacuacions, més necessàries
Episodis com el del País Valencià seran més habituals. L'escalfament global "dopa" el sistema climàtic i això contribueix a intensificar temporal com el que ha arrasat l'àrea metropolitana de València. Davant d'aquesta nova realitat, el Govern ha anunciat un paquet de mesures per fer-hi front i Protecció Civil admet que cal adaptar-se. "Hem d'anticipar aquests fenòmens, preveure'ls, redissenyar escenaris i identificar en quines situacions haurem de prendre mesures preventives", argumenta el subdirector de programes de Protecció Civil, Sergio Delgado, en declaracions a Nació. Mesures com els confinaments preventius, les restriccions de mobilitat o les evacuacions poden ser més necessaris.
L'empitjorament de les emergències meteorològiques està sobre la taula i caldrà donar-hi resposta. Una via poden ser, com sosté Delgado, "mesures preventives generals que impliquin restringir la mobilitat, o evacuacions preventives en llocs on es valori que la inundació serà prou greu per no poder garantir la seguretat de les persones als seus domicilis". Aquests dies s'ha restringit la mobilitat a les Terres de l'Ebre, però d'evacuacions preventives se'n fan molt poques. Durant el temporal Glòria, el gener de 2020, es van desallotjar persones de les zones inundables del riu Onyar, a Girona. "El nombre d'escenaris en què ho haurem de fer va creixent", admeten des de Protecció Civil.
En un sentit similar es posiciona Anna Ribas Palom, catedràtica al Departament de Geografia de la Universitat de Girona, que destaca la necessitat de revisar tots els protocols i adaptar-los a la nova realitat. "Els fenòmens extrems van en augment, tota prevenció és poca i cal aplicar el principi de precaució: si s'ha d'evacuar un barri, s'ha de fer, o si cal prioritzar el teletreball, també. Tot això ha de prevaldre", afirma, en conversa amb aquest diari. La clau, diu, és la capacitat d'activar-se quan s'apropen fenòmens com la DANA. "Quan passa, s'ha d'activar tota la prevenció". I per això és fonamental tenir ben definits tots els protocols d'actuació i millorar la coordinació entre organismes i administracions.
La coordinació amb el món local és clau
Desactivada l'alerta per la DANA, el Govern ha vist clar que cal prendre mesures per adaptar Catalunya a la nova realitat. Més enllà d'identificar les zones inundables -i obrir la porta a canviar de lloc empreses i habitatges, amb "serenitat però també contundència"-, també s'ha posat èmfasi a actualitzar i elaborar plans de protecció civil als 947 municipis de Catalunya. La coordinació entre administracions, sobretot entre la Generalitat i el món local, és clau per donar resposta a fenòmens d'aquestes característiques. Els ajuntaments tenen dos anys per fer o actualitzar aquests protocols. Ara com ara, el 57% dels municipis no tenen en vigor el pla per prevenir inundacions.
"El món local ha de tenir ben identificades les zones més vulnerables", apunta Delgado. En cas de temporals, són les zones inundables en què no és possible una "evacuació vertical", és a dir, les construccions no tenen una segona planta o superior on protegir-se de l'aigua. "En tot el que no tingui aquestes característiques, s'haurà d'actuar preventivament", afegeix. I no és només tenir actualitzat el pla d'actuació, sinó també poder-lo aplicar. En la gestió d'aquestes emergències greus, la "capacitació del món local per assumir el primer impacte" és essencial. "La Generalitat aporta les eines i els ajuntaments l'execució, la coordinació és vital", rebla Delgado.
Tenir ben present València
Les imatges de municipis com Paiporta o Torrent arrasats per l'aigua són recents, i això ha sensibilitzat la ciutadania a l'hora d'entendre el risc que suposen temporals d'aquestes característiques. També ha tingut incidència en la Generalitat a l'hora d'afrontar els efectes de la DANA a Catalunya, que han estat menors. "Arran de València hem vist una major sensibilitat per part de la ciutadania i més predisposició a entendre el risc de la situació, les mesures adoptades i les alarmes que s'anaven enviant", explica Delgado. Tenir clara la "percepció del risc" és important en aquest tipus de fenòmens extrems, com afegeix Ribas.
I sobretot entendre que no és un problema que més al medi natural, sinó que les inundacions són més perilloses en nuclis urbans i zones urbanes, com remarquen des de Protecció Civil. La percepció general és que Barcelona no es pot inundar i, en canvi, Alcanar, per exemple, sí. El cert és que Barcelona està ben preparada per assumir grans precipitacions, però no es pot menystenir el risc quan es camina pel carrer enmig de grans ruixats. "Les inundacions són un risc a l'exterior, als carrers, i quan l'aigua entra a les primeres plantes de les cases", resumeix Delgado, com a principi general.
Per això convé tenir ben present què ha passat al voltant de València i millorar la manera com es comunica el nivell de risc. "Cal millorar la comunicació preventiva, que va fallar a València", assenyala Ribas. La DANA d'aquesta tardor pot servir per això, també, per tenir una cultura del risc més bona, millorar la manera de comunicar-ho, que arribi correctament a tots els sectors de la població, i que la ciutadania sàpiga actuar en conseqüència. "El que ha passat a València, malauradament, ajudarà a sensibilitzar i a interioritzar la cultura del risc", afegeix Ribas. Els fets del País Valencià fan evident la urgència d'adaptar-se a la nova realitat.