Els efectes destructius de la DANA al País Valencià han disparat la preocupació per les inundacions. No en va, a Catalunya des del 1990 se n'han registrat fins a 229 episodis que han provocat 1.171 víctimes mortals, segons dades d'Agora, un portal impulsat per la Universitat de Barcelona (UB). Protecció Civil, per la seva banda, adverteix que és el fenomen natural extrem que provoca més danys personals al nostre país en un context on el 705.000 catalans -el 9% de la població- viuen en zones inundables, de les quals 110.000 en espais en molt risc.
En un context on el Govern es planteja com traslladar habitatges o empreses, hi ha localitats del país com Alcanar, Salou, Arenys de Munt, Castelldefels, Terrassa, Aiguafreda o Girona que són autèntics punts negres per haver patit episodis històrics molt greus o amb una freqüència molt elevada. En alguns casos, els veïns continuaran amb l'ai al cor, ja que fa dècades que hi ha actuacions pendents mentre que en d'altres es comencen a combinar les tradicionals obres de canalització amb mesures innovadores com basses de laminació per reduir les avingudes.
Ara bé, la intensificació d'alguns fenòmens a causa del canvi climàtic i el creixement urbanístic de les darreres dècades obliga, segons els experts, a avançar cap a una cultura de convivència amb el risc -malgrat que el 57% de municipis no tenen en vigor els plans de protecció- així com la necessitat d'adaptar el territori construït per generar espais urbans més permeables.
1. Basses de laminació al Montsià per frenar la força dels barrancs
Catalunya pateix la pitjor sequera de la seva història contemporània. Tanmateix, el Montsià acumula fins a tres episodis de greus inundacions en cinc anys i 38 des del 1900. L'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, considera que és “moment de deixar discursos polítics i buscar les millors solucions tècniques”. Fa uns mesos, van constituir una taula amb professionals de diversos àmbits i representants dels veïns per analitzar les diverses alternatives.
Malgrat que considera que l'expropiació de les cases construïdes als barrancs “és l'última opció”, han optat per projectes que “puguin ser exemple per altres municipis litorals amb problemàtiques similars”. En aquest sentit, ja han executat una bassa de distribució per desviar l'aigua que baixava del barranc del Llop cap al barranc de la Martinenca. “En aquest episodi ha funcionat correctament”, assenyala l'alcalde en declaracions a Nació.
Tanmateix, la gran obra pendent és construir fins a tres basses de laminació, unes zones que permetin emmagatzemar i absorbir el màxim d'aigua. “Redueix el cabal i la velocitat del barranc”, explica Joan Roig, que considera que en el pitjor dels casos “ens dona un temps preciós per reaccionar”. Ara bé, aquest projecte necessita entre 1,5 i 2 milions d'euros inversió: “Són molts diners, però només les inundacions del 2018 van suposar unes pèrdues de 8 milions”, recorda l'alcalde. “La velocitat de les administracions és molt lenta que la del canvi climàtic”, conclou.
Altres municipis propers, com Ulldecona o Santa Bàrbara, també fan treballs per reduir la vulnerabilitat en cas de pluges intenses amb la millora de la capacitat hidràulica o de canalització de barrancs, respectivament.
2. Enderrocar cases a Salou per evitar inundacions
Un dels punts negres més clars a Catalunya és el barri de la Salut de Salou. Allà, les construccions dificulten que l'aigua del barranc de Barenys pugui arribar amb facilitat al Mediterrani. Després d'anys d'episodis repetits d'inundacions -59 al conjunt del municipi-, el gener de 2022 van començar unes importants obres per desviar-lo.
La primera fase, amb una pressupost de 17 milions d'euros, va incloure la demolició de 29 habitatges per alliberar un espai entre les vies del tren i el passeig Miramar. Ara bé, la segona fase -que també inclou més expropiacions- està aturada sine die, ja que només va caldre retocar el projecte sinó modificar el pla general. Mentrestant, el barranc de Barenys continuarà intentant desembocar al mar a través d'una zona totalment urbana, el carrer C.
A Tarragona, per la seva banda, les rieres de la punta de la Móra concentren 56 dels 61 episodis històrics de la ciutat. No en va, la urbanització de la Móra va ser una de les zones més afectades la matinada de dilluns amb danys en un càmping i l'evacuació de dues famílies. L'alcalde Ramon Viñuales té clar que solucionar-ho és un deute històric: “Si no ho fem amb fons europeus, ho farem amb fons propis, però tenim un problema perquè té un nivell inferior al del mar i provoca molts problemes”, va assenyalar dimarts.
A les precipitacions intenses, l'efecte barrera d'urbanitzacions i infraestructures, s'hi suma el comportament del mar. “Quan bufa el llevant, el nivell puja i dificulta que rieres i barrancs puguin desguassar”, destaca Javier Sigre, professor de la Universitat Rovira i Virgili. “És un factor més que s'afegeix a una situació ja de per si complicada”, conclou.
3. Baix Llobregat: entre el riu i les inundacions litorals
Les inundacions, a grans trets, es poden diferenciar entre les pluvials, les fluvials i les marines. El Baix Llobregat és una d'aquelles comarques on es poden combinar. En l'episodi d'aquest dilluns, per exemple, pluges de fins a 170 litres van provocar inundacions en zones properes al litoral com l'autovia C-32, l'aeroport del Prat i municipis com Castelldefels i Gavà -que van concentrar quasi 250 de les 600 incidències que van gestionar els Bombers de la Generalitat-.
En aquesta darrera població, per cert, fa 15 anys es va inaugurar una bassa de laminació a tocar de la riera de Sant Llorenç. Va suposar una inversió de 10,5 milions d'euros i permet emmagatzemar fins a 160.000 metres cúbics d'aigua. “Aquest dimarts va funcionar correctament: va emmagatzemar aigua pluvial sense arribar a omplir-se completament i va reduir els efectes aigües avall”, apunten fonts de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a Nació.
En aquesta ocasió, de fet, les precipitacions van tenir un component molt litoral que va superar la capacitat dels claveguerams, amb xarxes que encara comparteixen les aigües residuals i pluvials. A les zones muntanyoses de la comarca, de fet, els registres van ser inferiors i es van situar entre els 30 i els 50 litres. Aquest fet va evitar que, malgrat incidents puntuals com el rescat dels conductors de dos vehicles, la situació no fos extrema.
Tampoc no es van haver de lamentar inundacions vinculades al riu Llobregat, malgrat que en el punt màxim el cabal ha arribat a pujar als 600 litres per segon a Sant Vicenç dels Horts. De nou, que les precipitacions fossin relativament limitades temporalment i geogràficament -al Bages no es van passar dels 25 litres i al Berguedà dels 10-, va evitar una crescuda que provoqués desbordaments.
4. Terrassa: el record del pitjor desastre del segle XX
Les pitjors inundacions del segle XX a Catalunya van ser lesriuades del Vallès del setembre de 1962. Malgrat que els registres no van ser els més extrems, la intensitat de la precipitació -més de 200 litres en tres hores- i un creixement urbanístic molt desordenat van ser dos dels elements que van provocar una tragèdia sense precedents.
Agora, el portal d'inundacions històriques de la UB xifra en 815 persones mortes o desaparegudes -malgrat que alguns balanços ho eleven fins a 1.000-, en el que es considera el pitjor desastre natural contemporani al conjunt de l'Estat. Malgrat que també va impactar el Maresme i el Baix Llobregat, la pitjor part se la va endur Rubí -230 morts- i Terrassa -200 víctimes-.
El desastre va comportar diverses obres per desviar o canalitzar algunes de les rieres que passaven per l'interior de les poblacions, com la riera de Palau que ho feia per l'actual Rambla d'Ègara. Malgrat que això ha disminuït molt el risc, no deixa de ser un element de preocupació latent, ja que des de 1900 s'han produït un total de 47 episodis. L'actual consistori, que n'ha fet una prioritat política amb la creació d'una regidoria i una Taula de Rieres, acaba d'estrenar un sistema de sensors que mesuren a temps real el cabal i, quan se supera un determinat llindar, baixen quatre barreres per evitar-ne l'accés.
5. El Congost: obres pendents des de les inundacions de 1994
Un dels tres pitjors episodis d'inundacions a Catalunya el segle XX va ser l'aiguat de Sant Tomàs, el 10 d'octubre de 1994. Va provocar 10 víctimes mortals -i danys per valors de 90 milions d'euros. Malgrat que algunes de les majors afectacions es van produir al Camp de Tarragona, també va destacar l'impacte a la conca del Besòs amb rius com el Tenes -amb quatre morts entre Bigues i Santa Eulàlia de Ronçana- i el Congost.
És una ferida que encara no s'ha tancat a Aiguafreda, un municipi amb riuades força recurrents: 1920, 1957 i 1981 entre altres. A més, just quan se n'acaba de commemorar el trentè aniversari, encara queden obres pendents. Ho lamenta l'alcalde Miquel Parella que recorda que és un projecte que ha d'executar l'Agència Catalana de l'Aigua i que inclou dos municipis més: Centelles i Sant Martí de Centelles.
La primera fase, malgrat tenir un aspecte molt artificial, va funcionar i va evitar noves inundacions en el temporal Glòria de 2020. La segona, tanmateix, continua sense planificar-se. Amb una inversió estimada entre 4 i 5 milions d'euros, hauria de protegir definitivament la resta del poble. “Mentre no es facin, serem molt vulnerables”, explica l'alcalde a Nació. Precisament, el passat 10 d'octubre, va reclamar una reunió amb el nou director de l'ACA per reprendre les negociacions. “Ho vam fer just el dia de l'aniversari per tenir més força”, afegeix.
6. El Maresme: el perill de perdre la cultura de les rieres
El Maresme és la comarca del país amb més episodis d'inundacions: 159 des d'inicis del segle XX. Un fet que té una explicació lògica: “A la pràctica totalitat dels municipis el carrer principal és la riera”, explica Quim Serra, meteoròleg del Consell Comarcal, un fet que tradicionalment havia esdevingut un element d'identitat.
A inicis dels anys 90, la Generalitat va aprovar un pla director de protecció contra les avingudes. Joaquim Molins, aleshores conseller de Política Territorial, va arribar a afirmar que el 1994 el problema estaria solucionat. És cert que actuacions com la canalització i cobriment de rieres com les d'Arenys de Mar, Arenys de Munt o Calella, entre altres, han reduït la recurrència de les afectacions. “Són obres que funcionen en el 90% dels casos, però difícilment ho faran al 10% restant”, apunta Serra.
En aquest sentit, recorda que els càlculs d'aquestes obres es van fer amb períodes de retorn de 500 anys, però amb dades dels anys 80. Ara, en canvi, els episodis de pluja, malgrat no acumular grans quantitats, són d'una intensitat molt superior -a Hortsavinyà es va arribar a registrar 9 litres en un sol minut-. “El dia que es combini volum de pluja i intensitat els efectes poden ser catastròfics”, assenyala.
Un dels elements que preocupen entre els experts en les rierades és que s'hagi instal·lat una sensació de “falsa seguretat”. De fet, a Arenys de Munt -amb 44 episodis d'inundacions registrats- no va registrar la primera víctima mortal fins al 2019 quan un home va voler retirar el cotxe. “S'ha volgut perdre la cultura de la riera. Hem d'aprendre a conviure amb el risc i ser-ne conscients”, conclou Quim Serra.
7. Girona: ciutat de quatre rius i inundacions històriques
Bona part de les principals ciutats i viles del país han crescut a tocar dels cursos fluvials. Un dels casos paradigmàtics és Girona, anomenada popularment com la dels quatre rius per estar situada a la confluència entre l'Onyar, el Güell, el Galligants i el Ter. Un element clau per entendre la puixança de la capital gironina, però també que ha comportat inundacions històriques -unes 150 des del segle XII i almenys 63 en el darrer segle-.
La més recent és del temporal Glòria el gener de 2020. Ara bé, les més destructives van ser les del 1843 -amb més d'un centenar de víctimes- i el famós aiguat de Sant Lluc de 1940 -amb 400 morts entre el Principat i la Catalunya Nord, però també destaquen les de 1962, 1963 i 1970 -l'aigua va arribar a 120 centímetres en ple Barri Vell-.
Històricament, ja es van fer actuacions de defensa -més enllà d'avisar amb campanes i sistemes d'evacuació amb ponts de fusta i forats a les parets mitgeres- com la canalització i desviament del Güell, que va passar de desembocar a l'Onyar a fer-ho al Ter. A més, la construcció dels embassaments de Sau i Susqueda, va suposar una capacitat de gestionar les avingudes molt important, però insuficient per episodis com el Glòria.
Fa dos anys es va estrenar un espectacular mur per evitar inundacions del Ter a la zona de Fontajau. Té 116 metres de llargada i tres d'alçada entre el pont de la Barca i el de França. Fonts de l'Ajuntament de Girona també destaquen a Nació la importància de les solucions basades en la natura. En aquest sentit, projecte com el Gironat o la Vora aposten per actuacions de restauració fluvial, naturalització de basses i gestió de la infraestructura verda, entre altres.