La DANA ja ha quedat superada i ara és l'hora d'extreure'n lliçons per millorar la gestió de futurs temporals. El Govern ha anunciat quatre línies de treball -ara com ara, amb pocs detalls- per millorar la resposta a aiguats extrems com els que han afectat el País Valencià la darrera setmana. En la línia del que va explicar dilluns Salvador Illa, la portaveu, Sílvia Paneque, ha dit que la DANA ha estat "un avís de les conseqüències del canvi climàtic" i que cal prendre mesures, que passin per actualitzar i fer plans d'emergència en aquells municipis que no en tenen, millorar protocols d'actuació, destinar recursos econòmics a les zones afectades i analitzar quines activitats -siguin econòmiques, infraestructures o habitatges- es duen a terme en zones inundables. I, si cal, "allunyar" aquestes activitats d'aquests espais de risc.
Paneque no ha concretat quins municipis no disposen de plans de Protecció Civil, tampoc quines activitats econòmiques es fan en zones inundables i tampoc quants recursos es destinaran a les zones més afectades pel temporal, que se situen sobretot a les Terres de l'Ebre i el Parc Agrari del Llobregat. Especialment rellevant és la revisió de les zones inundables. "Hem de fer una revisió cartogràfica per delimitar zones de risc greu per les persones", ha dit la portaveu. El termini per fer aquesta revisió és del primer semestre del 2025. Serà aleshores quan el Govern tindrà identificades les zones de risc, les zones afectades pel canvi climàtic i les infraestructures també en espais inundables. "Hem de fer la revisió, no podem aventurar dades perquè és delicat i pot afectar interessos concrets", ha afirmat.
Serà aleshores quan es podran concretar calendaris, també de cara a prendre mesures que, com va dir Illa dilluns, poden "no ser de bon grat". Entre aquestes mesures hi ha la d'"allunyar" o "moure" activitats concretes si no hi ha altres mesures que puguin reduir el risc per a la seguretat de les persones. Un exemple: l'Aeroport del Prat, ha explicat Paneque, se situa en una zona inundable, però disposa de sistemes de bombeig precisament per evitar inundacions. Si amb millores d'infraestructura -com ara neteja de lleres o murs de contenció- no n'hi ha prou, s'obriria la porta al "trasllat" de l'activitat. De tota manera, la portaveu ha evitat parlar de "deconstruir" i tampoc ha volgut parlar de "casos concrets", com podrien ser els càmpings.
L'objectiu és que ni habitatges, ni infraestructures, ni activitats econòmiques es duguin a terme en zones de risc per episodis d'emergència climàtica. "Hem de garantir la prioritat de les persones", ha remarcat Paneque. La primera mesura no serà pas traslladar o eliminar aquells pisos o negocis en zones de risc, sinó veure si hi ha mesures, com ara murs de contenció o sistemes de canalitzacions, que permetin eliminar aquest risc. Si ni l'autoprotecció ni les mesures permeten reduir el risc, aleshores sí que es plantejaran mesures urbanístiques, trasllats o l'eliminació de l'activitat, tot plegat amb mesures compensatòries. Tot això pot requerir mesures legislatives. "Ho estem analitzant", ha insistit la portaveu.
La identificació de les zones inundables és una de les quatre línies d'actuació que preveu el Govern. El consell executiu d'aquest dimarts també ha aprovat destinar recursos al món local perquè tots els municipis de Catalunya tinguin o actualitzin un pla de protecció civil en un termini de dos anys. Alhora, també es revisaran els protocols que s'apliquen en casos d'emergència, perquè malgrat que la valoració és bona, Paneque ha admès que hi ha marge per fer-ho millor. Per últim, el Govern també destinarà recursos a les zones que han patit més els efectes de la DANA. No hi ha una xifra econòmica concreta, i s'haurà de coordinar amb el govern espanyol.