La COP16s’ha tancat de manera abrupta per manca de quòrum en el darrer debat, hores després que hagués hagut d’acabar la conferència. Ho ha fet, a més, amb acords menys ambiciosos dels necessaris, especialment en finançament, en plena crisi de biodiversitat. Hi han participat representants de més de 175 països -dels 193 adscrits a l’ONU-. Inicialment prevista a Turquia, a conseqüència dels terratrèmols que la van afectar al febrer, es va traslladar a Cali, la ciutat de les aus. Era la primera COP sobre biodiversitat des de l’acord històric assolit a Montreal fa dos anys. A Cali, calia centrar-se en la posada en pràctica i seguiment del Marc Mundial per a la Biodiversitat (MMB): l’objectiu 30x30 per restaurar i protegir el 30% de la superfície natural terrestre i marítima fins al 2030. La COP16 havia de durar del 21 d’octubre a l’1 de novembre, però s’ha allargat la matinada per mirar d’arribar a les tres prioritats que s’havien d'assolir.
La primera fita de Cali era avaluar el full de ruta dels diferents països per complir objectius acordats amb l'objectiu de transformar la nostra relació amb el món natural abans del 2030. Entre ells hi ha evitar la pèrdua de zones de gran importància per a la biodiversitat, aturar les extincions, garantir que les espècies silvestres no es capturin en excés i reduir els efectes de la contaminació. Els països signataris del conveni sobre la Biodiversitat havien d’haver presentat els seus plans alineats amb el MMB i els plans d’adaptació al canvi climàtic abans d’iniciar la COP16. Tanmateix, només una trentena -entre ells l'estat espanyol- van complir amb el requisit a temps. La majoria de les Estratègies Nacionals per la Biodiversitat i Plans d’Acció (NBSAP, per les sigles en anglès) es van presentar durant les negociacions. En el seguiment del Fons Mundial per la Natura es pot valorar el progrés dels països; cal destacar que els Estats Units no enllacen enlloc, ja és un dels pocs països que no ha ratificat el tractat de biodiversitat.
La segona prioritat era sortir de Cali amb plans concrets per desbloquejar nou finançament: els països més rics en biodiversitat solen disposar de recursos limitats per a protegir-la. A Montreal, es va acordar mobilitzar 200.000 milions de dòlars anuals entre 2025 i 2030 -tant de fonts nacionals com internacionals, públiques i privades- per ajudar a conservar i restaurar la natura dels països en desenvolupament, especialment els menys desenvolupats i els petits estats insulars.
Després de 12 hores de debat, la COP16 ha acordat la creació d'un nou mecanisme generador de recursos, anomenat Fons de Cali, destinat a assegurar la distribució justa i equitativa dels beneficis derivats de la informació de seqüències digitals de seqüències genètiques. Segons l’acord, les indústries que utilitzen dades genètiques per desenvolupar productes -biotecnològiques, agroindustrials, farmacèutiques i cosmètiques- aportaran fins a 1.000 milions de dòlars anuals per a la conservació i restauració de la biodiversitat dels països proveïdors per a conservar i protegir la seva biodiversitat. No només està per sota del que és considerat necessari, sinó que algunes veus dubten que es pugui mantenir l’acord per la manca de quòrum en el debat de clausura.
La tercera prioritat demanava reconèixer, implicar i protegir els custodis del patrimoni natural: els pobles indígenes i les comunitats locals amb coneixements vitals sobre la conservació de la biodiversitat. En la COP16 s’ha reconegut la contribució fonamental dels pobles indígenes en la cura i la protecció de la biodiversitat i s’ha creat dins l’CDB un ens permanent per a representar els interessos de les comunitats indígenes i locals. Era una de les fites. S’ha aprovat també una perspectiva estratègica per integrar la biodiversitat en tots els sectors, per promoure polítiques i pràctiques sostenibles; l’acord enfortirà un enfocament ecosistèmic en àrees clau com l’agricultura i el turisme. També s’han adoptat documents sobre la creació i el desenvolupament de capacitats, transferència de tecnologia científica i tècnica, mecanismes d’intercanvi d’informació, coneixement i necessitats científiques i tècniques de l’IPBES, la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes.
Quan destruïm la biodiversitat, estem destruint les mateixes baules que ajuden el sistema a reproduir la vida. La biodiversitat està disminuint més ràpidament que en cap altre moment de la història de la humanitat. Som en la sisena extinció. Més d’un terç de les espècies d'arbres del món estan amenaçades de desaparèixer segons la primera avaluació exhaustiva d’arbres feta per la principal autoritat científica mundial sobre l’estat de les espècies, la IUCN.
El canvi per contrarestar la pèrdua de naturalesa per al 2030 no és fàcil, els països s'enfronten a múltiples reptes. Per Colòmbia i altres països, l'eslògan de la conferència “Pau amb la natura” va més enllà de la necessitat de transformar la nostra relació amb el món natural. Són països que no tenen un control real sobre moltes zones d’alta biodiversitat; atès que la destrucció del medi ambient és un negoci, àmplies zones de l'Amazònia colombiana estan sota el control de rebels armats. Colòmbia encapçala el recompte de persones assassinades per defensar el medi ambient. Brasil ocupa el segon lloc. Dos dels països amb més biodiversitat del món. Segons va dir la directora del WWW, l’Amazònia pot desaparèixer en cinc anys.
L’objectiu financer principal per preservar la biodiversitat no s’ha assolit. La discussió no ha pogut doblegar els interessos dels més poderosos. Resta molt per analitzar sobre els resultats, els descontents i el que resta sense consensuar. De moment, ens quedem amb una frase del president Gustavo Petro durant la conferència a ministres i caps d’estat assistents: “El risc no es perdre el dòlar, es perdre la vida”.