Fins fa poc, els esforços dels governs per abaixar la temperatura global havien rebut molta atenció i inversió, mentre que la crisi de biodiversitat havia estat relativament descuidada de les causes internacionals. Ara bé, la COP15 de la Convenció de Nacions Unides sobre Diversitat Biològica va ser considerada un punt d'inflexió, que, a més, enllaça la conservació d'hàbitats amb solucions climàtiques basades en la natura.
En signar-la, més de 190 països van acordar l'objectiu 30×30: protegir almenys el 30% de terres, oceans i aigües continentals per al 2030. Un compromís que és sostingut per biòlegs de la conservació, pobles indígenes, ONG i líders empresarials. Tanmateix, els experts insten a protegir la meitat del planeta, si realment volem revertir la pèrdua de biodiversitat, estabilitzar el clima i prevenir futures pandèmies. En tot cas, per arribar al 30x30 cal projectar objectius a curt termini.
I objectius a curt termini per a la biodiversitat són el que proposa un nou estudi que proposa una estratègia global. Per valorar els hàbitats que cal preservar -perquè allotgen espècies endèmiques rares i amenaçades de mamífers, aus, rèptils, amfibis i plantes-, els investigadors han comparat les dades d'àrees ja protegides amb les d'àrees desprotegides. Com a resultat recomanen protegir de manera prioritària 16.825 àrees fins ara desprotegides -a les que denominen de "conservació imperativa", en ser crucials per a la custòdia d'aquestes espècies i els seus hàbitats.
Els autors de l'estudi exposen en cinc idees principals els arguments per a l'acció durant els cinc anys vinents.
- Primera: possibilitat realista. Les 16.825 àrees considerades de "conservació imperativa" són només un 1,2% de la superfície terrestre global. Concretament, tres quartes parts es concentren a la zona intertropical; gairebé el 90% es troben en 30 països; i, només cinc -Filipines, Brasil, Indonèsia, Madagascar i Colòmbia- allotgen el 59% de totes les zones crítiques del món. Altres àrees crucials són regions de boscos temperats de fulla ampla, tundra i també determinades pastures.
- Segona: zones crítiques desprotegides. En els darrers cinc anys, el nombre d'àrees protegides ha augmentat significativament. Però, curiosament, aquestes noves àrees només inclouen el 7% dels indrets que allotgen espècies rares i en perill; i no contenen hàbitats únics on hi tenen lloc processos ecològics crítics essencials per mantenir l'equilibri ecològic i la salut dels ecosistemes i que proporcionen serveis ecosistèmics -com ara amb la pol·linització i la dispersió de llavors, o purificació de l'aigua i regulació del clima-. Tot plegat, segons els autors, revela una desatenció de la biodiversitat crítica en els processos de protecció que cal corregir.
- Tercera: planificació precisa. Si entre 2018 i 2023 hi hagués hagut una ubicació estratègica dels indrets a declarar protegits, ja estarien incloses fins al 73% de les àrees de "conservació imperativa". Així doncs, es desprèn de l'estudi la necessitat planificar de manera precisa, si es vol preservar de manera efectiva i específica de la raresa biològica.
- Quarta: previsió de recursos. En haver-se delimitat amb precisió les àrees prioritàries, s'ha pogut fer una estima ajustada dels recursos financers necessaris per a protegir-les. En cada cas s'ha valorat la compra directa, l'arrendament o altres formes de custòdia, i s'ha tingut en compte la grandària de cada territori. I, per cada regió, s'han considerat el context, les condicions econòmiques locals, la complexitat i la necessitat d'adaptar les estratègies de conservació a les condicions específiques. El resultat dels comptes és que es podria assegurar la conservació de la majoria de les espècies rares i amenaçades del món amb una quantitat anual durant cinc anys de 25.000 milions de dòlars (23.400 milions d'euros). Aquesta planificació global proposada rebaixa cada any en 5.000 milions de dòlars (4.660 milions d'euros) la inversió a la regió de Meso-Amèrica i Sud-amèrica, allà on es troben les àrees amb més imperatius per a ser preservades.
- Cinquena: veïnatge. Gairebé la meitat de les 16.825 zones de "conservació imperativa" per a la biodiversitat són adjacents a àrees que van passar a ser protegides majoritàriament entre el 2018 i el 2023. Aquesta coincidència podria reduir barreres de protecció i milloraria la connectivitat i les estratègies d'adaptació al canvi climàtic. A més, rebaixaria la inversió respecte d'estimacions anteriors entorn el 46% -si bé varia segons la latitud i el bioma: als tròpics del 45%; i, a zones no tropicals, del 49%-.
En definitiva, si la crisi de biodiversitat havia estat relativament descuidada fins a la COP15 i els acords assolits aleshores han de ser un punt d'inflexió, els resultats d'aquest estudi van un xic més enllà. Fa palès que cal donar suport a iniciatives de conservació enfocades específicament a àrees amb espècies rares i amenaçades d'extinció imminent, especialment en biomes com els boscos tropicals humits on la cura de l'entorn és crucial per a la seva supervivència. I que, malgrat els progressos recents per crear àrees protegides, cal un canvi significatiu perquè les futures ampliacions de la xarxa s'abordin de manera efectiva per preservar la biodiversitat de manera més global. I urgeixen que cal fer-ho en els pròxims cinc anys.
A llarg termini, els objectius de protecció haurien de proporcionar o ampliar drets i títols als pobles indígenes i comunitats locals que conserven terres tradicionals, mitjançant una combinació de compra de terres i creació d'àrees protegides en terres propietat del govern. Ara bé, com totes les propostes que busquen solucions efectives, demana cooperació i un fort compromís global.