Durant mil·lennis, arreu del món els grups humans han seguit moltes i diverses vies per entendre i relacionar-se amb la natura i el que els proporciona. Però des de la recuperació de la II Guerra Mundial, i sobretot a partir dels anys 80, al món industrialitzat es va incentivar la idea que la vida dels humans i el desenvolupament econòmic depenen del medi natural. Prioritzar la visió mercantil no només ha reduït el ventall de valors associats a la natura, sinó que ha fet prevaldre principis que l’infravaloren en considerar-la un factor extern aliè a nosaltres: és només un instrument de benestar i prosperitat econòmic, la fàbrica del que necessitem.
Molts països amb bosses de població en condicions de pobresa i desigualtat, s’han convertit en fàbriques de mercaderies per exportar els seus recursos: extracció minera, palma d'oli... activitats que enriqueixen transnacionals -i no als autòctons- a costa de destruir paisatges i recursos locals. Aquesta crisi de valors predominant al món occidental i els seus proveïdors, n’ha sustentat altres: la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic, l'aparició de pandèmies i les injustícies socioambientals. I, ara, fa palesa la nostra incapacitat per a resoldre-les.
Altres societats, per comptes de donar preferència a valors instrumentals i percebre la natura com un actiu econòmic que es pot vendre barat, defensen el seu arrelament al territori i el seu coneixement de l’entorn gràcies a tot un seguit de valors que regeixen els seus comportaments, com queda reflectits en les seves narratives. Però justament els grups més respectuosos amb la natura són els més vulnerables als efectes del canvi climàtic; s’enduen el cost més alt de la degradació ambiental, mentre que són els més desprotegits perquè ni se’ls considera, ni tampoc no participen en la presa de decisions globals.
Les regles d’una societat venen determinades per la manera en que es planteja i es prioritza relació amb la natura, segons la revisió de més de 50.000 publicacions científiques, documents sobre polítiques i diverses fonts basades en coneixement de pobles indígenes i comunitats locals. Per fomentar les condicions necessàries per a transformació cap a un futur més just i sostenible, un estudi -en què han participat més de 80 investigadors de la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) publicat recentment a la revista Nature- ha identificat quatre perspectives d’acció centrades en valors.
Atès que les polítiques ambientals i de desenvolupament, especialment en el darrer segle, encara prioritzen un subconjunt de valors de predomini mercantil en relació a la natura, la primera perspectiva consisteix a reconèixer que hi ha una diversitat de valors i altres relacions amb els ecosistemes que aporten serveis per al benestar humà recollits fa més de 20 anys.
La segona perspectiva és incorporar a tots els sectors aquests principis no mercantils en la presa de decisions. Alguns àmbits polítics ja incorporen valors de la natura a les accions, com ara en els acords per preservar la natura -en el Marc de Biodiversitat Global de Kunming-Montreal o els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides-. Però, al món occidental calen canvis urgents en la nostra percepció, relació i interacció amb el medi natural per qüestionar la supremacia del desenvolupament econòmic.
Creure que el valor d'un arbre de caoba resideix en el preu que obtindrà la seva fusta al mercat, i no veure que constitueixi un element ecològic i de convivència, és part de l'origen del canvi climàtic. Cal trobar altres formes de benestar i desenvolupament per assolir l'objectiu de “la plena integració de la biodiversitat i els seus múltiples valors en polítiques, regulacions, processos de planificació i desenvolupament... a tots els nivells de govern i... sectors” que hem signat.
Els grups més respectuosos amb la natura són els més vulnerables als efectes del canvi climàtic.
La tercera perspectiva demana reformar les iniciatives legals i els marcs institucionals actuals per deslligar-se dels beneficis a curt termini i el creixement econòmic sobre cap altre valor. Per abordar la crisi global cal incloure els valors de la natura en les decisions econòmiques i polítiques.
Finalment, la quarta perspectiva demana promoure en l’àmbit social principis com la cura, la solidaritat, la responsabilitat, la reciprocitat i la justícia, tant cap a les persones com cap a la natura. Cal canviar les normes i equilibrar els valors que sustenten les estructures socials, per donar suport als valors alineats amb la sostenibilitat i acabar amb la desigualtat.
Creure que el valor d'un arbre de caoba resideix en el preu de la seva fusta al mercat, i no per ser un element ecològic i de convivència, és part de l'origen del canvi climàtic.
Per construir un futur millor i superar la crisi de valors que sustenta la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic, l'emergència de pandèmies i les injustícies socioambientals, cal incidir en la preservació de l’entorn. Segons els autors, si comprenem com i per què la natura és (infra)valorada, es podran trencar les barreres que no deixen incorporar la natura en la presa de decisions; les polítiques ambientals i de desenvolupament deixaran de prioritzar un subconjunt de valors, especialment els vinculats als mercats, i se superaran els interessos recolzats per normes legals vigents.
Conèixer i valorar com les persones es relacionen i es beneficien de la natura permetrà superar les barreres que no permeten adoptar canvis transformadors cap a un futur més just en el tracte de les persones i la natura, amb una equitat inter i intrageneracional, i sostenible. Això sí, no val a badar.