Abordar el canvi climàtic, la desertificació i la pèrdua de biodiversitat de manera integrada és essencial, perquè són fenòmens interconnectats. Les activitats humanes que impulsen el canvi climàtic també desencadenen la pèrdua de biodiversitat i poden intensificar la desertificació.
I totes tres crisis es retroalimenten: el canvi climàtic pot agreujar la desertificació, afectant la biodiversitat; i la pèrdua de biodiversitat debilita la capacitat dels ecosistemes per resistir aquests canvis. Així que per assolir l'objectiu de temperatura de l'Acord de París és necessari conservar, protegir i restaurar la natura, els ecosistemes i la biodiversitat; al cap i a la fi, els ecosistemes terrestres i marins actuen com a embornals i embassaments de gasos d'efecte hivernacle.
Per això, la proposta de consens presentada pel president Sultan al-Jaber i aprovada pel plenari a la COP28 de Dubai, també contempla la conservació dels ecosistemes, i demana un esforç superior al que s'ha fet fins ara per arribar al 2030 havent aturat i revertit la desforestació i la degradació forestal. Per garantir les salvaguardes socials i ambientals, apel·la al marc global de biodiversitat de Kumming-Montreal acordat ara fa un any a la COP15 -la cimera de biodiversitat celebrada a Montreal-.
En aquest mateix sentit, setmanes abans de l'inici de la COP28 sobre el clima, els aleshores presidents de les tres conferències de les parts van demanar més cooperació entre els tres àmbits per la urgència de la situació i els vincles inextricables que tenen. Les missions de cada una de les tres COP són la lluita contra el canvi climàtic, la desertificació i la pèrdua de biodiversitat; i van ser diferenciades per la comunitat internacional a la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament celebrada a Rio l'any 1992. Com la COP sobre biodiversitat, es reuneix cada dos anys, a diferència de la COP sobre el clima que es reuneix anualment.
Compartimentar el coneixement sota tres perspectives ha ajudat a estudiar i a informar, però la natura no reconeix cap classificació. Entre els sistemes no hi ha límits, estan íntimament connectats i són interdependents. En realitat, les activitats humanes no han provocat una crisi de biodiversitat, ni una crisi climàtica, ni una crisi d'aigua dolça, ni una crisi forestal, ni una crisi de sòls, ni una crisi dels oceans; han creat una crisi global. I, a mesura que s'acceleren els tres fenòmens, canvi climàtic, desertificació i pèrdua de biodiversitat, s'amplifiquen les interconnexions.
Per això, perquè la gestió de la crisi global trenqui aquest cercle viciós generat, que costa tant de trencar; cal gestionar amb una visió holística i un enfocament coordinat. En aquest sentit, l'acord assolit a la COP28, no només demana, en una declaració tímida, mesures per mitigar els efectes de l'escalfament global; sinó també aturar i revertir la desforestació i la degradació dels boscos l'any 2030. Si la pedra angular per la mitigació del canvi climàtic és reduir l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle; la gestió integrada dels ecosistemes demana una col·laboració sòlida per garantir ecosistemes saludables i productius. I per combatre la desertificació i mitigar els efectes de la sequera, el que es necessita és promoure la gestió sostenible de la terra, rehabilitar i restaurar ecosistemes degradats.
Les activitats humanes no han provocat una crisi de biodiversitat, ni climàtica, ni d'aigua dolça, ni forestal, ni dels sòls, ni dels oceans: han creat una crisi global
Per conservar, protegir i restaurar la natura i els ecosistemes és necessari millorar la inversió, fins i tot mitjançant recursos financers. Es proposa que els pagaments vagin lligats a incentius positius per a les activitats relacionades amb la reducció d'emissions derivades de la desforestació i la degradació forestal; com també a les propostes que tinguin en compte el paper de la conservació, la gestió sostenible dels boscos i la millora de les reserves de carboni forestal als països en desenvolupament; i als enfocaments conjunts de mitigació i adaptació per a la gestió integral i sostenible dels boscos.
Per a gestionar boscos i ecosistemes perquè puguin respondre al canvi climàtic i als desastres i imprevistos que se'n deriven, conservar la biodiversitat que resta i, en definitiva, gestionar de manera integrada els ecosistemes és fonamental fer servir eines de planificació basades en evidències. A més, les estratègies i plans d'acció de biodiversitat han de contemplar la creació de xarxes d'àrees de conservació i la connectivitat dels ecosistemes; per tant, han de ser col·laboratius en el seu disseny. D'una altra banda, la capacitat de supervisar els ecosistemes genera noves evidències fonamentals per a la gestió dels ecosistemes.
Compartimentar el coneixement sota tres perspectives ha ajudat a estudiar i a informar, però la natura no reconeix cap classificació
Les COP haurien de servir per donar una dimensió ambiental i afavorir les estructures col·laboratives i de suport en els seus objectius polítics. Mobilitzar recursos financers ha de permetre desenvolupar tecnologies, transferir-les i capacitar per l'ús que se'n faci d'elles. Cal donar suport als països més afectats per les conseqüències del canvi climàtic, la desertificació i la pèrdua de biodiversitat, i reforçar la cooperació i les associacions internacionals per abordar els fenòmens adversos a què ens enfrontem. Les salvaguardes socials i ambientals en el context del desenvolupament sostenible i l'erradicació de la pobresa ja eren presents en l'Acord de París, de fa 8 anys.
Cal seguir unint forces per demanar mesures urgents i concretes per protegir la població mundial, el medi ambient, les terres i la biodiversitat, per tal que puguin garantir un futur sostenible per a les noves generacions. I cal recordar que si falla un dels puntals amenaça de fer caure la resta.