El planeta s'enfronta a una doble gran crisi: climàtica i de biodiversitat. Per intentar frenar aquesta darrera, la ciutat colombiana de Cali acollirà del 21 d'octubre a l'1 de novembre la Conferència de les Parts del Conveni sobre la Diversitat Biològica de Rio de Janeiro (COP16). L'expectació mediàtica és menor que davant les cimeres sobre canvi climàtic, però la cita és igual de transcendental. "Són dues cares de la mateixa moneda", alerta Laura Moreno, responsable d'Espècies de WWF Espanya, que acaba de publicar l'informe Planeta Vivo 2024, on l'ONG alerta de la gravetat de la pèrdua de biodiversitat: "El 73% de les poblacions de vertebrats s'ha perdut en 50 anys".
La reunió de Cali serà l'ocasió de començar a fer realitat el marc global acordat a la darrera cimera del Conveni de Biodiversitat, celebrada a Montreal el 2022. Allà els països participants es van comprometre al famós objectiu 30x30: restaurar i protegir el 30% de la superfície natural terrestre i marítima, amb el 2030 com a data límit. Per ara "s'ha avançat zero", precisa Alicia Pérez-Porro, responsable de relacions institucional del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF): "Una cosa és arribar a l'acord, una altra cosa és establir les regles per implementar el marc global". Aquest serà el principal objectiu de la COP de Cali.
Com amb la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, la clau per convertir els objectius globals en accions concretes són els plans nacionals d'acció, on els estats que formen part del conveni -quasi tots els del món, amb excepcions cridaneres com els Estats Units- fixen els seus compromisos. Uns dies abans de l'inici de la COP16, només els han presentat una vintena d'estats -entre els quals l'estat espanyol- mentre que un 85% no han complert. La responsable de WWF considera que el document "no és prou concret" i reclama un "pla de govern" que vagi més enllà del Ministeri de Transició Ecològica, ja que moltes actuacions de protecció de la biodiversitat depenen d'altres departaments.
L'altre gran repte de la cimera de Cali serà el finançament. Fa dos anys els estats es van comprometre a dedicar 200.000 milions de dòlars a l'any fins al 2030 a accions contra la pèrdua de biodiversitat, amb un fons global destinat a finançar actuacions als països més empobrits, però per ara aquesta promesa no s'ha concretat. A Montreal també es va decidir eliminar subvencions perjudicials per la biodiversitat en 500.000 milions de dòlars com a mínim. Patricia Zurita, directora estratègica de l'ONG Conservación Internacional de l'Equador, lamenta que "els contribuents financen, sense saber-ho, la destrucció de la natura, mentre els governs dediquen milers de milions de dòlars a empreses que degraden els nostres ecosistemes".
El moment de Colòmbia
La COP 16 serà "l'esdeveniment internacional més important celebrat mai" a Colòmbia, com ha destacat el president Gustavo Petro, que ha fet dels temes ambientals una bandera del seu govern, el primer d'esquerres de la història recent del país sud-americà.
Petro vol aprofitar la reunió de Cali per millorar la projecció internacional de Colòmbia, encara danyada pel narcotràfic i dècades de conflicte armat. No és casualitat que el lema de la COP sigui "Pau amb la natura". La cimera també serà una oportunitat per mostrar el compromís ambiental de l'executiu i recavar suport popular en un moment de creixent oposició política i judicial a les reformes progressistes proposades pel president.
Susana Muhamad, ministra de Medi Ambient, s'ha proposat aprofitar la coincidència el mateix any de la cimera sobre biodiversitat i la COP de canvi climàtic -que se celebrarà al novembre a Azerbaidjan- perquè "entrin en un treball sinèrgic". La manca de coordinació entre les dues agendes és una de les preocupacions d'ONG, com explica Laura Moreno (WWF): "Hauria d'haver-hi plans conjunts, veure el potencial de la restauració de boscs, manglars i aiguamolls per fer front a la crisi climàtica i erradicar la pobresa. Si aquests sistemes es recuperen, proporcionen recursos".
La celebració de la COP16 a Colòmbia, un dels països amb més biodiversitat del món i amb una important presència de pobles indígenes, també vol visibilitzar el rol d'aquestes comunitats en la protecció de la biodiversitat. El Marc Global de 2022 feia referència a la protecció dels pobles indígenes i els seus territoris, però el sistema de monitoratge de l'acord no hi fa referència: "Reprodueix el tipus de conservacionisme de dalt a baix i militaritzat que ha fallat a la gent i al planeta", lamenta la investigadora Fiore Longo, de l'ONG Survival. Aquesta organització de defensa dels drets dels pobles originaris alerta que l'objectiu d'incrementar la superfície natural protegida es podria acabar traduint en "expulsions massives d'indígenes", com ha succeït en el passat.
A Colòmbia, el govern de Petro ha signat un "pacte per la conservació de l'Amazònia colombiana" amb els pobles indígenes de la regió per "enfortir la seva presència a trobades internacionals com la COP16". El govern també vol que la trobada sigui recordada com una cimera participativa, no només com una reunió d'estats. "Per primera vegada hi haurà una "zona verda" , el govern està fent tots els esforços per dir que és la COP on hi serà la gent, moviments de tot el món", explica Linda González, responsable de Selves i Biodiversitat de l'ONG Censat. Es preveu la participació de desenes de milers de persones vingudes de tot el món, especialment d'Amèrica Llatina.
Alicia Pérez-Porro, del CREAF, adverteix que "el món no s'arregla en una COP. Una COP no és una pel·lícula, és un capítol més de la sèrie". L'episodi de Cali es podrà considerar un èxit, segons l'experta, si "s'estableixin objectius reals, els marcs de seguiment i com ho fem".
L'organització de la conferència està liderada per Susana Muhamad, ministra d'Ambient i Desenvolupament Sostenible de Colòmbia. És la principal artífex de l'ambiciosa agenda verda del govern de Gustavo Petro, que inclou lluitar contra la desforestació, reduir la dependència de les exportacions de petroli i carbó i impulsar les energies renovables de manera que beneficien a la població.
Olvidaste que si le duele, me duele. Si muere, mueres.
— Susana Muhamad (@susanamuhamad) October 16, 2024
Faltando 4 días para la @COP16Oficial, les comparto este video que nos invita a reflexionar y a hacer #PazConLaNaturaleza. #LlegaLaCOP16pic.twitter.com/psaM6ITxXu
D'ascendència palestina, Muhamad és una de les persones de màxima confiança de Petro des que va ser regidora de l'Ajuntament de Bogotà quan l'actual president hi era alcalde. És una de les poques ministres que l'exguerriller manté en el seu lloc des de la seva arribada al poder en 2022, i una de les cares més visibles del govern.
De fet, ha començat a sonar com una de les possibles successores de Petro, ja que la Constitució colombiana no permet repetir mandat al president. La COP16 serà una oportunitat per incrementar la seva projecció, dins i fora de Colòmbia.