El dijous vinent s'inaugurarà a Dubai la COP28, la nova cimera del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que s'allargarà fins al 12 de desembre. Es tracta d'un encontre clau en un moment en què el repte del clima s'ha convertit en un dels reptes més dramàtics que ha d'afrontar la comunitat internacional. S'hi trobaran la flor-i-nata dels líders mundials, així com representants de les grans companyies globals i activistes de tots els continents.
Dubai, als Emirats Àrabs Units, és l'amfitrió. Es tracta d'un petit emirat però que juga un paper sensible en el context de l'Orient Mitjà, actualment ensangonat per la guerra a Gaza.
Situat a la península aràbiga, els Emirats són una altra monarquia absoluta amb estrets vincles amb el tron saudita, amb el qual combat contra el xiïsme al Iemen, una dada gens irrellevant. El fet de ser el país acollidor de la COP28 presenta totes les contradiccions imaginables. Aquí teniu una ràpida guia de les implicacions geopolítiques de l'emirat, que en els darrers anys està intentant posar en valor la seva situació a la regió.
Un emirat entre emirats
Dubai forma part d'un ecosistema polític complex. És un dels set reialmes que formen els Emirats Àrabs Units (EAU), juntament amb Abu Dhabi, Ajman, Fujayra, Ras al-Khayma, Umm al-Qaywayn i Sharjah. De fet, però, els dos amb més pes polític són Abu Dhabi i Dubai. La Constitució de l'estat és del 1971, quan es va constituir com a estat federal i membre de les Nacions Unides. Amb anterioritat era un protectorat britànic, però el territori ha estat sempre sota el control d'un grapat de famílies, els dels emirs de cada enclavament.
La Constitució dels EAU juga amb les paraules. Defineix l'estat com a "sobirà i federal" i el règim sol definir-se com una monarquia constitucional. Però des de l'inici, el text proclama: "Nosaltres, els governants dels emirats...". No hi ha espai al dubte. Es tracta d'una monarquia absoluta.
El Consell Suprem Federal, màxim organisme de l'estat, el constitueixen els set emirs i té atribucions executives i legslatives. Si el president dels EAU sol ser un membre de la família regnant a Abu Dhabi (Bin Zayed), a Dubai l'emirat és en mans de la nissaga Al Maktoum i hi porten gairebé dos segles.
Ahmed Al Jaber, figura clau de la COP28
Les autoritats dels EAU han designat el sultà Ahmed Al Jaber com a president de la cimera del clima. Un perfil si més no sorprenent ja que es tracta del ministre d'Indústria i Tecnologia dels Emirats, però sobretot del president de la companyia estatal de petroli d'Abu Dhabi (ADNOC).
Des que a començaments d'any es va saber que seria ell qui presidiria la cimera, l'OPEP, que aplega els països exportadors de petroli, van expressar la seva satisfacció, assegurant que garantiria "una visió inclusiva, pragmàtica i realista de l'encontre". La designació ha merescut crítiques severes pel paper de les petrolieres. Un recent estudi mostrava que amb els beneficis bilionaris (20.000 bilions de dòlars) haurien pogut assumir el dany ambiental i encara obtenir guanys.
D'Al Jaber es destaca que presideix també una companyia, Masdar, d'energies renovables, que acaba d'anunciar que està en situació de duplicar la seva capacitat productiva en energia verda per a finals d'any. Precisament a Abu Dhabi hi ha la Masdar City, un paradís fiscal per a empreses que produeixin en renovables.
El perfil d'Al Jaber és controvertit. Organitzacions internacionals han criticat que just quan es va conèixer que presidira la cimera, va anunciar un increment de la producció de combustibles fòssils. En efecte, ADNOC planteja augmentar la seva producció de petroli a 5 milions de barrils diaris per al 2027. La companyia va veure incremntats els seus guanys en un 33% l'any passat (802 milions de dòlars).
Drets humans, una ferida oberta
El darrer informe d'Amnistia Internacional (AI) és molt contundent sobre els EAU. La repressió dels dissidents continua i a l'inici d'aquest any prop d'una trentena de ciutadans romania a la presó per criticar el règim. Un nou codi penal ha reduït l'extensió de les condemnes de presó per delictes polítics, però manté el càstig de fins a 5 anys a qui "ridiculitzi o afecti el prestigi" del país.
El Comitè de les Nacions Unides contra la Tortura també ha denunciat l'existència de maltractaments. I AI ha denunciat la discriminació que pateixen els nascuts al país sense posseir la nacionalitat, que no poden accedir als serveis sanitaris.
El fons sobirà, un canvi clau
Els fons sobirans s'han convertit en un actor rellevant en l'economia global. Els fons del Golf juguen un paper estratègic que diu molt de les transformacions produïdes a la regió, amb unes economies fins ara centrades en l'energia i que ara també volen ser un actiu financer.
Una anàlisi de Sven Behrendt publicat a l'Iemed dona moltes claus de la rellevància d'aquest actiu, i en especial de l'Abu Dhabi Investment Authority (ADIA), el fons sobirà dels Emirats.
L'alça dels productes bàsics i la prudent política de despesa de les monarquies pèrsiques ha consolidat uns fons que, en el cas dels EAU, suma uns actius de 400.000 milions de dòlars. La contrapartida és que a nivell de control i transparència, responen a la concepció política del règim i resten lluny dels criteris establerts de transparència.
Uns Emirats a prop d'Israel
La COP28 tindrà lloc en un moment en què els Emirats estan intentant reforçar el seu paper polític a la regió. De fet, ja fa anys que ho fan. Des de la mort del xeic Zayed, que va regir la federació d'emirats des del 1971 fins a la seva mort, i que estava més vinculat a l'esperit panàrab i de solidaritat amb el poble palestí, la política exterior del país ha virat.
L'ascens de Mohamed bin Zayed al poder el 2011, a la mort del seu germà, va suposar l'inici d'un enfortiment de l'actuació del país a la regió. En aquest estudi del Cidobpodeu trobar més informació al respecte.
Bin Zayed, d'acord amb l'emir Al Maktoum de Dubai, ha connectat bé amb la nova generació de líders saudites encapçalada per l'ambiciós Mohamed ben Salman. Els Emirats han deixat enrere la solidaritat panàrab, han posat en segon terme el dossier palestí i es van avenir amb l'Administració Trump en els Acords d'Abraham.
El 2020, van reconèixer Israel i tot indicava que l'Aràbia Saudita ho faria aviat. Precisament amb els saudites, els EAU tenen tropes al Iemen, combatent els xiïtes hutís. L'Iran xiïta i els islamistes de Germans Musulmans són considerats el principal enemic dels Emirats. Uns Germans Musulmans que tenen seguidors als EAU i dels quals prové el moviment Hamàs. Unes dades que convé tenir en compte per entendre el paper que estan jugant els amfitrions de la cimera del clima.