La COP29 de Bakú ja està en temps de descompte. Al migdia hora local, la presidència de l'Azerbaidjan ha presentat un nou esborrany que, per primera vegada, posava xifres al nou objectiu de finançament climàtic. Concretament, es passaria de 100.000 a 250.000 milions anuals per finançar la reducció d'emissions i l'adaptació a la crisi climàtica dels països empobrits, molt lluny de l'objectiu desitjable -que recull el mateix text- d'arribar als 1,3 bilions el 2035. “És una broma?”, es va preguntar ahir el representant de Bolívia -en una roda de premsa amb altres països del Sud global- quan se li va preguntar pel rumor que la xifra podria ser de 200.000. “És inacceptable”, han coincidit els responsables de la coalició africana i dels estats insulars. Amb aquesta situació s'espera una contraproposta la matinada de dissabte que, si fos acceptada, es votés a les 10.00 del matí hora local (7.00 hora catalana).
Un acord impossible, de moment
La proposta d'esborrany de nou objectiu de finançament climàtic (NCQG, per les seves sigles en anglès) és l'element clau de la COP29 de Bakú. Després que en el document de dijous no hi hagués ni tan sols una xifra, la presidència ha presentat una nova versió aquest divendres. Ràpidament, s'ha vist que despertava un rebuig absolut per part dels països empobrits i que seria impossible que fos votada abans del termini oficial per acabar la cimera.
El document assumeix que seria desitjable una aportació d'1,3 bilions anuals. En aquest sentit, es limita a fer una crida a tots els actors -també els privats- per arribar-hi l'any 2035. Tanmateix, a l'hora de fixar una quantitat específica, ho limita a 250.000, molt lluny del que demanaven els països del Sud global i les ONG. Es tracta d'una xifra que inclou tant els països rics que el conveni obligava a contribuir al finançament -bàsicament al Unió Europea, els Estats Units, el Japó i Austràlia- com també, de manera voluntària, noves potències emergents. D'aquesta manera, la possibilitat que la Xina passés a contribuir-hi no suposaria una aportació addicional, sinó que serviria per completar l'objectiu.
De moment, totes les reaccions a la proposta d'acord, per bé que en alguns casos valoren que per fi hi hagi xifres sobre la taula, consideren que es queda molt curt. A més, s'assenyalen elements crítics com el fet de no fixar un subobjectiu específic en pèrdues i danys, és a dir, fons per finançar la restauració de desastres provocats per la crisi climàtica, quan no s'hi hagi pogut arribar amb adaptació o mitigació.
#COP29 ¿Es un chiste?”. Así fue la reacción del boliviano Diego Pacheco (bloque de Países en Desarrollo de Ideas Afines), ante la pregunta de un periodista sobre la cifra de USD 200.000 millones que, se rumorea, los países desarrollados querían como nueva meta de financiamiento… pic.twitter.com/PzNcuUaWt9
— Periodistas x el Planeta (@PxP_LAC) November 20, 2024
El cap negociador per als països africans a la COP29, Amb Ali Mohamed, ha fet un comunicat rebutjant l'oferta: "És totalment inacceptable i inadequada". També han desqualificat el text les sectorials de dones i joves presents a la cimera.
Bakú, la capital de Azerbaidjan acull la 29a Conferència de les Parts del Conveni de Nacions Unindes per al Canvi Climàtic. Impacte, el canal d'emergència climàtica de Nació, en realitza un seguiment especial. Podeu consultar totes les informacions aquí.
- La prèvia més completa: finançament climàtic i 10 qüestions clau més de la COP29 de Bakú.
- Què és una COP? Per què la cimera del clima de Bakú és la 29? Quants països hi participen? Preguntes amb resposta de la cimera climàtica.
- Un amfitrió incòmode. Azerbaidjan, la dictadura cobejada que acull la COP29 de canvi climàtic; per Pep Martí.
- COP29 de Bakú: la consagració dels polèmics mercats de carboni? Per Pablo Castaño.
- Butlletí Impacte: si les COP de canvi climàtic no existissin, s'haurien d'inventar.
Vuit visions catalanes sobre la COP29 de Bakú:
- Sonsoles Letang, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Transició Ecològica: «Com més alta sigui la temperatura global, més probable serà patir desastres com el del País Valencià».
- Marc Serra, responsable d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona: «No podem caure en el negacionisme o el retardisme climàtic per por de perdre vots».
- Bruna Cañada, investigadora en justícia financera a l'Observatori del Deute en la Globalització: «El finançament climàtic no pot generar més deute als països empobrits».
- Anna Pérez Català, investigadora a l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI) de París: «Hauria de ser una COP important, però no soc massa optimista».
- Jordi Vilardell, periodista especialitzat en emergència climàtica i president de Renovem-nos: «La transició energètica va ràpida, però l'escalfament molt més».
- Olga Alcaraz Sendra, directora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la UPC: «Si Trump aposta pels combustibles fòssils, els Estats Units perdran competitivitat».
- Alicia Pérez-Porro, responsable de Relacions Internacionals del CREAF: «Les solucions basades en la natura són claus per adaptar-nos al canvi climàtic».
- Víctor Cusí, president de la patronal EolicCat: «S'ha d'incentivar l'electrificació en tots els àmbits, també en la reconstrucció per la DANA».
I també cal tenir en compte:
- El planeta esgota el pressupost de carboni: el 2030 se superarà l'objectiu de l'Acord de París.
- El 2024 tornarà a batre el rècord anual i serà el primer any en superar el temut escalfament d'1,5 ºC.
- El planeta bat un nou rècord d'emissions i s'encamina a un escalfament de 3,1 ºC.
- L'impacte climàtic de la victòria de Trump a pocs dies de la COP29: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París».