L'eliminació del transvasament del Ter cap a Barcelona. Aquest és l'escenari a mitjà-llarg termini que planteja la consellera Sílvia Paneque, com assenyala en declaracions a Nació. Una possibilitat a la qual no hi posa data, però que considera que seria el següent pas després que s'estiguin complint els objectius de reducció de l'aigua transferida. Ajuntaments, regants i ecologistes celebren que l'Acord del Ter signat el 2017 estigui donant fruits, però lamenten que fins ara el riu no assoleixi els cabals ecològics. "Mentre hi hagi transvasament serà molt difícil assolir-los", apunta Pau Masramon, portaveu d'Aigua és Vida a Girona.

Una reducció que s'està complint

El 2017 es va signar l'Acord del Ter (text complet en pdf) per part d'institucions com la Generalitat, l'AMB, l'Ajuntament de Girona, els consorcis del Ter i de la Costa Brava així com regants, ecologistes i centres de recerca. L'objectiu, després de dècades de reivindicacions i una sequera 2006-2008 que havia situat el riu al límit, era rebaixar de manera progressiva l'aigua transvasada cap a Barcelona. “S'hi van incloure moltes inversions que ara han estat clau per evitar que la ciutat es quedés sense aigua en la darrera crisi hídrica”, apunta Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del Baix Ter.

Des de feia anys, el volum extret del riu estava estabilitzat al voltant dels 200 hm3 -la ciutat de Barcelona en consumeix 90 cada any-, un fet que segons dades de l'Observatori del Ter va arribar a suposar de mitjana un 70% del volum que es desembassava de Susqueda. Dit d'una altra manera -i parafrasejant l'ecòleg Ramon Folch-: quasi tres quartes parts del riu que neix a Ulldeter acabava desembocant a Santa Coloma de Gramenet.

L'Acord del Ter marcava tres horitzons temporals:

• Període 2018-2022: una transferència mitjana plurianual màxima de 140 hm3 i un màxim anual de 166 hm3.
• Període 2023-2027: transferència plurianual mitjana de 90 hm3 (450 hm3 en total).
• A partir de 2028: transfèrerncia màxima anual de 90 hm3 i que no superi un 30% del volum desembassat.

El primer objectiu es va complir clarament. El cabal desviat cap a Barcelona pràcticament cap any va superar els 140 hm3 i la mitjana es va situar en 130, un fet que no havia passat en tot el segle XXI. A partir del 2023, en el pitjor moment de la sequera, la transferència es va reduir radicalment fins als 95 hm3, un fet que encara va anar a més l'any següent.

"S'han complert clarament els objectius de reducció de la primera fase i estem en la línia dels de la segona", celebra Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. La resta d'agents implicats també en destaquen el compliment, però amb matisos: "S'ha transvasat molta menys aigua perquè el riu no donava per més. Aquests 95 hm3 van suposar un 45% del volum desembassat d'un Ter absolutament escanyat", lamenta Narcís Illa. "Cal més transparència. Fa molt temps que demanem la dada a temps real del cabal que es desvia des del Pasteral i el que arriba a la potabilitzadora de Cardedeu", afegeix Masramon.

Tot plegat ha estat possible -a banda de l'estalvi i les restriccions-, per l'aposta dels darrers anys pels recursos hídrics alternatius: recuperació de pous, regeneració -l'aigua regenerada del Llobregat s'ha tornat a aprofitar com a recurs prepotable, per exemple- i, especialment, dessalinització. De fet, malgrat l'espectacular millora dels embassaments, el Govern ha apostat per mantenir l'ús de les dessaladores al 90% de la seva capacitat. Un fet que, segons Paneque, es mantindrà almenys uns mesos per afavorir la recuperació de l'aqüífer del Llobregat -tradicionalment molt castigat- i per consolidar el màxim les reserves dels pantans. Les dades ho mostren clarament: en tres mesos del 2025 ja s'ha superat, per exemple, la producció de tot el 2021.

Un riu que s'aprima amb les dècades

Quan el règim franquista va imposar el transvasament del Ter el riu, de mitjana, tenia un cabal d'uns 17 m3/s a Roda de Ter, una xifra que en els darrers anys ja se situa entorn dels 11-12. Sense tenir en compte les transferències cap a Barcelona -sigui per la reducció de la pluviometria a causa del canvi climàtic, de l'aigua blava a causa del procés d'expansió forestal o d'altres factors-, el riu porta un 35% menys d'aigua.

Tot plegat afavoreix que la notable reducció de la transferència d'aigua cap a Barcelona encara s'estigui notant poc aigües avall de l'embassament. "Costarà molt que es compleixen els cabals de manteniment perquè el riu s'ha aprimat molt", assenyala Pau Masramon, una de les deu persones que el 2017 va signar l'Acord del Ter.

En aquest sentit, el cabal a l'altura de Girona habitualment se situa entre els 3,5 i els 4,5 m3/s. "Com a mínim en caldrien de manera permanent entre 5 i 6", adverteix el portaveu d'Aigua és Vida. Per Sergi Cot, regidor d'Acció Climàtica de la capital gironina i representant de l'Associació de Municipis i Entitats per a l'Aigua Pública, aquest hauria de ser el punt de partida. "Una vegada determinat quin cabal ecològic necessitem, caldria veure a quins altres usos podem arribar", explica en declaracions a Nació.

Des del Departament de Territori i l'Agència Catalana de l'Aigua s'és conscient d'aquesta realitat incòmoda. En aquest sentit, la consellera Paneque entén la postura de regants, ecologistes i ajuntaments, ja que admet que, en els darrers dos anys, la reducció del transvasament s'ha complert a costa dels cabals ambientals i de restriccions al sector primari.

Cap a la derogació del transvasament?

El tercer gran període de l'Acord del Ter, a partir del 2028, no només limita el màxim d'aigua transferida a 90 hm3 sinó que obliga a no superar el 30% respecte a l'aigua desembassada, un fet que en els darrers anys només s'ha complert entre el 2018 i 2020.

La consellera de Territori no només considera que és un escenari factible si no considera que cal anar més enllà. "Amb l'increment en l'ambició del desplegament de noves infraestructures hídriques, especialment amb l'aprofitament del Besòs, podem accelerar l'objectiu final d'eliminar el transvasament del Ter cap a Barcelona", explica en declaracions a Nació.

Paneque no hi posa una data concreta, però sí que destaca que l'escenari és aconseguir que el 2030 l'àrea metropolitana sigui autosuficient amb els rius Llobregat i Besòs. I què passaria aleshores amb el transvasament del Ter? Per la portaveu del Govern deixaria de funcionar de manera estructural, "però sense descartar que sigui una solució d'emergència". "Sempre s'ha de garantir l'ús de boca", recorda.

És un plantejament que coincideix amb les demandes dels regants. "Cal prioritzar el cabal ecològic i les necessitats d'una conca que cada vegada té més habitants i activitat econòmica, però l'aigua és de tots", admet Narcís Illa. Per Pau Masramon, la fi del transvasament ha de ser el gran objectiu a partir del 2028: "Barcelona s'ha de començar a oblidar de l'aigua del Ter". Menys optimista es mostra el regidor gironí Sergi Cot que recorda precisament la pressió d'alguns sectors -per exemple els col·legis d'enginyers- per afegir nous transvasaments com el de l'Ebre: "Reduir el del Ter a zero ho veig molt complicat".

El principal transvasament de Catalunya

A Catalunya, quan es parla del concepte transvasament ho associem a l'Ebre. Tant pel que porta aigua d'aquest riu fins al Camp de Tarragona com pels diversos projectes per allargar-lo cap a Barcelona o, en el seu dia, per fer baixar aigua cap al País Valencià i Múrcia.

Tanmateix, la principal transferència d'aigua entre conques -per anys en funcionament i per quantitat- és la del Ter cap a la regió metropolitana de Barcelona. El projecte ja s'havia inclòs en la planificació de la Generalitat republicana, però no va tirar endavant fins avançat el franquisme.

La proposta, impulsada per la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, proposava una derivació de fins a 8 m3/s del Ter, que s'havia de completar amb els cabals aportats pel Llobregat. El transvasament -en un context de dictadura i on qualsevol intent d'oposició era silenciada- es va regular amb la denominada llei del Ter de 1959.

Malgrat que va consagrar un futur molt negre per al riu, en aquell moment es va incloure un aspecte força innovador, unes condicions per minimitzar l'impacte sobre la conca cedent. Concretament, la transferència cap a Barcelona només es podia executar si es complia un cabal mínim de 3 m3/s al seu pas per Girona, que es reservés 1 m3/s més per a l'abastament urbà de la ciutat i de la Costa Brava centre i que se satisfessin les demandes d'aigua dels regants del Baix Ter.

Per fer-ho possible, es va construir l'embassament de Susqueda -situat aigües avall de Sau-. La derivació, que arriba a la potabilitzadora de Cardedeu, comença al petit pantà del Pasteral, d'uns 2 hm3 i situat poc després de Susqueda. La planta per tractar l'aigua del Ter, inaugurada el 1966, ara està en ple procés de millora i modernització. "Entre altres qüestions ha de servir per poder funcionar amb cabals menors", explica la consellera Sílvia Paneque.