Les onades de calor i les sequeres, cada vegada més freqüents, estan reduint la capacitat dels ecosistemes per absorbir diòxid de carboni (CO2), segons un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). L’augment de fenòmens meteorològics extrems provocats pel canvi climàtic està alterant l’equilibri del carboni a la Terra i afecta el creixement de les plantes. L’any 2022 es va registrar una onada de calor particularment intensa que va reduir en un 27% la capacitat de la vegetació d’actuar com a embornals de carboni. Aquesta quantitat CO2 no absorbit de l’atmosfera equivaldria a tot el volum de CO2 emès a l'estat espanyol aquell mateix any.

Els embornals de carboni són sistemes que absorbeixen més CO2 del que emeten. Els boscos, els sòls i els oceans són exemples naturals d’embornals i ajuden a mitigar el canvi climàtic, ja que redueixen la concentració de CO2 a l’atmosfera.

L’estudi, liderat per l’investigador Ricard Segura Barrero, analitza com les plantes absorbeixen i alliberen CO2 tenint en compte la humitat del sòl com a factor important. Els resultats, publicats recentment a la revista Global Biogeochemical Cycles, mostren que l’equilibri entre la humitat i el moment en què tenen lloc els esdeveniments extrems (com les onades de calor o les sequeres) és clau per entendre com hi responen els ecosistemes. Regions com el sud-oest d’Europa, on hi ha diferents tipus de clima, són especialment vulnerables a aquests canvis.

En risc el paper dels ecosistemes com a embornals de carboni

La investigació va analitzar els fluxos de carboni entre els anys 2001 i 2022 a territoris com Portugal, Espanya, el sud de França i Itàlia. S’hi van incloure dades de deu regions biogeogràfiques que van mostrar que els fluxos dels ecosistemes als climes continentals i humits es veuen més influenciats per les onades de calor i les sequeres que els ecosistemes de les regions mediterrànies, més adaptats a aquests esdeveniments. En general, les tendències actuals d’escalfament i sequera poden provocar desequilibris entre fotosíntesi i respiració, cosa que podria comprometre el paper dels ecosistemes com a embornals de carboni.

Els investigadors també van utilitzar dades de satèl·lit pel que fa a la fluorescència induïda pel sol, un bon indicador de l’activitat fotosintètica de la vegetació, per validar els models utilitzats i confirmar que l’intercanvi de carboni entre els ecosistemes i l’atmosfera és molt sensible als esdeveniments extrems.

Aquest desequilibri climàtic té implicacions directes per al cicle global del carboni i per als esforços per mitigar el canvi climàtic. Els investigadors subratllen la urgència de millorar la vigilància dels fluxos de carboni, especialment a les zones vulnerables, així com de reforçar les polítiques d’adaptació i protecció dels ecosistemes clau.