21
de març
del
2024
En l'actual context de sequera, una de les qüestions que més interès generen és l'impacte en les reserves dels embassaments dels episodis de pluja. Per què, en molts casos, augmenten tan poc? Una de les respostes és la mateixa sequedat del terreny, quan fa molt temps que no plou, l'aigua tendeix a infiltrar-se per omplir el sòl. Ara bé, la vegetació també té un efecte molt important: els boscos de Catalunya consumeixen de mitjana el 70% de la precipitació que reben.
Com més densos siguin els boscos -en una competència ferotge entre arbres-, més elevat serà el consum i això acabarà reduint l'aigua que arriba als torrents, rius i, en darrer terme, als embassaments. L'extrem contrari, forests amb densitats molt baixes, tenen una elevada evaporació des del sòl, a més de representar un risc per a l'erosió i una aportació excessiva de sediments cap als pantans.
És en aquest marc que en els darrers anys han pres importància dos conceptes, l'aigua verda i l'aigua blava, elements que, per primera vegada, el Departament d'Acció Climàtica ha decidit incorporar en la planificació de la gestió dels boscos públics. Com es defineixen i com es diferencien?
D'aquesta manera, boscos molt densos en els quals el consum de la vegetació és molt elevat ofereixen molta menys aigua blava de manera relativa (respecte a la precipitació) que un bosc gestionat amb menor densitat de vegetació i menor superfície de fulles que transpiren.
A més, cal tenir en compte el denominat efecte paraigües o intercepció. Els arbres retenen part de la precipitació a les fulles i, per tant, no pot convertir-se en aigua blava cap als rius o als aqüífers.
L'àmbit més avançat és precisament la gestió forestal multifuncional. En aquest sentit, el projecte europeu Life Climark va servir per establir les bases del sistema a partir de vuit experiències en boscos d'arreu del país.
"Els crèdits climàtics no només valoren la generació d'aigua blava, sinó la preservació de biodiversitat i, evidentment, la fixació de carboni, explica Anna Sanitjas, directora general de Boscos, en declaracions a Nació.
Com més densos siguin els boscos -en una competència ferotge entre arbres-, més elevat serà el consum i això acabarà reduint l'aigua que arriba als torrents, rius i, en darrer terme, als embassaments. L'extrem contrari, forests amb densitats molt baixes, tenen una elevada evaporació des del sòl, a més de representar un risc per a l'erosió i una aportació excessiva de sediments cap als pantans.
És en aquest marc que en els darrers anys han pres importància dos conceptes, l'aigua verda i l'aigua blava, elements que, per primera vegada, el Departament d'Acció Climàtica ha decidit incorporar en la planificació de la gestió dels boscos públics. Com es defineixen i com es diferencien?
- Aigua verda són tots els fluxos que retornen a l'atmosfera des de la vegetació (transpiració) i el sòl (evaporació).
- Aigua blava la formen l'escorrentia superficial (cap als torrents i rius) i la percolació profunda (cap als aqüífers), és a dir, la part de la precipitació que no és retornada a l'atmosfera com a aigua verda. És un recurs hídric que, posteriorment, es pot aprofitar per als diversos usos.
D'aquesta manera, boscos molt densos en els quals el consum de la vegetació és molt elevat ofereixen molta menys aigua blava de manera relativa (respecte a la precipitació) que un bosc gestionat amb menor densitat de vegetació i menor superfície de fulles que transpiren.
Generar aigua blava per compensar emissions
La Generalitat ha iniciat al nord del Ripollès la primera actuació de tales selectives en boscos públics de capçaleres per augmentar les reserves als embassaments. Una altra via que s'ha engegat recentment és el nou sistema català de crèdits climàtics, pensat per tal que empreses de país compensin les emissions de diòxid de carboni amb projectes quilòmetre zero.L'àmbit més avançat és precisament la gestió forestal multifuncional. En aquest sentit, el projecte europeu Life Climark va servir per establir les bases del sistema a partir de vuit experiències en boscos d'arreu del país.
"Els crèdits climàtics no només valoren la generació d'aigua blava, sinó la preservació de biodiversitat i, evidentment, la fixació de carboni, explica Anna Sanitjas, directora general de Boscos, en declaracions a Nació.