21
de març
del
2024
Actualitzat
a les
8:10h
El creixement descontrolat dels boscos no només ha provocat un augment del risc de grans incendis forestals. També ha disminuït de manera dràstica l'aigua que arriba als rius i, finalment, als embassaments. Per començar a revertir aquesta situació, en plena emergència per sequera, el Govern aposta per talar selectivament boscos de les capçaleres de les conques fluvials. La primera actuació, que es realitzarà al nord del Ripollès, permetrà generar l'aigua equivalent al consum anual d'unes 2.700 persones.
Tot plegat ha provocat un doble efecte: els boscos han anat guanyant terreny -fins a ocupar el 64% de la superfície del país- i també ha augmentat la seva densitat. I això com afecta l'aigua? Per una banda, els arbres en consumeixen més en el seu metabolisme i, per una altra, es produeix un efecte paraigües. L'aigua no pot arribar a terra i s'acaba evaporant.
Les dades són molt contundents. Sense tenir en compte el consum, les aportacions fluvials a les conques de capçalera de Catalunya han disminuït entre un 5 i un 10% per dècada en el darrer mig segle. El diagnòstic d'Acció Climàtica és clar: "El creixement de la superfície i l'augment de la densitat dels boscos a les capçaleres està reduint l'aportació d'aigua als rius".
L'actual situació ha portat a incorporar el vector aigua com un altre element clau. En aquest sentit, després d'anys d'estudis per part de l'Agència Catalana de l'Aigua i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, s'han definit aquelles zones més favorables per generar la denominada aigua blava, aquella que acaba circulant pels rius i omplint els embassaments.
Per una qüestió d'eficiència i facilitat, es comença per forests públiques a les capçaleres. Però, més endavant, també es podria actuar en finques privades així com als cursos mitjans dels rius. La primera actuació és a Espinavell, al nord de la Vall de Camprodon, però Acció Climàtica ja en té de programades a la Garrotxa i al Solsonès, entre altres.
En aquestes condicions i retirant un de cada quatre arbres, l'increment d'aigua que arriba als rius se situa entre el 8 i el 25%, segons els càlculs d'Acció Climàtica. Amb una pluja de 800 litres anuals, es passaria d'una forquilla de 1.440-4.104 m3/ha a 2.080-6.104.
S'estima que el 50% dels boscos del país són aptes per aquest tipus de gestió, que només s'aplica en zones sense risc d'erosió. Si només s'actués en la meitat -un 25% de les forests arbrades del país-, es podria arribar a generar un total de 900 hm3 en un any. Es tracta d'una quantitat que permetria omplir la totalitat dels embassaments de les conques internes i encara en sobraria per un terç més.
La finca té un total de 61 hectàrees -una seixantena de camps de futbol-. S'aposta per una aclarida selectiva que retiri un de cada quatre arbres així com l'eliminació del 35% del matollar. En aquest cas, l'aigua blava passaria del 50 al 57% (de 0,3 a 0,4 hm3). Es tracta del consum anual de 2.700 persones, equivalent a tota la població que viu a Camprodon, aigües avall d'aquesta forest.
L'actuació té un pressupost de 110.000 euros i un termini d'execució de sis mesos. Més enllà d'Espinavell, aquestes actuacions compten amb una partida d'1 milió per aquest 2024. Anna Sanitjas, en declaracions a Nació, explica que una vegada s'avaluïn els resultats d'enguany, es fixaran uns objectius anuals de superfície gestionada i aigua blava generada.
La directora general de Boscos destaca que el vector aigua és un element més a l'hora de definir les actuacions de gestió forestal. "Més enllà dels incendis, aclarir un bosc tan dens permetrà millorar la biodiversitat", assenyala. La fusta que es retiri es vendrà a les serradores de la comarca.
Una reducció del 5-10% d'aigua disponible per dècada
El Departament d'Acció Climàtica fa mesos que adverteix que Catalunya està en "emergència forestal". No només per l'encadenament de quatre anys de sequera -la pitjor dels darrers dos segles- i l'increment sostingut de les temperatures. "També cal tenir en compte l'efecte de quatre dècades d'abandonament de la gestió", adverteix Anna Sanitjas, directora general de Boscos.Tot plegat ha provocat un doble efecte: els boscos han anat guanyant terreny -fins a ocupar el 64% de la superfície del país- i també ha augmentat la seva densitat. I això com afecta l'aigua? Per una banda, els arbres en consumeixen més en el seu metabolisme i, per una altra, es produeix un efecte paraigües. L'aigua no pot arribar a terra i s'acaba evaporant.
Les dades són molt contundents. Sense tenir en compte el consum, les aportacions fluvials a les conques de capçalera de Catalunya han disminuït entre un 5 i un 10% per dècada en el darrer mig segle. El diagnòstic d'Acció Climàtica és clar: "El creixement de la superfície i l'augment de la densitat dels boscos a les capçaleres està reduint l'aportació d'aigua als rius".
Incorporar el vector aigua a la gestió forestal
Fins ara, el principal element que ha tingut en compte Acció Climàtica a l'hora de prioritzar actuacions de gestió forestal és el risc d'incendi. En aquest sentit, es treballava a escala de paisatge per reduir la vulnerabilitat dels boscos i, de manera més quirúrgica, en una prevenció estratègica molt orientada en evitar els temuts grans incendis forestals, els majors de 500 hectàrees i que, puntualment, superen la capacitat d'extinció.L'actual situació ha portat a incorporar el vector aigua com un altre element clau. En aquest sentit, després d'anys d'estudis per part de l'Agència Catalana de l'Aigua i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, s'han definit aquelles zones més favorables per generar la denominada aigua blava, aquella que acaba circulant pels rius i omplint els embassaments.
Per una qüestió d'eficiència i facilitat, es comença per forests públiques a les capçaleres. Però, més endavant, també es podria actuar en finques privades així com als cursos mitjans dels rius. La primera actuació és a Espinavell, al nord de la Vall de Camprodon, però Acció Climàtica ja en té de programades a la Garrotxa i al Solsonès, entre altres.
El potencial de generació d'aigua amb la gestió forestal
En quin tipus de bosc val la pena aplicar la denominada gestió forestal ecohidrològica? Els estudis previs, realitzats en parcel·les experimentals, mostren que la massa forestal ha de ser molt densa, amb cobertures arbrades superiors al 80%, especialment de coníferes (pins). A més, la precipitació mitjana anual ha de superar els 380 mm.Els boscos on s'actuaran són públics, a les capçaleres i amb una elevada densitat. Foto: Cedida per Acció Climàtica
En aquestes condicions i retirant un de cada quatre arbres, l'increment d'aigua que arriba als rius se situa entre el 8 i el 25%, segons els càlculs d'Acció Climàtica. Amb una pluja de 800 litres anuals, es passaria d'una forquilla de 1.440-4.104 m3/ha a 2.080-6.104.
S'estima que el 50% dels boscos del país són aptes per aquest tipus de gestió, que només s'aplica en zones sense risc d'erosió. Si només s'actués en la meitat -un 25% de les forests arbrades del país-, es podria arribar a generar un total de 900 hm3 en un any. Es tracta d'una quantitat que permetria omplir la totalitat dels embassaments de les conques internes i encara en sobraria per un terç més.
- Sant Ponç (Cardener): es podria actuar en el 62% dels boscos (8.892 ha). L'increment d'aigua blava seria d'un 15% i una aportació d'11,3 hm3/any (46% de l'embassament).
- Boadella (Muga): es podria actuar en un 71% de la conca (10.876 ha). Es podria generar 19,6 hm3, un 33% del pantà.
- Sau (Ter): fins a 62.624 ha per actuar (72% dels boscos). Podria generar 326 hm3, el 82% del conjunt del sistema Sau-Susqueda.
La primera actuació, al nord del Ripollès
La primera actuació ha començat a Espinavell, en el bosc públic el Bac de la Casassa de la Muntanya de Molló. Es tracta d'una zona a l'extrem nord-est del Ripollès, a la Vall de Camprodon, on fa cinquanta anys es va optar per fer unes replantacions de pins que no s'han gestionat. L'elevada densitat d'arbres, fins a 2.000 peus per hectàrea, impossibilita qualsevol tipus de pastura.La finca té un total de 61 hectàrees -una seixantena de camps de futbol-. S'aposta per una aclarida selectiva que retiri un de cada quatre arbres així com l'eliminació del 35% del matollar. En aquest cas, l'aigua blava passaria del 50 al 57% (de 0,3 a 0,4 hm3). Es tracta del consum anual de 2.700 persones, equivalent a tota la població que viu a Camprodon, aigües avall d'aquesta forest.
L'actuació té un pressupost de 110.000 euros i un termini d'execució de sis mesos. Més enllà d'Espinavell, aquestes actuacions compten amb una partida d'1 milió per aquest 2024. Anna Sanitjas, en declaracions a Nació, explica que una vegada s'avaluïn els resultats d'enguany, es fixaran uns objectius anuals de superfície gestionada i aigua blava generada.
La directora general de Boscos destaca que el vector aigua és un element més a l'hora de definir les actuacions de gestió forestal. "Més enllà dels incendis, aclarir un bosc tan dens permetrà millorar la biodiversitat", assenyala. La fusta que es retiri es vendrà a les serradores de la comarca.