Els pressupostos són sempre una batalla política que pot semblar tècnica i feixuga, però que també existeix marge per brillar. Permeten -sobretot a l'oposició- introduir propostes d'interès social, d'aquelles que s'acaben fent un lloc a les sobretaules. La majoria de les reclamacions que els grups municipals fan a l'equip que governa l'Ajuntament acaben morint després d'unes setmanes -o mesos- de negociació, però ajuden a marcar les prioritats de cada força. Ara, amb el debat iniciat sobre els comptes anuals i les ordenances fiscals del 2026, els partits polítics han deixat veure la seva carta als Reis d'Orient inicial per l'executiu de Jaume Collboni. Els posicionaments públics dels regidors han deixat algunes pistes. Ara, Nació les repassa, anant des de la carpeta turística fins a l'economia familiar.
Una de les discussions habituals és el que implica l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). La dreta es desficia per abaixar-lo, mentre l'esquerra defensa que si es redueix aquesta pressió al gruix de les famílies s'ha de poder apujar el mateix impost als que tenen més patrimoni. Aquest últim supòsit, però, requeriria canvis en la legislació estatal. Per això, el xoc es manté. I aquest any ha estat especialment rellevant, ja que la força més votada de l'Ajuntament, Junts, va reclamar com a aspecte clau d'una negociació amb pes simbòlic -la reforma del 30% de la reserva d'habitatge protegit als nous edificis i grans rehabilitacions- que el PSC acceptés rebaixar l'IBI. Però mai es va arribar a un acord.
Ara, en el debat pressupostari, el president del grup municipal juntaire, Jordi Martí Galbis, ho va recordar, tot insistint que obrir aquesta carpeta permetria desbloquejar la idea de la modificar la mesura del 30%, un dels principals objectius socialistes durant la campanya electoral. També el PP i Vox han posat èmfasi en la carpeta de l'IBI, insistint que caldria bonificar-lo de manera rellevant per als comerços que estan ubicats a zones comercials en obres.
Del xec nadó a la T-Cultura
Des del punt de vista conservador, també destaca la mesura defensada pel regidor Juan Milián (PP) al voltant de la natalitat. Tal com detallaven els autors d'un llibre sobre polítiques reproductives entrevistats recentment a aquest diari, la dreta està posant la banya amb la batalla per la natalitat, la família i el rumb demogràfic. Milián ho ha exemplificat a Barcelona, tot proposant la implantació d'ajudes econòmiques municipals per cada família que tingui un fill o faci una adopció, a l'estil dels anomenats "xec nadó". "Si Madrid ho està fent, no veig per què Barcelona no", ha plantejat el regidor popular.
Les forces que han permès l'avenç inicial dels pressupostos de Collboni, BComú i ERC, també han intentat marcar noves fites per als pròxims mesos. Si bé els republicans s'han mostrat més satisfets amb els comptes que ja ha presentat l'executiu socialista, demanen certificar alguns dels avenços que apareixen en els acords amb el PSC, però que encara no han arribat. Un d'aquests objectius mencionats pel regidor Jordi Castellana (ERC) és l'arribada de la T-Cultura, una eina que fa temps que els republicans demanen, i que els socialistes veuen amb bons ulls, però que encara no s'ha desplegat. La seva concreció encara és un misteri.
Diferents visions turístiques
Al seu torn, els comuns han advertit que faran peticions concretes i "ambicioses" en les converses que hi hagi al voltant dels pressupostos. Entre les reclamacions anunciades pel regidor Marc Serra hi haurà l'aparició de noves mesures de "decreixement turístic". Malgrat que aquest no sigui un terme que faci sentir còmode a Collboni -"no és el nostre model", deia l'alcalde el desembre de l'any passat-, recentment també ha anat defensant que a la capital catalana ja no hi caben més visitants. Així, caldrà veure com es configura aquest estira-i-arronsa entre els partits que van governar junts els dos anteriors mandats. Des de BComú també s'ha insistit que es valorarà la irrupció d'un pla de xoc contra el sensellarisme.
Arnau Vives (Junts) ha criticat que fins ara el govern no els hagi fet especial cas amb les negociacions -malgrat que sumarien majoria absoluta si s'entenguessin- i ha insistit que hi ha un camí: demanen més polítiques policials, més col·laboració amb els autònoms i menys burocràcia per a l'emprenedoria.
També, mentre ERC reivindica haver aconseguit ampliar els darrers anys la recaptació -i per tant, els diners que entren a l'Ajuntament- per l'arribada de turistes, el PP planteja que és el moment de "revisar a la baixa" el recàrrec turístic. El xoc de models al consistori brilla especialment quan es parla de pressupostos. Ara, però, cal veure quines són les prioritats de l'executiu socialista. Fins ara ha mirat cap a l'esquerra, però amb resultats diferents. Mentre que els darrers anys ha aconseguit fidelitzar ERC com a soci amb qui pactar mesures econòmiques, amb BComú no hi ha hagut cap entesa pels pressupostos. Amb Junts, PP i Vox, tampoc. Aquesta és la tercera negociació capitanejada per Collboni. D'aquí a uns mesos s'acabarà de saber si alguna de les peticions que ara han tret el cap finalment tenen èxit o si, com és habitual, queden al calaix de les idees pendents.
