El Departament d'Interior és habitualment una de les àrees més complexes del Govern, que sol desgastar més que altres carteres el conseller encarregat de pilotar-lo. En un moment de certa calma als carrers -amb l'excepció de les protestes contra el genocidi a Gaza, que han posat els Mossos al punt de mira- i un perfil baix, la consellera Núria Parlon fa poc més d'un any al capdavant de la conselleria, prou temps per revertir les reformes més polèmiques que va impulsar ERC la passada legislatura. L'executiu socialista ha culminat el canvi d'etapa amb una reestructuració dins de la Direcció General de la Policia, primera pedra per al retorn del cos d'advocats dels Mossos a Interior. "Tornen a casa", apunten algunes fonts. Però els canvis venen de lluny.
De fet, apareixien de manera explícita al programa electoral del PSC: "És primordial i urgent revertir els acords ERC-CUP en matèria de seguretat". Un d'aquests acords era, precisament, diluir el gabinet jurídic d'Interior dins del gabinet jurídic central, integrat al Departament de Presidència per tal que el dret a defensa dels Mossos no passés per davant del dret a manifestació. Era una de les demandes dels cupaires, quan encara ressonaven les protestes contra la sentència del procés, amb acusacions per part de la Generalitat contra manifestants, no sempre amb lesions acreditades per part dels agents. L'acord del consell executiu de crear una subdirecció amb una àrea de defensa i assessorament penal per donar suport als policies. Pròximament es faran els nomenaments pertinents.
El retorn del polític Trapero
L'etapa dels republicans a Interior no va ser senzilla, amb polèmiques pels canvis i crisis internes recollides pels mitjans. La posició del PSC va ser especialment bel·ligerant en matèria de seguretat, amb enfrontaments entre Elena i el responsable socialista de la carpeta, Ramon Espadaler, ara conseller de Justícia. Les acusacions de "politització" o d'"ingerències polítiques" eren habituals i Salvador Illa havia arribat a demanar la destitució del conseller d'Interior per les reformes al Departament, que no agradaven a alguns sectors dels Mossos. El gran terratrèmol, però, va ser al voltant de Josep Lluís Trapero i els canvis a la cúpula.
Per això, la promesa de situar el major com a responsable polític dels Mossos, anunciada en campanya electoral, ja era una declaració d'intencions dels canvis que arribarien amb Illa al Govern. Trapero, heroi fugaç de l'independentisme, va ser apartat amb el 155, restituït per Quim Torra i relegat per Pere Aragonès amb l'argument d'apostar per nous tipus de lideratge, més corals. L'agost de l'any passat, tornava a la primera línia -ja no en l'àmbit operatiu, sinó polític- amb els socialistes, per pilotar la Direcció General dels Mossos, on ara s'integraran els advocats del cos. El rol del major és important, tant internament com a l'hora d'exposar la posició del Govern en matèria de seguretat.
Una advertència (rebutjada) al Parlament
La situació a Interior, allunyada del soroll mediàtic, no és una bassa d'oli. Ho demostra l'advertència que va tenir lloc al Parlament durant el debat de política general, que no va tirar endavant per l'oposició del PSC, però que va comptar amb els vots favorables d'ERC i els Comuns, socis de Salvador Illa. La proposta, plantejada pels republicans i que va quedar tapada pels grans titulars, feia referència a "decisions en el si de la Direcció General de la Policia que han comportat la dimissió i cessaments de professionals de reconeguda trajectòria i alta qualificació", en referència a la sortida del sotscap de la Comissaria General d'Informació, encarregat de la lluita contra el terrorisme internacional. Els socis, a la proposta, demanen "revisar les pràctiques i decisions adoptades" per la direcció general que encapçala Trapero. Un toc d'alerta al major, que finalment va ser rebutjat pel Parlament.
La sortida de Sallent, un dels assenyalats
El desmantellament dels canvis d'ERC ha inclòs, també, la destitució del comissari en cap, Eduard Sallent, poc després de l'arribada de Parlon a la conselleria. Sallent havia estat a l'ull de l'huracà amb el seu nomenament, rellevant el comissari Josep Maria Estela, i pel fiasco en l'operatiu per detenir Carles Puigdemont durant la investidura d'Illa. Durant la seva etapa al capdavant del cos, es van dibuixar dos bàndols entre els quals s'alineaven amb Trapero i els que s'alineaven amb Sallent, que al seu torn defensava fugir de "personalismes" i "mirar el futur", una manera de certificar la voluntat de trencar amb el traperisme.
A Sallent se'l definia com un "ideòleg" de la policia, sempre a disposició del conseller Elena. "Sempre agafava el telèfon", es deia, en aquell moment. Els crítics, però, en qüestionaven la independència professional per la seva proximitat amb l'independentisme. Tant Sallent com l'aleshores director general de la Policia, Pere Ferrer, se situen a l'òrbita de CDC, i els seus nomenaments amb l'arribada d'ERC a la conselleria es van interpretar com un equilibri dins de la coalició amb Junts que governava la Generalitat. Amb la sortida dels juntaires, tots dos van continuar en el càrrec. Sigui com sigui, un any després de l'aterratge del PSC a Govern, el comissari en cap és Miquel Esquius, amb un perfil baix en contraposició amb Trapero, i les polèmiques que van acompanyar primer Estela i després Sallent han desaparegut.
Rodríguez i el cop d'efecte de la justícia
El cop d'efecte final, que no és fruit de l'acció del Govern, cal anar-lo a buscar a la justícia. En el marc dels canvis a la cúpula dels Mossos, ERC va apartar cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal, l'intendent Toni Rodríguez, que va ser enviat a la comissaria de Rubí. El moviment va provocar polèmica i es va titllar de "purga" per part de l'oposició, perquè Rodríguez portava investigacions contra polítics catalans com Laura Borràs o Miquel Buch i se'l considerava afí a Trapero, destituït poc abans, i enemic de Sallent. Amb l'arribada del PSC a Interior, es va situar l'intendent en un càrrec de confiança a la cúpula dels Mossos.
L'esmena als canvis dels republicans quedava reforçada, ara fa uns dies, amb la decisió del jutge d'anul·lar la decisió d'Elena de destituir Rodríguez per ser injustificada, i ordenar-ne la restitució i que se li pagui tot el que ha deixat de cobrar des que va ser destituït. La Generalitat no hi ha presentat cap recurs. Trapero, Rodríguez, Sallent i els advocats: en 14 mesos, els canvis més polèmics d'ERC a Interior han quedat enterrats de la mà d'Illa i Parlon.
