21
de juliol
de
2021, 09:10
Actualitzat:
11:26h
Els advocats del Departament d'Interior, encarregats de portar la defensa penal dels agents dels Mossos ferits en manifestacions, passaran a integrar-se al gabinet jurídic central, que depèn del Departament de la Presidència. Ho ha explicat aquest matí al Parlament el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, a preguntes del diputat de la CUP Xavier Pellicer durant la sessió de control. D'aquesta manera, el Govern vol "unificar criteris" i "garantir la coherència" en la defensa jurídica dels Mossos, igual que es fa amb la resta de treballadors públics de la Generalitat. "Té sentit que els Mossos siguin defensats per la mateixa estructura jurídica que la resta de l'organització de la Generalitat", sosté Elena en declaracions a NacióDigital.
Aquest canvi es farà a través d'un decret d'estructura que es vol aprovar en consell executiu abans de les vacances d'estiu. Afectarà, concretament, l'àrea penal dels serveis jurídics d'Interior, que passarà a integrar-se al gabinet jurídic central que dirigeix Francesc Esteve. Hi estan implicats, doncs, cinc advocats d'Interior que passaran a Presidència. L'executiu de Pere Aragonès vol corregir així l'"anomalia" que suposava que els Mossos tinguessin un cos d'advocats propi, a diferència de la resta de funcionaris públics. "Aquest canvi permet una millor coherència i que des d'un únic espai es pugui defensar un agent dels Mossos, un mestre o un metge", apunta Elena. Això suposa, també, que els agents tindran defensa els set dies a la setmana.
La modificació, que s'havia demanat en anteriors legislatures però no s'ha fet fins ara, ve acompanyada d'un canvi de criteri en les acusacions per part de la Generalitat, que ja s'ha vist en els últims dies. Els advocats de l'administració només es personaran en cas que hi hagi un funcionari -en aquest cas, un mosso- que hagi patit lesions acreditades en l'exercici de les seves funcions. Es volen evitar així acusacions de la Generalitat pels delictes de desordres públics i atemptat a l'autoritat, en què el bé jurídic protegit no és el funcionari i que donava lloc a peticions de presó elevades, sovint contra activistes o manifestants.
Un exemple recent és el cas de Marcel Vivet, en què l'administració demanava fins a quatre anys i nou mesos de presó -primer per desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions- i que finalment va ser condemnat a cinc anys de presó. Fa pocs dies, la Generalitat va presentar recurs i va rebaixar la petició de pena a sis mesos, limitant-se al delicte de lesions. Un cas similar és el de Pol Serena, en el qual la Generalitat també demana sis mesos de presó pel mateix delicte. En tot cas, el conseller d'Interior remarca que els Mossos no quedaran indefensos. "No hi haurà indefensió. El gabinet jurídic central defensarà els Mossos", deixa clar.
Una modificació acordada entre ERC, Junts i la CUP
Les acusacions de la Generalitat han provocat polèmica en els últims anys. Es produïa la paradoxa que un Govern independentista demanava penes de presó elevades contra manifestants independentistes. La integració dels advocats d'Interior a Presidència, juntament amb el canvi de criteri per a les acusacions, forma part del pla de Govern d'ERC i Junts, i també ha estat acordada amb la CUP.
Els pactes entre ERC i Junts, i entre ERC i la CUP, estableixen que la Generalitat "no participi en acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques, exceptuant aquelles on hi hagi lesions a agents acreditades amb certificat mèdic". La CUP considera que aquesta modificació del Govern és "un primer pas" per corregir la situació però espera que en les properes setmanes n'hi hagi més.
Aquest canvi es farà a través d'un decret d'estructura que es vol aprovar en consell executiu abans de les vacances d'estiu. Afectarà, concretament, l'àrea penal dels serveis jurídics d'Interior, que passarà a integrar-se al gabinet jurídic central que dirigeix Francesc Esteve. Hi estan implicats, doncs, cinc advocats d'Interior que passaran a Presidència. L'executiu de Pere Aragonès vol corregir així l'"anomalia" que suposava que els Mossos tinguessin un cos d'advocats propi, a diferència de la resta de funcionaris públics. "Aquest canvi permet una millor coherència i que des d'un únic espai es pugui defensar un agent dels Mossos, un mestre o un metge", apunta Elena. Això suposa, també, que els agents tindran defensa els set dies a la setmana.
La modificació, que s'havia demanat en anteriors legislatures però no s'ha fet fins ara, ve acompanyada d'un canvi de criteri en les acusacions per part de la Generalitat, que ja s'ha vist en els últims dies. Els advocats de l'administració només es personaran en cas que hi hagi un funcionari -en aquest cas, un mosso- que hagi patit lesions acreditades en l'exercici de les seves funcions. Es volen evitar així acusacions de la Generalitat pels delictes de desordres públics i atemptat a l'autoritat, en què el bé jurídic protegit no és el funcionari i que donava lloc a peticions de presó elevades, sovint contra activistes o manifestants.
Un exemple recent és el cas de Marcel Vivet, en què l'administració demanava fins a quatre anys i nou mesos de presó -primer per desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions- i que finalment va ser condemnat a cinc anys de presó. Fa pocs dies, la Generalitat va presentar recurs i va rebaixar la petició de pena a sis mesos, limitant-se al delicte de lesions. Un cas similar és el de Pol Serena, en el qual la Generalitat també demana sis mesos de presó pel mateix delicte. En tot cas, el conseller d'Interior remarca que els Mossos no quedaran indefensos. "No hi haurà indefensió. El gabinet jurídic central defensarà els Mossos", deixa clar.
Una modificació acordada entre ERC, Junts i la CUP
Les acusacions de la Generalitat han provocat polèmica en els últims anys. Es produïa la paradoxa que un Govern independentista demanava penes de presó elevades contra manifestants independentistes. La integració dels advocats d'Interior a Presidència, juntament amb el canvi de criteri per a les acusacions, forma part del pla de Govern d'ERC i Junts, i també ha estat acordada amb la CUP.
Els pactes entre ERC i Junts, i entre ERC i la CUP, estableixen que la Generalitat "no participi en acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques, exceptuant aquelles on hi hagi lesions a agents acreditades amb certificat mèdic". La CUP considera que aquesta modificació del Govern és "un primer pas" per corregir la situació però espera que en les properes setmanes n'hi hagi més.