Catalunya tindrà una norma que marqui els objectius en transició energètica i reducció d'emissions per sectors per al 2030. Es tracta del pla d'Energia i Clima, que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha anunciat en el marc de la COP29 de Bakú. Aquest mateix novembre s'iniciarà un procés participatiu per acordar-ne les principals fites.
Del full de ruta al pla
Catalunya ja compta amb un full de ruta energètic per aconseguir la neutralitat climàtica l'any 2050. Es tracta de la Prospectiva Energètica de Catalunya, la denominada Proencat. Des del Departament de Territori sempre insisteixen que no es tracta d'un pla amb rang normatiu, sinó una anàlisi que mostra que realment és possible descarbonitzar el país.
El nou pla -tècnicament denominat Pla Integrat d'Energia i Clima de Catalunya 2030- marcarà els objectius en cada font d'energia renovable. “A diferència de la Proencat, serà un compromís polític a assolir a finals de dècada”, expliquen les fonts de Territori.
També inclourà elements de gestió de la demanda, ja que la transició energètica no només implica assolir un mix elèctric renovable sinó per electrificar, augmentar l'eficiència i reduir el consum final d'energia. En aquest sentit, s'inclouran objectius en rehabilitació d'edificis i de substitució de calderes de gas i petroli, de substitució del parc mòbil i de millores en el sector industrial, entre altres.
Fer possible l'objectiu de reducció d'emissions
L'objectiu que s'ha marcat Catalunya -alineat amb els plans europeu i estatal- és reduir un 51,8% les emissions per al 2030. La fita és no superar els 27,4 milions de tones de CO2, però ara mateix s'està molt per sobre, ja que la darrera dada oficial -la del 2022- és de 40,3 milions.
El futur pla d'Energia i Clima el que haurà de determinar és com cada sector contribueix a arribar a aquesta xifra i amb quines estratègies i actuacions es pot fer.
Evolució de les emissions CO2 Catalunya (1990-2022)
La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang Jiménez de Anta, ha explicat aquest dijous durant l’assemblea general de la Coalició Under2 en el marc de la COP29 de Bakú, l'inici d'un procés participatiu per redactar el pla d'Energia i Clima. Constarà de quatre sessions telemàtiques coordinades per Territori, a través de l’Institut Català d’Energia i de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic així com el Departament de la Presidència.
El calendari de les sessions és el següent:
- 25 de novembre: món local
- 27 de novembre: món de la recerca i acadèmic
- 2 de desembre: món empresarial
- 4 de desembre: entitats i ciutadania
Uns topalls màxims de renovables per comarca
L'inici de la redacció del pla d'Energia i Cima coincideix amb la recta final d'un altre document per planificar la transició energètica: el Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables, conegut com a Plater.
Aquest document identifica quines àrees del país poden acollir instal·lacions eòliques i solars fotovoltaiques. Ho fa primer a partir d'unitats de paisatge per acabar determinant un topall màxim de potència per comarca amb l'objectiu de fer una reserva de sòl que en permeti el futur desenvolupament.
Aquest pla, que ja va tenir un procés de consulta, s'espera que en els pròxims mesos -probablement a mitjans del 2025- es concreti en una primera proposta que s'haurà de sotmetre a exposició pública.
Bakú, la capital de Azerbaidjan acull la 29a Conferència de les Parts del Conveni de Nacions Unindes per al Canvi Climàtic. Impacte, el canal d'emergència climàtica de Nació, en realitza un seguiment especial. Podeu consultar totes les informacions aquí.
- La prèvia més completa: finançament climàtic i 10 qüestions clau més de la COP29 de Bakú.
- Què és una COP? Per què la cimera del clima de Bakú és la 29? Quants països hi participen?Preguntes amb resposta de la cimera climàtica.
- Un amfitrió incòmode. Azerbaidjan, la dictadura cobejada que acull la COP29 de canvi climàtic; per Pep Martí.
- Butlletí Impacte: si les COP de canvi climàtic no existissin, s'haurien d'inventar.
Vuit visions catalanes sobre la COP29 de Bakú:
- Sonsoles Letang, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Transició Ecològica: «Com més alta sigui la temperatura global, més probable serà patir desastres com el del País Valencià».
- Marc Serra, responsable d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona: «No podem caure en el negacionisme o el retardisme climàtic per por de perdre vots».
- Bruna Cañada, investigadora en justícia financera a l'Observatori del Deute en la Globalització: «El finançament climàtic no pot generar més deute als països empobrits».
- Anna Pérez Català, investigadora a l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI) de París: «Hauria de ser una COP important, però no soc massa optimista».
- Jordi Vilardell, periodista especialitzat en emergència climàtica i president de Renovem-nos: «La transició energètica va ràpida, però l'escalfament molt més».
- Olga Alcaraz Sendra, directora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la UPC: «Si Trump aposta pels combustibles fòssils, els Estats Units perdran competitivitat».
- Alicia Pérez-Porro, responsable de Relacions Internacionals del CREAF: «Les solucions basades en la natura són claus per adaptar-nos al canvi climàtic».
- Víctor Cusí, president de la patronal EolicCat: «S'ha d'incentivar l'electrificació en tots els àmbits, també en la reconstrucció per la DANA».
I també cal tenir en compte:
- El planeta esgota el pressupost de carboni: el 2030 se superarà l'objectiu de l'Acord de París.
- El 2024 tornarà a batre el rècord anual i serà el primer any en superar el temut escalfament d'1,5 ºC.
- El planeta bat un nou rècord d'emissions i s'encamina a un escalfament de 3,1 ºC.
- L'impacte climàtic de la victòria de Trump a pocs dies de la COP29: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París».