La COP29 és la cimera del finançament. I la Generalitat de Catalunya ha aprofitat aquest marc per anunciar una novetat: l'aposta per crèdits amb condicions avantatjoses per les empreses que apostin per projectes d'adaptació al canvi climàtic i de descarbonització de l'economia. La gran novetat és que compta, a banda de l'ICF, amb la participació del Departament de Territori que hi aportarà recursos provinents del Fons Climàtic per tal de garantir uns tipus d'interès més baixos que el mercat. “És una proposta innovadora de finançament amb la qual diversos sectors estan molt esperançats perquè incrementa la competitivitat empresarial”, ha assegurat des de Bakú Sonsoles Letang, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.
Bonificar els tipus d'interès dels crèdits
La mesura s'activarà en els pròxims mesos i, de moment, no compta amb una xifra global tancada. Impulsarà, segons el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, projectes de renovables i l’eficiència energètica, mobilitat sostenible, estalvi d'aigua, protecció de la població davant l'increment del risc de fenòmens meteorològics extrems, reducció d’emissions contaminants o conservació de la biodiversitat. Està adreçada a empreses, entitats i autònoms, però no a particulars.
La línia de crèdits tindrà el tipus d'interès bonificat, és a dir, menors que els del mercat. Unes condicions favorables que seran possibles amb els recursos que aportarà Territori a través del Fons Climàtic. Es tracta d'una bossa de recursos obtinguts a partir del 50% de l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles i el 20% de la taxa que grava les instal·lacions que més contaminen. Els recursos dels crèdits pròpiament dits els aportarà l'Institut Català de Finances per tal que “les empreses que vulguin impulsar projectes de descarbonització o adaptació als efectes del canvi climàtic tindran préstecs amb millors condicions”.
Una estratègia innovadora
La mesura, que no es farà efectiva fins als mesos vinents, l’ha avançat la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental durant un acte paral·lel de la COP29 sobre el lideratge dels estats i regions en desenvolupament en matèria de finançament climàtic. Sonsoles Letang considera que “és una estratègia que ben aviat replicaran altres regions”.
La línia complementarà l’oferta actual de préstecs per a inversions sostenibles que la banca pública ofereix al teixit econòmic amb la novetat que, per primera vegada, s'hi implica Territori per oferir tipus d'interès més baixos que el mercat.
Aquests són els àmbits que es podran acollir a la nova línia de finançament:
- Foment de les energies renovables i de l'eficiència energètica.
- Descentralització de xarxes i l'autoconsum energètic.
- Mobilitat sostenible.
- Eficiència i l'estalvi d'aigua.
- Conservació i lluita contra la pèrdua de biodiversitat.
- Garantia de protecció de la població davant de l'increment del risc de fenòmens meteorològics extrems.
- Adaptació i la reducció de la vulnerabilitat dels sectors econòmics i dels sistemes naturals.
- Modificació dels processos de producció per reduir les emissions contaminants.
- Transformació del model agroindustrial en un nou model que garanteixi la sobirania alimentària.
Bakú, la capital de Azerbaidjan acull la 29a Conferència de les Parts del Conveni de Nacions Unindes per al Canvi Climàtic. Impacte, el canal d'emergència climàtica de Nació, en realitza un seguiment especial. Podeu consultar totes les informacions aquí.
- La prèvia més completa: finançament climàtic i 10 qüestions clau més de la COP29 de Bakú.
- Què és una COP? Per què la cimera del clima de Bakú és la 29? Quants països hi participen?Preguntes amb resposta de la cimera climàtica.
- Un amfitrió incòmode. Azerbaidjan, la dictadura cobejada que acull la COP29 de canvi climàtic; per Pep Martí.
- Butlletí Impacte: si les COP de canvi climàtic no existissin, s'haurien d'inventar.
Vuit visions catalanes sobre la COP29 de Bakú:
- Sonsoles Letang, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Transició Ecològica: «Com més alta sigui la temperatura global, més probable serà patir desastres com el del País Valencià».
- Marc Serra, responsable d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona: «No podem caure en el negacionisme o el retardisme climàtic per por de perdre vots».
- Bruna Cañada, investigadora en justícia financera a l'Observatori del Deute en la Globalització: «El finançament climàtic no pot generar més deute als països empobrits».
- Anna Pérez Català, investigadora a l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI) de París: «Hauria de ser una COP important, però no soc massa optimista».
- Jordi Vilardell, periodista especialitzat en emergència climàtica i president de Renovem-nos: «La transició energètica va ràpida, però l'escalfament molt més».
- Olga Alcaraz Sendra, directora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la UPC: «Si Trump aposta pels combustibles fòssils, els Estats Units perdran competitivitat».
- Alicia Pérez-Porro, responsable de Relacions Internacionals del CREAF: «Les solucions basades en la natura són claus per adaptar-nos al canvi climàtic».
- Víctor Cusí, president de la patronal EolicCat: «S'ha d'incentivar l'electrificació en tots els àmbits, també en la reconstrucció per la DANA».
I també cal tenir en compte
- El planeta esgota el pressupost de carboni: el 2030 se superarà l'objectiu de l'Acord de París.
- El 2024 tornarà a batre el rècord anual i serà el primer any en superar el temut escalfament d'1,5 ºC.
- El planeta bat un nou rècord d'emissions i s'encamina a un escalfament de 3,1 ºC.
- L'impacte climàtic de la victòria de Trump a pocs dies de la COP29: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París».