Barcelona i la resta de 201 municipis del sistema Ter-Llobregat ja no tindran més restriccions per sequera. La consellera Sílvia Paneque ho ha anunciat aquest dissabte des d’un escenari emblemàtic com l’embassament de Sau. Ja feia dies que s’havien superat els llindars mínims per fer-ho, els pantans estan al 64% i, fins i tot, hagi calgut obrir comportes al pantà de la Baells. D'aquesta manera, es tanca un període de més de 860 dies amb limitacions d'aigua a la zona més poblada de Catalunya. "Ha estat la sequera més llarga dels darrers 200 anys a Catalunya", ha assegurat la titular de Territori.

Una crisi amb tres consellers

El 22 de novembre de 2022 es va declarar l'alerta per sequera al sistema Ter-Llobregat amb Teresa Jordà com a consellera. Els embassaments que abasteixen la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea urbana de Girona, la Costa Brava sud i part de la Catalunya Central tenien 205 hm3 i el 33,5% de la capacitat.

La situació es va agreujar al llarg de l'hivern i, el Govern presidit per Pere Aragonès, va decidir avançar-se i declarar l'excepcionalitat -que ja comportava restriccions més importants- el 6 de març de 2023. Es pretenia evitar una situació crítica a l'estiu i, les pluges de final de primavera, ho van facilitar. Tanmateix, una tardor absolutament seca va acabar desembocant, ja amb David Mascort com a conseller, amb la declaració d'emergència l'1 de febrer de 2024.

A partir del març de l'any passat, amb els embassaments amb 90 hm3 i poc més d'un 14%, va començar a ploure, un fet que va permetre arribar a l'estiu després de derogar primer l'emergència -just abans de les eleccions- i després l'excepcionalitat -a mitjan juny-. Malgrat que en alguns moments es va témer per si la situació es complicava, les excepcionals precipitacions d'aquest març han permès a la consellera Sílvia Paneque donar per acabada la sequera, derogar l'escenari d'alerta i eliminar les restriccions quasi 865 dies després.

Els embassaments s'acosten al 65%

La consellera Sílvia Paneque ha escollit un escenari emblemàtic com Sau -el termòmetre popular de la sequera- per anunciar aquest dissabte l'eliminació de les últimes restriccions amb els embassaments acostant-se al 65% -concretament, el sistema Ter-Llobregat està al 64,2%-. Més enllà d'aquesta xifra rodona, la qüestió és que el dissabte 22 de març es va superar l'últim llindar necessari per derogar-les: que el sistema Ter format per Sau i Susqueda superés els 180 hm3.

A partir d'aquí, la decisió ja era només qüestió de dies. Curiosament, la setmana passada -encara amb les restriccions vigents- va ser necessari iniciar el desembassament controlat de la Baells. Malgrat deixar uns 7 m3/s -durant 24 hores es va incrementar fins als 34-, l’embassament del Llobregat ha continuat creixent i supera el 98,5%.

Actualment, el conjunt del sistema Ter-Llobregat suma unes reserves de 393 hm3, una xifra que contrasta no només amb la de fa un any -109 hm3- sinó també amb la d'inicis de març, abans del tren de borrasques, quan no passava dels 200 i un 29%. Ara, amb la decisió anunciada per la consellera de Territori, la zona més poblada del país passarà a l'escenari de prealerta, l'últim abans de la normalitat.

14 de les 18 unitats sense restriccions

El sistema Ter-Llobregat no és l'únic que deixa de tenir restriccions. L'aqüífer del Baix Ter passa de l'alerta a la normalitat, mentre que el de Fluvià-Muga, un dels que aquest hivern havia estat en una situació més crítica, passa de l'excepcionalitat a l'alerta, encara amb restriccions. De fet, segons ha destacat Sílvia Paneque, només quatre de les 18 unitats de les conques internes de Catalunya mantenen algun tipus de limitació a l'ús de l'aigua. Malgrat això, les dessalinitzadores continuaran funcionant pràcticament al màxim de la seva capacitat, concretament al 90%.