Amb els embassaments del sistema Ter-Llobregat ja per sobre del 25%, el Govern ha decidit derogar l'emergència per sequera. Ho ha anunciat aquest migdia el conseller David Mascort després de la reunió del comitè de seguiment de la crisi hídrica. La fi de l'emergència no suposa ni que s'acabi la sequera ni les restriccions. En aquest sentit, els 202 municipis que beuen del Ter, el Llobregat i el Cardener passaran a estar en excepcionalitat, un escenari que suposa augmentar de 200 a 230 el consum màxim per persona i habitant.
Les mateixes reserves que a finals de l'estiu passat
Aquest dilluns el sistema Ter-Llobregat va recuperar el llindar del 25%. Els pantans del Ter, el Llobregat i el Cardener tenen avui unes reserves de 154 hm3, un 70% més que en el pitjor moment de la sequera, el passat 9 de març, quan van baixar fins a 90. "S'aixequen les restriccions perquè les dades ho permeten", ha assegurat la portaveu Patrícia Plaja, destacant que és una decisió tècnica i no política, en referència implícita a la celebració d'eleccions el diumenge 12 de maig. "Gairebé m'ofèn la pregunta", ha reblat el conseller d'Acció Climàtica quan se li ha preguntat per la proximitat amb els comicis.
El pla especial de sequera no donava una xifra exacta per sortir de l'emergència -per entrar-hi són 100-. Això sí, marcava un màxim de quatre mesos per sobre d'aquest llindar per prendre la decisió. Els 100 es van superar el 28 de març i, des d'aleshores, la quantitat ha crescut més d'un 50% fins als actuals 154.
Evolució de les reserves del sistema Ter-Llobregat (2020-2024)
El punt d'inflexió es va produir gràcies a l'episodi de pluja general i de neu abundant al Pirineu del 8 i 9 de març. Tanmateix, el gran salt endavant a les reserves és fruit de les precipitacions del dilluns 29 d'abril -el dia més plujós dels darrers dos anys i mig- i que sumat a la pluja de dies enrere a les capçaleres, van permetre assolir registres de fins a 150 litres en algunes localitats. Tot plegat, tal com va avançar Nació, feia indicar que la fi de l'emergència per sequera era qüestió de dies.
David Mascort ha explicat que a finals de setmana les reserves ja podran ser de 160 hm3. En aquest sentit, són reserves que, en el pitjor dels casos, garanteixen que no es tornés a declarar l'emergència fins a final d'any. Visiblement satisfet, el conseller d'Acció Climàtica ha assegurat que amb la planificació actual "s'ha tancat per sempre la porta al transvasament de l'Ebre" i s'ha reduït al mínim històric el del Ter. Concretament, l'any passat van ser 95 hm3 i enguany només se'n porten 19. "No deixarem de fer les inversions encara que plogui", ha assegurat, al mateix temps que ha lamentat que l'Estat encara no hagi licitat les obres de l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes i la construcció la del Foix.
En canvi, no hi ha hagut novetats a l'Alt Empordà, que es manté en excepcionalitat 2, malgrat la millora de l'embasament de Darnius-Boadella. "Es revisarà les pròximes setmanes", ha apuntat el conseller i ha assegurat que la instal·lació abans de l'estiu de vuit dessalinitzadores mòbils seran un pulmó per una de les comarques més castigades per la sequera.
Quines restriccions hi haurà en excepcionalitat?
L'excepcionalitat per sequera, que entrarà en vigor dilluns vinent, suposa augmentar de 200 a 230 litres el consum màxim per habitant i dia. A més, inclou diverses restriccions per cada sector -menys dures que en emergències-, es manté la prohibició de regar zones verdes -excepte reg de supervivència dels arbres- i es permet omplir piscines col·lectives així com reomplir les privades.
Reducció de la dotació de reg agrícola en un 40% o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades (en emergència era del 80%).
Reducció del 15% dels consums d’aigua dels usuaris industrials (en emergència era del 25%).
Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (15% en usos assimilables a urbans i 50% en reg).
Reducció del 30% en els usos ramaders (en emergència era del 50%). Possibilitat de flexibilitzar aquestes reduccions presentant un pla d’estalvi d’aigua a l’ACA.
Resta prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat (excepte el reg de supervivència d’arbres o plantes que es farà gota o a gota o en regadora). S’admet el reg municipal amb aigües freàtiques únicament en cas que no suposi una reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament domiciliari.
Queda prohibit el reg de gespa en tots els casos, excepte en superfícies destinades a pràctica federada d’esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigües de pluja recollides de les teulades o bé aigua regenerada de les depuradores.
Es prohibeix la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.