Els embassaments del sistema Ter-Llobregat recuperen el 25% després de quasi nou mesos

Els pantans guanyen un 70% de reserves des del 8 de març i arriben al llindar mínim que el conseller David Mascort havia apuntat per derogar l'emergència per sequera

L'embassament de Sau il·lustra la recuperació de les reserves els embasaments catalans
L'embassament de Sau il·lustra la recuperació de les reserves els embasaments catalans | Oriol Clavera
06 de maig del 2024

Nova constatació de la millora de la sequera. Els embassaments del sistema Ter-Llobregat han superat el llindar del 25%, el mínim que el conseller David Mascort havia assenyalat per plantejar-se derogar l'emergència. De fet, aquest dimarts el Govern reunirà el comitè de seguiment de la crisi hídrica per decidir si suavitza algunes de les restriccions.

El sistema Ter-Llobregat al 25%, quasi 9 mesos després

Els embassaments del sistema Ter-Llobregat -que abasten tota la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea urbana de Girona, la Costa Brava sud i part de la Catalunya Central- han recuperat aquest dilluns 6 de maig al vespre el llindar del 25%.

Que les reserves no passin d'una quarta part del volum màxim és una mostra que encara queda molt per superar la sequera. Tanmateix, els actuals 153 hm3 suposa recuperar la quantitat d'aigua que hi havia fa quasi nou mesos. Concretament, el 24 d'agost de 2023 els embassaments del Ter, el Llobregat i el Cardener tenien 153,7 hm3.

El descens havia començat a inicis de juliol i es va mantenir fins al 8 de març, quan un episodi molt general de pluja i de neu va ser un punt d'inflexió a la sequera. Aleshores, només hi havia 90,02 hm3 als embassaments del sistema Ter-Llobregat, en un context en què ja es començava a descomptar el temps per tal d'entrar a l'escenari d'emergència 2, que limita encara més el consum fins als 180 litres per persona i dia.

Evolució de les reserves del sistema Ter-Llobregat (2020-2024)

Per què és important el 25%?

Més enllà del simbolisme, superar el 25% pot tenir implicacions. El Govern ha de decidir aquesta setmana si deroga l'emergència per sequera. I el mateix conseller David Mascort, després de donar altres xifres, va situar fa setmanes entre el 25 i el 27%, les reserves a partir de les quals es podria plantejar rebaixar les restriccions.

El pla especial de sequera no dona una xifra exacta per sortir de l'emergència -per entrar-hi són 100-. Això sí, marca un màxim de quatre mesos per sobre d'aquest llindar per prendre la decisió. Els 100 es van superar el 28 de març i, des d'aleshores, la quantitat ha crescut més d'un 50% fins als actuals 153.

Esquema dels escenaris del pla especial de sequera segons les reserves del sistema Ter-Llobregat

Es tracta d'un valor per sobre de l'entrada en excepcionalitat (145) i molt proper a la sortida d'aquest escenari (165), un dels objectius que s'havia marcat el Departament d'Acció Climàtica per tal de plantejar-se rebaixar les restriccions, una decisió que haurà de prendre el comitè interdepartamental de sequera que es reunirà aquest dimarts al Palau de la Generalitat.

L'Alt Empordà podria sortir d'emergència 2

Amb la franca millora del sistema Ter-Llobregat, l'Alt Empordà s'ha situat com la gran zona zero de la sequera. Tanmateix, en les últimes setmanes també han augmentat de manera significativa les reserves del pantà de Darnius-Boadella.

Després d'acostar-se perillosament a l'11%, aquest dilluns 6 de maig l'embassament empordanès està a un 16,3%. Concretament, té quasi 10 hm3 -9,986 hm3-, fet que el situa clarament per sobre del llindar de l'emergència 2 (7 hm3), però encara per sota de l'emergència 1 (9 hm3).

Per tot plegat, el conjunt de les conques internes de Catalunya se situen a un 23,9% de capacitat i unes reserves per sobre els 165 hm3. La recuperació és general excepte al sistema Siurana-Riudecanyes -un dels tres transvasaments del país-, amb els dos embassaments encara per sota del 3%.

Evolució del % al conjunt de les conques internes de Catalunya (2020-2024)