01
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
02
de febrer
a les
8:13h
Catalunya ja està en emergència per sequera. Ho ha anunciat oficialment aquest migdia el president Pere Aragonès després de la reunió de la comissió interdepartamental de sequera. D'aquesta manera, 202 nous municipis -entre els quals tots els de la regió metropolitana de Barcelona- se sumaran als 37 que des de fa setmanes pateixen les màximes restriccions, entre les quals limitar el consum a 200 litres per habitant i dia en una àrea amb 6 milions d'habitants.
Aragonès ha destacat que és la pitjor sequera d'ençà que hi ha registres. De fet, mai abans s'havia baixat dels 100 hm3 de reserves al sistema Ter Llobregat, el llindar que marca el pla especial per decretar l'emergència. “És una situació excepcional”, ha reiterat el president, que ha agraït l'esforç fet fins ara per la ciutadania, els sectors productius i el món local. “L'aposta per la dessalinització i la regeneració d'aigua ens ha permès endarrerir l'emergència 15 mesos”, ha assegurat.
A partir d'ara, amb restriccions més severes en tots els sectors, els perjudicis seran superiors i s'acosten setmanes difícils. El president ha intentat transmetre un missatge optimista: “Superarem la sequera amb l'esforç compartit, planificació i inversions”.
El conseller David Mascort, per la seva banda, ha admès que si continua sense ploure la declaració d'emergència “pot ser el preludi de temps vertiginosos”, però ha volgut fer una crida a la tranquil·litat recordant que hi ha un full de ruta clar. “Hem d'acompanyar els municipis perquè continuïn reduint el consum”, ha afegit en un context on el 40% de les localitats incompleixen el límit.
Aquest dilluns la suma dels pantans del Ter (Sau i Susqueda), el Llobregat (la Baells) i el Cardener (la Llosa del Cavall i Sant Ponç) van baixar de 100 hm3, el llindar per declarar l'emergència. No ha estat fins aquest dijous, amb el president Aragonès a Catalunya després de dos dies a Brussel·les, que el Govern l'ha decretada.
Des de feia setmanes aquest fet se situava entre finals de gener i inicis de febrer. Ara bé, per tots els que seguim l'evolució dels embassaments de les conques internes, els darrers dies ens ha recordat més a una avançada primavera que un gener. En aquest sentit, la calor absolutament anòmala ha afavorit un descens accelerat. De fet, aquest dijous ja estan a només 99,16 hm3.
Quan això passi ja seran d'aplicació les màximes restriccions previstes en el pla de sequera. A banda de limitar el consum dels municipis a 200 litres per habitant i dia, es rebaixa un 80% l'ús d'aigua per a l'agricultura, el 50% per a la ramaderia i el 25% per a usos industrials. Tampoc no es poden reomplir piscines -excepte equipaments esportius-, regar zones verdes -amb l'única excepció dels arbres dels parcs públics- o netejar carrers amb aigua potable, entre altres.
En el primer cas es limita la dotació a 180 litres i es declararà quan els embassaments arribin a només 67 hm3. El conseller David Mascort ha evitat fer cap previsió: "Depèn de molts factors. La mateixa fase 1 d'emergència hem aconseguit endarrerir-la 15 mesos", ha assegurat.
Finalment, l'emergència 3, que deixaria el país al límit de la fallida hídrica, s'activarà si els pantans del sistema Ter-Llobregat baixen de 33 hm3. Aquest darrer supòsit implicaria reduir la dotació a 160 litres, fet que afectaria la majoria de grans ciutats del país.
Aragonès ha destacat que és la pitjor sequera d'ençà que hi ha registres. De fet, mai abans s'havia baixat dels 100 hm3 de reserves al sistema Ter Llobregat, el llindar que marca el pla especial per decretar l'emergència. “És una situació excepcional”, ha reiterat el president, que ha agraït l'esforç fet fins ara per la ciutadania, els sectors productius i el món local. “L'aposta per la dessalinització i la regeneració d'aigua ens ha permès endarrerir l'emergència 15 mesos”, ha assegurat.
A partir d'ara, amb restriccions més severes en tots els sectors, els perjudicis seran superiors i s'acosten setmanes difícils. El president ha intentat transmetre un missatge optimista: “Superarem la sequera amb l'esforç compartit, planificació i inversions”.
El conseller David Mascort, per la seva banda, ha admès que si continua sense ploure la declaració d'emergència “pot ser el preludi de temps vertiginosos”, però ha volgut fer una crida a la tranquil·litat recordant que hi ha un full de ruta clar. “Hem d'acompanyar els municipis perquè continuïn reduint el consum”, ha afegit en un context on el 40% de les localitats incompleixen el límit.
Reserves per sota els 100 hm3
El pla de sequera determina uns llindars per declarar l'emergència depenent de la font principal d'abastament. El gruix de la població catalana beu dels embassaments del sistema Ter-Llobregat i són precisament les seves reserves les que determinen un escenari o altre.Aquest dilluns la suma dels pantans del Ter (Sau i Susqueda), el Llobregat (la Baells) i el Cardener (la Llosa del Cavall i Sant Ponç) van baixar de 100 hm3, el llindar per declarar l'emergència. No ha estat fins aquest dijous, amb el president Aragonès a Catalunya després de dos dies a Brussel·les, que el Govern l'ha decretada.
Evolució reserves sistema Ter-Llobregat (hm3)
Des de feia setmanes aquest fet se situava entre finals de gener i inicis de febrer. Ara bé, per tots els que seguim l'evolució dels embassaments de les conques internes, els darrers dies ens ha recordat més a una avançada primavera que un gener. En aquest sentit, la calor absolutament anòmala ha afavorit un descens accelerat. De fet, aquest dijous ja estan a només 99,16 hm3.
Divendres entra en vigor
Una vegada decidida l'entrada en vigor de l'emergència per part del consell interdepartamental de sequera -l'organisme que aplega totes les conselleries implicades en la crisi hídrica-, ja només caldrà que es publiqui al DOGC per tal que entri en vigor, fet que es produirà aquest mateix divendres, segons ha confirmat el conseller David Mascort.Quan això passi ja seran d'aplicació les màximes restriccions previstes en el pla de sequera. A banda de limitar el consum dels municipis a 200 litres per habitant i dia, es rebaixa un 80% l'ús d'aigua per a l'agricultura, el 50% per a la ramaderia i el 25% per a usos industrials. Tampoc no es poden reomplir piscines -excepte equipaments esportius-, regar zones verdes -amb l'única excepció dels arbres dels parcs públics- o netejar carrers amb aigua potable, entre altres.
Cap a l'emergència 2?
Malgrat que l'emergència és el cinquè i últim escenari del pla de sequera, té la particularitat que té subfases. D'aquesta manera, ara entrem en emergència 1, però si la situació es continua agreujant es podria arribar a declarar l'emergència 2 (no abans de l'abril) i l'emergència 3 (no abans de finals d'estiu).En el primer cas es limita la dotació a 180 litres i es declararà quan els embassaments arribin a només 67 hm3. El conseller David Mascort ha evitat fer cap previsió: "Depèn de molts factors. La mateixa fase 1 d'emergència hem aconseguit endarrerir-la 15 mesos", ha assegurat.
Finalment, l'emergència 3, que deixaria el país al límit de la fallida hídrica, s'activarà si els pantans del sistema Ter-Llobregat baixen de 33 hm3. Aquest darrer supòsit implicaria reduir la dotació a 160 litres, fet que afectaria la majoria de grans ciutats del país.