Les terres de Ponent estan cridades a ser un dels grans motors de la transició energètica a Catalunya. El Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables (Plater), que el Govern ja ha presentat a tots els alcaldes del país, dibuixa un futur on el territori lleidatà assumeix un gran protagonisme de la generació d'electricitat neta. Segons les dades fetes públiques recollides per Nació, el Segrià i les Garrigues seran el gran pulmó de Catalunya, sent les dues úniques comarques que hauran de superar la barrera dels 2.000 MW de potència instal·lada a mitjan segle, mentre que la Noguera s'hauria de convertir en fotovoltaica segons els plans de la Generalitat.
4.500 MW eòlics en dues comarques
Les xifres que recull el Plater situen el Segrià al capdavant del rànquing nacional amb una previsió de 2.373,20 MW eòlics. Immediatament després apareixen les Garrigues, amb 2.213,70 MW. La diferència amb la resta del país és notable: mentre que altres zones amb tradició de vent com la Terra Alta (1.792,60 MW) o la Ribera d’Ebre (1.745,80 MW) mantenen xifres altes, cap regió assoleix la intensitat de producció que la Generalitat projecta per a la plana de Lleida per tal de complir amb els objectius de descarbonització.
Aquest desplegament massiu respon a la necessitat d'accelerar unes renovables que, l'any 2025, tot just van aportar el 15,5% de la demanda elèctrica catalana. Per revertir aquesta situació i assolir la neutralitat d'emissions a mitjan segle, el Govern calcula que caldran més de 61.000 MW de potència verda. En aquest escenari, Ponent no només liderarà el vent, sinó que també tindrà un paper rellevant en la fotovoltaica: la Noguera és l'única comarca que supera els 2.000 MW mentre el Segrià se situa com la sisena comarca amb més potència solar total (1.415,80 MW).
Entre el greuge i el reequilibri territorial
L’elevada concentració de projectes a les comarques de Lleida pot fer aflorar el sentiment de greuge territorial. Davant d'un Barcelonès, un Lluçanès o una Val d'Aran que queden a zero en quota eòlica per l'orografia o la manca de recurs, el Segrià i les Garrigues hauran de conviure amb un paisatge dominat pels aerogeneradors. El Plater, però, argumenta que aquesta especialització és inevitable, ja que l'eòlica depèn estrictament d'un recurs natural que no es pot deslocalitzar, a diferència de la solar, que té més marge de distribució en teulades urbanes.
Des del sector acadèmic i entitats com Renovem-nos, es defensa que aquesta transformació pot ser una oportunitat per al reequilibri territorial. La possibilitat de relocalitzar indústria als pols de producció renovable -l'anomenada energia de km 0- podria convertir el Segrià i les Garrigues en zones d'atracció econòmica. Tot i això, cal destacar que el Plater marca objectius solars i eòlics per a totes les comarques.
El document entrarà pròximament en fase d'exposició pública i al·legacions, un període clau perquè els municipis de Ponent puguin ajustar -en el cas de la fotovoltaica- els espais on prefereixen acollir aquestes instal·lacions. Els plans del Departament de Territori impliquen aprovar el document de manera definitiva el 2027, sis anys més tard que se n'anunciés la redacció.
