Per més que hagi desaparegut de la primera plana de les preocupacions internacionals, el paper del govern d'Israel, i de diverses empreses, amb el genocidi sobre Gaza encara pesa a Barcelona. Tant és així que fa mig any l'Ajuntament va aprovar, amb el vot favorable del govern de Jaume Collboni (PSC) juntament amb BComú i ERC, prohibir la presència de l'estat israelià, d'empreses armamentístiques d'aquest país o de companyies que operen a territoris ocupats en els esdeveniments organitzat a la Fira de Barcelona. L'acord polític mencionava explícitament el Mobile World Congress (MWC). Tanmateix, sis més tard, la realitat és ben diferent. Tant és així que aquest dilluns ha començat amb una protesta davant el recinte principal de la fira tecnològica, a l'Hospitalet de Llobregat, i amb una queixa política dirigida per Gerardo Pisarello (Comuns) cap a l'alcalde barceloní, Jaume Collboni.
La crítica compartida pel polític i per les seixanta persones -segons xifres de l'Agència Catalana de Notícies (ACN)- que s'han mobilitzat aquest matí és que al MWC participen activament fins a "nou empreses directament vinculades amb l'exèrcit" d'Israel. Això contradiria el que es va establir al consistori, que va apostar per trencar relacions amb les companyies isralianes que estiguessin implicades d'alguna manera en la massacre contra el poble palestí. En la mateixa línia que Collboni va reclamar que el Tour de França excloés l'equip israelià de l'edició del 2026 que sortirà des de Barcelona, i finalment aquests corredors es van retirar, amb el Mobile s'esperava que la decisió municipal també tingués conseqüències.
Per contra, aquell pacte de la cambra política de l'Ajuntament de Barcelona ha quedat sense efectes, en un moment clau. Malgrat que la Fira de Barcelona sigui de titularitat pública, en estar formada per la Generalitat, l'ajuntament barceloní i la Cambra de Comerç de Baercelona, la institució assegura que no pot fer-hi res. El president de la Fira, Pau Relat, va enviar una carta a Collboni en què li expressava que els efectes d'aquells acords eren limitats. "Ni Fira de Barcelona ni ningú pot obligar al compliment d'unes resolucions que, més enllà de la nostra voluntat, no tenen força de llei", apuntava Relat en un escrit al qual va tenir accés Eldiario.es.
Mentrestant, Pisarello -que serà l'alcaldable de BComú a les pròximes eleccions- lamenta que el cap del govern municipal hagi estat "poc valent" i ha trobat a faltar una resposta "contundent i clara" sobre aquesta realitat. En aquest sentit, aquest diari ha contactat fonts oficials de la Fira de Barcelona i del mateix Ajuntament, però les dues institucions han remarcart que no voler fer cap declaració.
Més enllà d'Israel
Alhora, l'entitat Mobile Social Congress, que fa anys que denuncia les connexions del sector empresarial que participa a la fira tecnològica amb les explotacions de recursos o les vulneracions de drets humans a altres territoris, ha sostingut una nova protesta a peu de carrer. Les pancartes exhibides plantejaven missatges com "Genocides, fora de la fira" o "Descol·lonitzem la tecnologia". En aquesta línia, la portaveu de la plataforma, Clàudia Bosch, ha insistit que la concentració també busca assenyalar “les cadenes de valor de l’electrònica", tot remarcant que "hi ha territoris sacrificats” com ara la República Democràtica del Congo i el Sudan. Tot plegat, per extreure materials com ara l’or i el cobalt i això “agreuja una situació de conflicte armat”, ha detallat l'ACN.
