El Govern de Salvador Illa va dir que volia tenir aprovats els pressupostos el 31 de març. Per assegurar que passés, els hauria de presentar la setmana que ve. La intenció de l'executiu del PSC és fer-ho només si té lligat el suport d'ERC i dels Comuns. Si l'executiu no té pressupostos aquest 2026 encara serà més difícil tenir-ne el 2027 amb eleccions municipals i espanyoles al calendari. Els temps electorals no són moment de pacte.

[Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]

Illa sabia que necessitava avançar en el model de finançament amb ERC i compliments amb els Comuns en habitatge (el règim sancionador) per negociar pressupostos. I, en el que depenia d'ell, l'executiu català ha complert. El problema el té a Madrid. Illa és, en aquests moments, el gran baró territorial del PSOE, i el PSC és la principal font de poder institucional. Governa 11 de les 15 grans ciutats catalanes (entre elles Barcelona), tres de les quatre diputacions i la Generalitat en solitari.

Però això no sembla, per ara, suficient perquè el govern espanyol li posi les coses una mica fàcils amb una cosa tan extraordinària com complir els acords subscrits. Van de temes com el finançament (concretament per fer possible que Catalunya recapti tot l'IRPF quan l'Agència Tributària de Catalunya estigui a punt), fer una gestió mínimament eficaç de Rodalies o facilitar encomanes de gestió per garantir que les obres a la xarxa es facin. Això darrer ho demanen els Comuns i se suma al consorci d'inversions que fa anys que els republicans intenten acordar amb la Moncloa per posar remei a la baixa execució pressupostària de l'Estat. 

María Jesús Montero, que no serà presidenta d'Andalusia perquè, segons les enquestes, els resultats no seran diferents d'Extremadura i l'Aragó, és el principal obstacle per tal que el govern tingui pressupostos. El PSC no pot exigir als seus socis un xec en blanc i que oblidin els compromisos que es van presentar com a possibles en el moment de ser adquirits per les parts. Assumirien un cost elevat que no els pertoca.

En el tema de l'IRPF, que ja s'havia de recaptar per complet el 2026 i es va acordar ajornar, el ministeri remet ara a l'acord de la comissió bilateral de l'estiu. S'hi dibuixava un consorci tributari. Això és el que el govern del PSC va acceptar del ministeri en aquella reunió, sí, però no el que havia pactat ERC, que és a qui ara es demanen els vots a Barcelona i a Madrid i que d'aquí a poc portarà a debat al Congrés una proposició de llei per fer-ho possible. L'assumpte està bloquejat.

És cert que no tots els dirigents del govern espanyol tenen una posició de tanta gasiveria amb Catalunya com la que té Montero. Però també ho és que les estructures funcionarials, ja siguin a l'Agència Tributària, Renfe, Adif o Aena, collen de valent perquè res canviï. Tot plegat no s'hauria de convertir altre cop en una excusa o en un càstig als catalans i als seus serveis públics, que pateixen un estrès que avui es manifestarà en forma de vaga a l'educació pública. 

Illa haurà de fer valdre la seva força -encara que sigui en privat- per evitar que la vicepresidenta el deixi sense pressupostos per la negativa a complir els acords signats o a atendre peticions raonables davant la nefasta gestió del ministeri de Transports i les seves empreses que corseca Sílvia Paneque, qui havia de ser la seva superconsellera. 

Avui no et perdis

• Per què aquesta vaga educativa pot ser la més contundent dels darrers anys?; per David Cobo.
• Entrevista a Enric Ticó, expresident de FGC: «Renfe no s'estima els viatgers de Catalunya»; per Arnau Urgell Vidal.
• La presa de possessió del regidor d'Aliança Catalana a Santpedor acaba amb un detingut; per Pere Fontanals.
• Sirera enfurisma els històrics del PP a Barcelona; per Pep Martí i Vallverdú.
• La Iaia Atòmica, la instagramer que ha fet virals les receptes secretes de les àvies; per Paula Rovira Moreno i Aleix Pérez.

El passadís

Carles Móra va ser un dels primers mediàtics del procés. Era l'alcalde independent en una llista associada a ICV d'Arenys de Munt (Maresme) i, recollint la iniciativa d'un col·lectiu independentista local, el 13 de setembre de 2009 va organitzar la primera consulta sobre l'estat propi a Catalunya. No hi va haver repressió policial, però sí expedients administratius (l'advocat de l'Estat era l'ara eurodiputat de Vox Jorge Buxadé) i concentracions de la Falange. Després en vindrien a molts altres municipis de Catalunya i començaria el procés que tindria com a grans fites la consulta del 9-N i el referèndum de l'1-O. Mora, que era professor de català a una concertada, va acabar a Reagrupament i, finalment, va deixar la política activa. En jubilar-se, va canviar de vida i, per qüestions familiars, va anar a viure a Tarrés, un petit poble de les Garrigues.

El 2023 va tornar a sentir la crida de la política i es va deixar convèncer per Junts per ser regidor i alcalde de nou. El poble fins aleshores havia estat governat per ERC. Però Móra no acabarà el mandat perquè ha dimitit. Les discrepàncies amb la resta de l'equip de govern (format per tres regidors de Junts i dos d'ERC) per dos equipaments municipals (una escola de bosc i el bar) han provocat la seva dimissió, segons va explicar el SomGarrigues. Ha dimitit també un regidor republicà i ara serà regidor el candidat del PSC, que no té cap relació amb el poble i que només va obtenir un vot.    

Vist i llegit

L'extrema dreta s'escampa arreu del planeta. Fa uns dies vaig veure a Filmin la sèrie britànica The Walk-In basada en fets reals i que retrata la infiltració d’un antic neonazi a l’extrema dreta violenta per prevenir atemptats. Mostra la radicalització com un procés lent, quotidià i sovint invisible, alimentat per internet i discursos d’odi normalitzats. El protagonista és home compromès, però també cansat i atrapat entre la culpa del passat i el risc del present. Stephen Graham fa una bona interpretació en aquesta minisèrie dirigida per Paul Andrew Williams i Jeff Pope. La podeu veure aquí.

La perla del DOGC

L'educació pública a Catalunya no passa el seu millor moment. La vaga d'avui, que suma motius com la precarietat del professorat i la manca de recursos per atendre la diversitat a les aules i la segregació escolar, té tots els elements per ser de les més grans que es recorda. Però la maquinària administrativa del Departament no s'atura, lògicament. El DOGC va publicar ahir la resolució amb les normes de preinscripció i matrícula d'alumnes a la pública. Segons la conselleria es premien els estudiants amb germans al centre, la proximitat i s'intenta lluitar contra la segregació. Març i abril apareixen com els mesos per fer-ho a infantil, primària, ESO i batxillerat. Ho podeu consultar aquí i a l'especial de Criar.  

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]