El ple del Parlament d'aquesta setmana estarà marcat pel viacrucis que l'oposició prepara per a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, arran de la crisi de Rodalies. Ja hi ha hagut una compareixença extraordinària del conseller de Presidència, Albert Dalmau, en funcions de president per la baixa mèdica de Salvador Illa. També una compareixença de la mateixa Paneque i de la consellera d'Interior, Núria Parlon, en comissió parlamentària. I ara toca la votació de quatre mocions que, amb diferents fórmules, exigiran responsabilitats a Paneque per la gestió del desgavell ferroviari. Més enllà d'això, els dos socis del Govern també interpel·laran la mateixa consellera amb el rerefons d'una petició de reestructuració del seu "macrodepartament".
Junts, ERC, el PP i la CUP han presentat cadascun una moció vinculada a la crisi de Rodalies. Com que tracten la mateixa temàtica, es debatran conjuntament de manera excepcional al ple, tot i que es votaran per separat. El motiu és que els diversos punts que busquen el suport de la cambra són diferents entre partits. Per exemple, el to en l'exigència de responsabilitats a Paneque és diferent, amb ERC demanant que assumeixi la "responsabilitat política pertinent", mentre que les altres tres formacions demanen explícitament la reprovació, la dimissió o el cessament. Els republicans, com també han fet públicament els Comuns, apunten als "canvis necessaris" per poder reestructurar el Departament que assumeix tres carpetes tan importants com Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
Consens contra Puente; diferents tons amb Paneque
Al punt de mira, com des de fa setmanes, hi ha la petició de responsabilitats tant de Paneque com del ministre de Transports, Óscar Puente, que continua sense aparèixer per Catalunya. Junts planteja la reprovació de la consellera, que recorda que és la segona vegada que s'aprovaria al ple en menys d'un any, i la situa com a responsable de la crisi, de la manca d'informació als usuaris i de la falta de transports alternatius, més enllà de demanar-li a Illa que la cessi. La CUP també demana la dimissió o el cessament de Paneque, cosa que també fa el PP. La diferència la marca ERC, que només insta Paneque a assumir la "responsabilitat política" per la crisi. Cal recordar que fa unes setmanes, Oriol Junqueras va demanar la dimissió tant de la consellera com de Puente pel desgavell ferroviari. Sobre el ministre de Transports, les tres formacions independentistes sí que mantenen la petició de dimissió.
Reforma del "macrodepartament"
Una de les altres peticions cridaneres del ple és que ERC demani al Govern "impulsar els canvis necessaris" al Departament de Paneque tant a nivell d'estructura com de personal "per donar resposta als problemes" en la mobilitat del país. Dit d'altra manera, els republicans plantegen que l'actual conselleria té massa carpetes de rellevància obertes -trens, habitatge, energia, aeroport...- i insinuen que caldria fragmentar-la. Els Comuns, que no han demanat la dimissió de Paneque, deien també al ple de fa dues setmanes sobre Rodalies que situar els dos grans reptes de "trens i habitatges" en la mateixa persona era excessiu, afegint que se li sumava el repte energètic. A més, cal recordar que Paneque és portaveu del Govern. En aquest clima de qüestionament, Paneque insisteix que és viable gestionar totes aquestes carpetes. De fet, és cert que l'única que porta problemes evidents és Rodalies.
Sigui com sigui, la conselleria de Paneque concentra ara mateix els grans reptes de la legislatura, amb l'excepció del finançament. L'habitatge és una de les principals línies d'acció d'aquest Govern. Rodalies està al centre del debat, no només per l'actual crisi, sinó també pel traspàs del servei pactat amb ERC. L'ampliació de l'aeroport del Prat també depèn d'aquesta conselleria. I tampoc es pot oblidar la transició ecològica. Per fortuna, la sequera ja és història, però també està sota el paraigua de Territori. La reestructuració de l'executiu i del Departament no és possible ara mateix per la baixa mèdica d'Illa. L'únic missatge del president en tota aquesta absència per malaltia ha estat per ratificar la confiança en Paneque, que se sent forta per capejar aquesta crisi i manté que hauria actuat de la mateixa manera. Ara bé, és significatiu que els socis posin el focus en la reestructuració de la conselleria.
Junts i la CUP, contra el traspàs d'ERC
De les mocions que es presenten al ple queda clar que l'independentisme està d'acord amb el traspàs integral de Rodalies, però amb Junts i la CUP en contra del que ha pactat ERC amb el govern espanyol. Els republicans veuen en la crisi ferroviària una oportunitat per accelerar el traspàs de Rodalies, que recorden que és integral, i demanen situar calendaris inferiors als cinc anys per al traspàs de les línies acordades, l'R2 Sud, l'R3 Nord, l'R4 i l'R16. A més, també proposen obrir una negociació amb l'Estat perquè es traspassin "totes les instal·lacions ferroviàries", també aquelles que no tenen a veure amb Rodalies. Cal recordar que els republicans, en plena crisi ferroviària, també han aconseguit que s'augmenti la inversió per a Rodalies fins al 2030 i que se situï al capdavant de Renfe Catalunya el nou CEO de l'empresa mixta de Rodalies.
A l'altra banda, les mocions de Junts i la CUP carreguen contra el traspàs de Rodalies. De fet, els juntaires demanen al Govern que aturi l'actual acord entre els socialistes i ERC i que es posi en marxa un nou traspàs "immediat" del 100% de Rodalies a la Generalitat. Per la seva banda, els anticapitalistes denuncien que l'actual traspàs "no respon a la voluntat real de donar poder decisiu a la Generalitat" i constaten que l'única via per assolir la gestió 100% catalana del servei és la independència. Tots tres partits independentistes sí que es troben en el diagnòstic: "la desinversió crònica" de l'Estat. El PP, en la seva moció, pel que sigui, no es refereix a aquest greuge per part dels diferents governs espanyols. Falta saber qui votarà què i fins a quin punt el Parlament remata la pressió a Paneque i el Govern per la crisi a Rodalies.
