Salvador Illa ha estat un mes de baixa per una infecció poc comuna, que n'ha limitat els moviments i de la qual, per sort, ja s'ha recuperat. El president no ha desconnectat en cap moment, però ha evitat també les aparicions o comunicacions públiques durant el seu tractament. El seu equip ha previst una tornada intensa que comença avui a primera hora amb una compareixença institucional i continuarà amb dues entrevistes televisives aquesta setmana: una amb Ariadna Oltra dimarts i una altra amb Jordi Basté dijous, les dues en el prime time nocturn. TV3 i el canal en català de Televisió Espanyola són els mitjans triats.

[Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]

Aquest mes ha estat, segurament, el més difícil de la seva presidència i, és clar, el buit a Palau no ha ajudat. El col·lapse evident i vergonyós de Rodalies, la vaga massiva de mestres (aquesta setmana n'hi ha de metges), el qüestionament del caràcter general de les mesures de protecció civil pel vent, i la dificultat per fer avançar els pressupostos han projectat ombres sobre la gestió. A falta de projectes de grans salts nacionals o revolucions (el president sol fer broma amb el fet que ell ha vingut a "avorrir") la gran oferta política d'Illa -gestionar, fer avançar el país sense tensions i posar al dia els serveis públics- s'ha vist qüestionada. 

És evident que amb Illa a Palau les coses difícilment haurien estat massa diferents (els trens haurien fet tard igual i els mestres i els metges estarien igual de descontents), però segurament hi hauria hagut més presència i seguretat en la comunicació de crisi i la superconsellera Sílvia Paneque no s'hauria rostit com ho ha fet. El Parlament ja l'ha reprovada dues vegades.

Els problemes d'aquest mes obliguen el president a ajustar les seves polítiques. Això no vol dir, necessàriament, canviar les formes, però segurament és necessari endurir el fons per fer un pas més en l'exigència si vol construir els consensos necessaris per avançar en les solucions, tal com ahir al vespre demanava el conseller Albert Dalmau, que aquests dies n'ha assumit el despatx.

Illa i el PSC governen en minoria i amb socis parlamentaris que no volen semblar fàcils, que reivindiquen els seus acords i que sí que volen assumir més riscos i més ambició. En allò que no depèn només d'ell, que malauradament és el més nuclear, el president comptava que, gràcies al seu pes, Catalunya seria una gran prioritat per Sánchez i el seu govern. No li fan la guitza, però és evident tampoc l'ajuden com caldria i que són encara un fre polític i en matèria de recursos al salt que s'ambiciona.

Va costar massa que el secretari d'Estat de Transports vingués a Catalunya, també va fer-se esperar que els presidents de Renfe i Adif donessin la cara en roda de premsa a Barcelona, María Jesús Montero es nega a complir amb la cessió de la recaptació de l'IRPF acordada i posa en risc els pressupostos catalans... El lideratge i l'èxit, en política, impliquen superar els límits autoimposats i sortir del confort ideològic.

I això, ara i aquí, pot voler dir assumir que Renfe i Adif no han acreditat capacitat de ser els millors companys de viatge, exigència a Sánchez en el compliment de tots els acords, i impuls real a la transformació i millora dels serveis públics. Illa sempre s'ha reivindicat catalanista i s'ha emmirallat en Josep Tarradellas. El president de la Generalitat restaurada va posar la institució i l'interès general per damunt del de partit o la mirada tàctica i va arriscar quan tocava. Illa té totes les urgències al davant i encara totes les cartes a la mà, però les ha de jugar.

Avui no et perdis

• La «pax socialista» s'esberla per la crisi dels serveis públics; per Bernat Surroca Albet.
• Anàlisi: Operació Rufián, triple «win»; per Roger Pi de Cabanyes.
• Com serà el retorn de Puigdemont? Horitzó primavera i ruta per Catalunya; per Oriol March.
• I la dreta europea, com s'ho fa amb els ultres?; per Pep Martí.
• Entrevista a Ferran Palau: «Hem deixat que Spotify o Instagram siguin grans monopolis i hem de trencar amb això»; per Guillem Maneja Juvanteny.

El passadís

Més moviment al sector de les consultores d'assumptes públics, que faciliten l'accés i la intermediació entre el món empresarial i les administracions. Fa uns dies es va concretar la compra d'Acento, la líder del sector a Espanya que codirigeixen els exministres José Blanco i Alfonso Alonso, per part de la multinacional francesa de la comunicació Havas. Una altra de les grans companyies del sector és Vinces, propietat de David Córdova i ben connectada amb el poder central. Ja tenen oficina a Barcelona (la dirigeix l'exdiputat Joan Capdevila) i ara n'han obert una altra a Bilbao.

En aquest cas han triat un exdirigent del PNB que va ser del nucli de confiança d'Andoni Ortuzar i que va deixar l'executiva del partit amb l'arribada d'Aitor Esteban que no ha estat un cop de volant polític, però que sí que ha representat una certa renovació. Es tracta de Mikel Burzako, que va ser responsable de relacions exteriors del partit i assessor del govern de Pradales. Precisament fa uns dies Ortuzar va entrar al consell d'administració de Movistar.

Vist i llegit

El diari Abc sempre ha estat conservador i monàrquic, però, darrerament, alguns canvis en la direcció editorial apunten a un cert enduriment o radicalització de les posicions dretanes en el rotatiu espanyol. La darrera prova és l'acomiadament del seu corresponsal a París, Juan Pedro Quiñonero, el més veterà a la capital de França. La raó és que el periodista insistia a usar el terme "extrema dreta" per referir-se a les formacions d'extrema dreta com ara la que lidera Marine Le Pen. La direcció del diari, que fa mesos que intenta treure ferro a un pacte del PP amb els ultradretans de Vox, prefereix "dreta dura" per fer-ho més digerible per als lectors moderats que encara volen retenir. Quiñonero va explicar com va anar el seu acomiadament en aquesta entrevista al programa A vivir de la Cadena Ser dissabte. Podeu recuperar-ho aquí.       

Pilota a l'olla

Els precandidats del Barça començaran aquest dilluns a recollir l'aval dels socis per convertir-se en candidats un cop el club els lliuri les butlletes. Se n'han de presentar com a mínim 2.337 i el club els en proporciona gratuïtament el doble. La resta s'han de pagar, però els quatre principals precandidats s'han entregat al joc de l'ostentació amb les butlletes: Joan Laporta n'ha demanat 60.000, Víctor Font 50.000, Xavi Vilajoana (llegiu aquí l'entrevista que li fa Guillem Delso) 30.000, i Marc Ciria 10.000.  

Sembla que Joan Laporta ho té tot de cara per seguir en el càrrec i els avals solen ser un bon termòmetre. La situació esportiva el propulsa malgrat que l'equip encara dona mostres d'irregularitat, tal com va passar dijous contra l'Atlètic de Madrid, i la gestió econòmica i corporativa té ombres. Hi ha, per cert, dubtes sobre si la nova junta haurà de presentar avals financers com s'havia fet fins ara després que el govern espanyol ho deixés en mans dels clubs.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]