El govern espanyol va signar dilluns la pujada del salari mínim interprofessional. 1.221 euros bruts al mes en 14 pagues que estaran exemptes de tributació i que gairebé s'ha duplicat en deu anys. Malgrat tot, l'SMI espanyol és encara el setè de la UE, per darrere de les grans economies de l'euro, Alemanya i França. A Itàlia no està regulat. En la signatura de l'acord amb els sindicats, Pedro Sánchez va recordar el bon moment de l'economia espanyola i va fer una crida a "repartir beneficis" amb un "que paguin més" dreçat als empresaris, que ahir van reivindicar que ells són els que creen "la riquesa".

[Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]

Les pujades del salari mínim que la patronal no comparteix i que el govern espanyol legisla i presenta com una mesura redistributiva són necessàries, és clar, però cal tenir en compte que la mesura només afecta un 9% dels assalariats. Aquesta realitat conviu amb una pressió fiscal per sota de la mitjana europea (les rendes altes i les grans empreses paguen pocs impostos i n'eludeixen) i amb un encariment de la vida que no compensen les pujades salarials que negocien els representants dels treballadors. Ahir, el Govern va fer públic el seu Informe social, que constata un gran increment de la despesa familiar en habitatge (és la gran crisi social) i en transport a Catalunya. Per contra, hi ha un clar estancament de l'oci, la roba o l'educació, que molts han passat a considerar una mena de luxe superflu. L'empobriment dels treballadors és un fet al nostre país.

Les realitats que expliquen el salari mínim i de l'Informe social són eloqüents si es posen al costat d'un altre informe que vam conèixer ahir. El darrer Focus on Spanish Society, publicació editada per la fundació de les caixes d'estalvi (FUNCAS) recull dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) que expliquen que en 25 anys l'afiliació sindical a Espanya ha passat del 15%, un nivell ja molt baix amb relació als països nòrdics o a Itàlia, a un 12 o un 13%.

El descens és especialment significatiu entre els més joves i entre les persones que estan en situació de temporalitat o més precària. Això té a veure amb la transformació estructural del mercat de treball, que no ha pogut atacar la temporalitat i que s'ha vist avesat a la rotació, i amb la transformació de les relacions laborals. La proliferació de sectors precaritzats i desregulats com els serveis o el turisme van en contra de la sindicació, més habitual a la indústria.

Les dades qüestionen la feina i el discurs antic i corporatiu que fan les cúpules dels sindicats majoritaris a Espanya, és clar. Però també constaten fins a quin punt en les societats postindustrials el jo passa massa sovint per davant del nosaltres i les lluites compartides s'abandonen per refugiar-se en un individualisme amb el qual només uns pocs arriben a port i que sempre acaba beneficiant a qui és més fort o a qui té eines de poder. S'estableixen patrons socials i de consum que ho fomenten.

És evident que hi ha treballadors que voten contra els seus interessos i que tot plegat no es pot deslligar de la responsabilitat individual per prendre decisions informades. Això no és nou. L'esquerra política, social i sindical té, malgrat els vents que bufen, l'obligació de no assumir més renúncies i de recuperar el valor de la comunitat que, sovint i de forma equivocada, s'ha contraposat al progrés de l'individu. Perquè el col·lectiu és el que més ha fet avançar les nostres societats en la conquesta de drets. L'SMI (que no hi ha manera de descentralitzar per tenir-ne de català, per cert) puja, però la força dels treballadors minva.

Avui no et perdis

• Illa evita crítiques a Sánchez i descarta canvis al Govern per Rodalies; per Bernat Surroca i Oriol March.
• Entrevista a Magda Oranich: «M'espanta el futur que pot venir»; per Pep Martí i Vallverdú.
• Dimiteix el director de la Policia Nacional després de ser acusat d'un delicte d'agressió sexual.
• Pols pel poder al Gremi d'Editors; per Pep Martí i Vallverdú.
• Confirmat: el canvi climàtic va intensificar la destructiva dana del País Valencià; per Arnau Urgell i Vidal.

El passadís

Toni Cantó ja s'ha reubicat. Després que Isabel Díaz-Ayuso, del PP, tanqués l'Oficina per a l'Espanyol on havia anat a parar l'exdiputat d'UPyD i de Ciutadans, la televisió valenciana À Punt, controlada pels conservadors, el va fitxar per presentar un debat. Però el 0% de quota d'audiència que va registrar va fer que prescindissin d'ell. Ja té una nova ocupació. Cantó s'ha incorporat ara a UTAMED, la universitat privada andalusa a distància que aquest estiu va avalar crear enmig de la polèmica el govern de Jua Manuel Moreno Bonilla. Cantó serà professor d'un "Curs avançat en comunicació d'alt impacte i oratòria" que se celebrarà entre febrer i maig. La universitat també va incorporar per fer classes de màster a Albert Rivera i altres exdirigents de Ciutadans. Veurem si l'exdiputat té més inscrits que audiència al País Valencià. 

Vist i llegit

El bloqueig energètic que viu Cuba amenaçada de fer col·lapsar el seu sistema i fer caure el govern castrista. L'illa té pocs recursos naturals i econòmics i, en el nou context global, no té pràcticament aliats després de perdre Veneçuela i amb la voluntat d'altres, com ara la Xina, de no enfrontar-se als americans. Sobre això escrivia a El País Macarena Vidal Liy, que explica que alguns antics aliats es limiten a enviar ajuda humanitària com ara llet en pols. La periodista apunta que Cuba té una estructura militar i política més sòlida que els veneçolans, fet que pot allargar la situació si el seu govern no cedeix davant Washington. El podeu llegir aquí.

La perla del DOGC

El DOGC va publicar dilluns la convocatòria de subvencions per memòria democràtica destinades a commemorar fets ocorreguts entre 1931 (any de la proclamació de la Segona República) i 1980 (primeres eleccions al Parlament restituït). El Govern hi destina 580.000 euros aquest 2026, el mateix que els tres darrers anys i els ajuts són per activitats commemoratives, de recerca, difusió de la memòria democràtica i valorar el patrimoni memorial del país. Pot incloure jornades, exposicions, publicacions, audiovisuals, investigacions inèdites, cura de fons, creació o millora d’espais de memòria i senyalització que se subvencionen fins al 80%. Ho podeu consultar aquí.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]