Catalunya ha patit una quinzena de grans incendis forestals -quan la superfície supera les 500 hectàrees- des del 2001. L'incendi de la Segarra va ser agrícola i alguns experts ja van advertir que aquest paisatge també es pot gestionar perquè sigui més resilient al foc. Tanmateix, l'incendi del Baix Ebre -ja estabilitzat- ha tornat a posar sobre la taula el repte que suposa la gestió forestal i l'abandonament de les activitats primàries. "La situació als boscos és crítica", assegura Jordi Terrades, gerent de la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals, en declaracions a l'ACN.

En aquest sentit, Boscat destaca la situació que pateixin els espais naturals protegits, que consideren "molt vulnerables" per una menor gestió forestal que la resta. En aquest sentit, un 35% de les 3.300 hectàrees cremades a l'incendi de Paüls formaven part del parc natural dels Ports. Per Jordi Terrades, en algunes d'aquestes zones "no només no s'hi fa gestió, sinó que no hi ha ni els camins necessaris perquè els bombers puguin treballar".

El responsable de Boscat considera que això es deu, en part, a les pròpies normes de conservació d'aquests espais "que els acaben fent vulnerables". I contraposa l'incendi de Paüls, al parc natural dels Ports, i el de Sant Pere Sallavinera: "Un ha sigut pràcticament inaccessible i a l'altre, que no és parc, hi ha una xarxa de camins molt potent". En aquest sentit, ha reclamat valentia a les adminsitracions perquè la "situació als boscos és crítica".

No s'ha progressat prou des de l'incendi d'Horta de Sant Joan

L'incendi del Baix Ebre ha estat -juntament amb el de la Segarra- un dels més greus des del 2022. A les Terres de l'Ebre també destaca el que va afectar el 2019 la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, però sobretot el d'Horta de Sant Joan, que el 2009 es va saldar amb més de 1.100 hectàrees cremades, però sobretot la mort de cinc bombers GRAF.

En aquest sentit, l'investigador Òscar Saladié, degà de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, Òscar Saladié, considera que des d'aleshores no s'ha avançat prou en gestió forestal, clau per tal que els incendis "avancin més lentament". "Estem lluny, hi ha zones on s'ha fet gestió i en altres no; en conseqüència, és necessari que hi hagi més superfície forestal arbrada on es realitzin plans de gestió per tal de treure un aprofitament i per reduir el risc", ha expressat en una entrevista a l'ACN.

Saladié ha explicat que l'orografia complicada, amb barrancs, muntanyes, desnivells, orientacions diferents, una gran quantitat de combustible disponible dels boscos, conjuntament amb el fort vent de mestral que va bufar el primer dia de l'incendi de Paüls van provocar que el foc hagi "agafés aquesta magnitud". En aquest sentit, més enllà de l'aprofitament econòmic, s'ha d'entendre la gestió forestal com una eina no per impedir nous incendis sinó per rebaixar-ne la intensitat, la velocitat i la magnitud.

Pel que fa a les cases d'urbanitzacions i masies disseminades, Saladié argumenta que suposen una problemàtica perquè ara ja no estan tan allunyades de la massa forestal arran de l'abandonament dels camps. De fet, ha explicat que fa uns anys el risc era menor perquè les condicions perquè es produïssin els incendis "no eren tan evidents".