Cada llar catalana malgasta uns 330 euros anuals en aliments que no s'acaben consumint. Una xifra que, si es té en compte el conjunt de la població, suposa un total de més de 900 milions d'euros i obliga el Govern a moure fitxa. “El nostre full de ruta passa, sense cap mena de dubte, per millorar l’aprofitament dels productes alimentaris que produïm i consumim, i per recuperar el valor dels aliments a la societat”, ha assegurat Òscar Ordeig, conseller d'Agricultura, en una visita al Banc dels Aliments.

Més del 70% són aliments no cuinats

Cada català destina 112 euros a l’any en aliments i begudes que no s’acaben consumint -xifra que no inclou ni bars ni restaurants-, segons les dades extretes de la Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya 2024: quantificació, impacte ambiental i socioeconòmic.

L’estudi, dut a terme pel CREDA i l’IRTA per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, avalua i quantifica l’impacte econòmic, social i ambiental del malbaratament alimentari a les llars catalanes. En aquest sentit, l'any passat es van emetre més de 460.000 kg de CO2 per produir, distribuir i comercialitzar aliments que finalment no es van aprofitar. Si ho comparem amb l'última dada oficial disponible, representa un 1,1% de les emissions totals.

Del conjunt d'aliments malbarats, el 70% prové dels aliments no cuinats; quasi un 20% d’aliments cuinats malbaratats directament del plat, i el 10,% restant d’aliments cuinats malbaratats després que s’hagin guardat uns dies a la nevera.

Un pla per reduir les pèrdues alimentàries

El conseller Òscar Ordeig ha presentat les dades en una visita a la Fundació Banc dels Aliments. “Prevenir el malbaratament alimentari farà que siguem una societat més sostenible socialment, econòmicament i ambientalment. El full de ruta per assolir una sobirania alimentària passa, sense cap mena de dubte, per millorar l’aprofitament dels productes alimentaris que produïm i consumim, i per recuperar el valor dels aliments a la societat”, ha assegurat el titular d'Agricultura.

Ordeig també ha explicat que la conselleria treballar per prevenir-lo en tota la cadena de producció amb la redacció d'un pla estratègic que es presentarà a inicis de 2026 i que, tot just, acaba d'iniciar el procés participatiu amb tots els agents implicats.

El malbaratament també és un problema social

El passat febrer, el conseller Ordeig ja va avançar la dada de la diagnosi segons la qual actualment es malbaraten de mitjana 21,56 kg/any per habitant a Catalunya, tenint en compte només el malbaratament que es produeix a les llars. Amb aquest malbaratament, es podria alimentar 274.948 persones durant un any, cosa que significaria cobrir les necessitats alimentàries del 14% de la població catalana en risc de pobresa.

Crítiques per la manca de desplegament de la llei

L'entitat Rezero ha aprofitat la presentació de les dades per posar en qüestió l'acció del Govern en aquest àmbit. En aquest sentit, recorden que "cinc anys després d'aprovar una llei capdavantera, la seva implementació continua estancada". Concretament, lamenten que no s'hagi aprovat el reglament que ha de permetre desplegar-la i establir les responsabilitats concretes per a cada agent de la cadena alimentària. "Aquesta manca de desplegament normatiu té una conseqüència greu: encara no s’està quantificant el malbaratament a tots els nivells de la cadena alimentària, cosa que dificulta enormement la lluita eficaç contra aquest problema", asseguren en un comunicat.