Catalunya viu una eclosió de plagues just a l'inici de l'estiu climàtic. Un hivern suau, una primavera molt plujosa i l'arribada sobtada de la calor ha permès un ràpid desenvolupament dels mosquits, tant el comú com el tigre. Mentre els experts alerten de l'impacte de les malalties tropicals que poden transmetre, les administracions fan una crida a aplicar mesures de prevenció per limitar la proliferació d'altres plagues d'estiu com les paparres, les paneroles, les de llit o els tèrmits que en els darrers anys més han anat més en un context de canvi climàtic. En aquest sentit, Andreu Garcia, vicepresident Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental, explica que el període de prevenció i control s'ha allargat de sis a vuit mesos i ara abasta de març a novembre.
1. Mosquit tigre
L'estiu és sinònim de mosquits. Tanmateix, l'aparició del mosquit tigre (Aedes albopictus) ara fa dues dècades va fer-ne augmentar la preocupació, no només pel dolor que causen, el nombre elevat de picades sinó també per la capacitat de transmetre malalties tropicals. “És una qüestió que més que preocupar, ens ha d'ocupar”, assegura Ernest Pous, director del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter. En aquest sentit, el mosquit tigre pot transmetre el dengue -l'estiu passat se'n va detectar un brot autòcton al Tarragonès, el zika i el chikungunya.
Al llarg d'aquests anys, la temporada de mosquit tigre s'ha anat allargant i ara, per exemple, ja és habitual que arribin actius fins al novembre. Des de les institucions que vetllen per reduir-ne la proliferació, s'apunta a la importància de no deixar aigua estancada per evitar llocs de cria -el seu radi d'acció és de només 200 metres des d'on pon els ous-. Tanmateix, l'única mesura que funciona per evitar-ne les picades són els repel·lents. “Altres invents com les polseres tenen una efectivitat nul·la o molt limitada”, apunta Pous en declaracions a Nació.
2. Mosquit comú
Malgrat l'aparició del mosquit tigre, també cal tenir molt en compte el mosquit comú (Culex pipiens). Més enllà de la molèstia de les picades, també tenen capacitat de transmetre una malaltia tropical: el virus del Nil Occidental. La seva presència ha estat detectada en zones temperades d'Amèrica del Nord i Europa, esdevenint a la península Ibèrica un problema de salut pública a Andalusia. El mosquit comú té més tendència a reproduir-se en rius i llacs i el seu radi d'acció arriba al quilòmetre. En aquest sentit, una de les millors mesures preventives -segons el responsable del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter- són les mosquiteres a les finestres. A manca de vacuna contra el virus del Nil Occidental, les autoritats andaluses s'han vist obligades a fer crides a utilitzar repel·lents homologats així com evitar l'acumulació d'aigua estancada.
3. Mosca negra
La mosca negra (Simulium erythrocephalum) és un insecte autòcton, d'una mida relativament important -de 2 a 6 mm- i de color fosc. Una de les zones on es va convertir una plaga van ser les Terres de l'Ebre -la situació ara es considera controlada-, malgrat que els darrers anys també ha proliferat entorn dels cursos fluvials de les comarques gironines.
Les femelles poden picar a les persones, normalment de dia. La picada es caracteritza per un punt central vermell i una inflamació destacable, força més molesta que un mosquit. De fet, en persones sensibles pot produir una forta picor i un edema. Tanmateix, segons el Departament de Salut, a Catalunya no actua com a vector de cap malaltia. De nou, les mosquiteres a casa, els repel·lents, però també l'ús de màniga llarga, són els elements preventius més efectius. També es recomana no passejar els capvespres d'estiu en zones de vegetació abundant a les vores de cursos fluvials.
4. Paparres
Les paparres són una plaga molt vinculada al medi rural. N'hi ha de diverses gèneres i espècies, però tradicionalment les més habituals a Catalunya eren la paparra marró del gos (Rhipicephalus sanguineu), la paparra de l'ovella (Ixodes ricinus) i paparra de bosc (Dermacentor marginatus). Molt vinculades a la ramaderia, poden picar a les persones i transmetre diverses malalties.
Tanmateix, en els darrers mesos ha augmentat la preocupació per la proliferació de l'Hyalomma lusitanicum. Arribada a Catalunya l'any 2022, es va estendre per un centenar de municipis de les demarcacions de Barcelona i Tarragona. El portaveu de l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental recorda que tenen capacitat de transmetre la febre hemorràgica de Crimea-Congo, malgrat que no s'ha identificat cap individu portador. Els investigadors que van identificar-la, van alertar d'un “greu problema de salut pública”, un fet que la Generalitat nega. En aquest sentit, insta a mesures de prevenció com l'ús de repel·lents específics, evitar anar al bosc amb sandàlies, no seure en zones de pastura i revisar bé les cames després d'excursions i activitats a la natura, entre altres.
5. Paneroles o escarabats de cuina
Un dels malsons estivals són les paneroles, també conegudes com a escarabats de cuina. Aquests insectes, de nou, apareixen amb la calor perquè necessiten temperatures entre els 20 i els 30 ºC. No es tracta d'una sola espècie, a Catalunya la més comuna és l'alemanya (Blattella germanica), de color groguenc: mesura entre 13 i 15 mil·límetres i que tot i tenir ales, no pot volar.
També destaca la presència de la panerola oriental o negra (Blatta orientalis), que fa entre 20 i 35 mil·límetres, és de color marró gairebé negre i té ales, però tampoc pot volar. Finalment, la tercera espècie més comuna és la panerola americana o roja (Periplaneta americana) que fa entre 35 i 50 mil·límetres, és de color marró i sí que té capacitat per volar.
La presència de restes de menjar o brutícia és l'hàbitat ideal per desenvolupar-se -per això s'anomenen escarabats de cuina-. En aquest sentit, és clau una bona higiene, no deixar aliments a l'abast i eliminar les restes, així com revisar mobles i electrodomèstics. Cal tenir en compte que, a banda de la pudor, tenen capacitat de transmetre bacteris com la salmonel·la, virus o fongs. L'ús de l'aspirador és clau per capturar-ne els ous i evitar que proliferin.
6. Tèrmits alats
L'alta pluviometria de la primavera i la humitat ha afavorit la proliferació de tèrmits alats, adverteix l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental. Els tèrmits o isòpters -coneguts popularment com a “formigues blanques” malgrat no tenir-hi res a veure- viuen en colònies amb més de 2 milions d'individus. La majoria dels individus no tenen ales, però durant l'època de reproducció algunes les desenvolupen i abandonen el termiter per formar colònies pròpies.
Andreu Garcia destaca que el principal impacte dels tèrmits són els elements de fusta. En aquest sentit, es recomana tenir les fustes d'exterior ben envernissades i tractes amb un producte específic, no tenir-ne d'humida a tocar de la casa i mantenir els soterranis, balcons i terrats secs. Finalment, com passa amb els escarabats de la cuina, la millor manera d'eliminar-los una vegada localitzats és amb un aspirador.
7. Xinxes de llit
L'augment de temperatura a causa del canvi climàtic ha afavorit l'allargament d'algunes plagues i, juntament amb la globalització, l'aparició de noves, segons admeten els experts. Una de les espècies que han proliferat els darrers anys són les xinxes de llit (Cimex lectularius), que ha causat estralls a França i que a Catalunya ha provocat alguns focus en localitats com Sabadell o Vic.
Les picades, que s’acostumen a produir durant la nit, poden passar desapercebudes, però en algunes persones poden produir reaccions al·lèrgiques i arribar a ser molt irritants. Això sí, segons el Departament de Salut, és poc probable que puguin transmetre malalties.
El seu nom popular es deu al fet que s'amaguen als matalassos i entre els llençols. En un context en què presenten cada vegada més resistència als insecticides, l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental recomana als viatgers que inspeccionin els matalassos on dormin i no deixin les bosses i maletes sota els llits. En casos greus, el tractament tèrmic pot ser costós i pot obligar les persones a deixar temporalment casa seva.
8. Eruga del boix
L'eruga o papallona del boix (Cydalima perspectalis) és un dels molts exemples de plagues que afecta els ecosistemes. De fet, els darrers anys ha arrasat amb el sotabosc de boix -un 40% del total, segons el Departament d'Agricultura-, especialment en comarques com la Garrotxa, el Ripollès i recentment el Berguedà i el Solsonès.
La plaga, malgrat reduir el ritme de propagació a causa de la sequera, continua avançant en direcció oest i amenaça les comarques amb més presència de boixedes. Malgrat no suposar cap problema de salut pública, la seva presència al capvespre és molt molesta i en els seus moments àlgids pot arribar a provocar que sigui impossible fer vida al carrer.
9. Bernat marbrejat
Un altre exemple similar és el del bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys). En aquest cas, l'impacte d'aquesta espècie invasora és sobre els cultius de fruita i horta. Malgrat que inicialment es va distribuir a la zona del Baix Llobregat, els darrers anys ha proliferat molt a les comarques gironines.
Inofensiu per a la salut humana, a mesura que les temperatures disminueixen buscar refugi als edificis per passar l'hivern. La seva presència és molt molesta, ja que s'enfila per parets i sostres i, en morir, cau per gravetat. Els insecticides no són una bona solució i, de nou, l'aspirador és l'eina de control més eficaç. En aquest sentit, el Departament d'Agricultura fa una crida a la població a actuar per contribuir a millorar la sanitat dels conreus.
