Alerten de l'augment de malalties tropicals que poden dur els mosquits comuns i els tigre

Altres plagues d'estiu que cada any són més greus pel canvi climàtic són les paneroles, les xinxes de llit, tèrmits o les paparres

  • Un mosquit tigre, en una imatge d'arxiu
Publicat el 03 de juny de 2025 a les 15:03
Actualitzat el 03 de juny de 2025 a les 15:34

L'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP) ha alertat aquest dimarts que les fortes pluges d'aquesta primavera han fet augmentar el nombre de mosquits, tant els comuns com els tigre, cosa que també pot fer créixer la transmissió de malalties tropicals com el dengue, el zika, el chikungunya o la febre del Nil occidental. L'entitat remarca que els ajuntaments han de fer tasques preventives des de finals d'hivern i que les autoritats sanitàries han d'estar atentes a l'aparició de brots de malalties importades però que es poden convertir en endèmiques.

Un hivern suau, molta pluja a la primavera i l'arribada sobtada de la calor han fet fer eclosió més aviat els ous dels mosquits, sobretot a les zones més càlides del país. Al litoral i prelitoral el mosquit tigre fa anys que és endèmic, però el mosquit comú també pot transmetre malalties importades com la del Nil occidental.

Diferències entre el mosquit tigre i el comú

El mosquit tigre necessita molt poca aigua per reproduir-se i pot transmetre el dengue, el Zika o el chikungunya, a través de la picada a persones que tinguin aquesta malaltia procedent d'altres latituds. Té un radi d'acció d'uns 200 metres des d'on pon els ous i l'any passat ja hi va haver un brot amb vuit afectats a Vila-seca (Tarragonès).

En canvi, el mosquit comú té un radi d'acció d'un quilòmetre, necessita més quantitat d'aigua per pondre els ous, però també pot transmetre la febre del Nil. De fet, el 2022 hi va haver dos casos a Reus de transmissió autòctona en humans, i al sud de la península se n'han detectat diversos casos els últims anys, sobretot en zones rurals i en aus migratòries i cavalls. Es considera autòcton a Andalusia.

Andreu Garcia, vicepresident i portaveu de l'associació del sector, explica que el període de prevenció i control de les plagues d'estiu cada cop és més llarg. Fa un temps era de sis mesos, ara és de set, i ja es parla d'allargar-la vuit mesos, de març a novembre.

Altres plagues

Altres plagues d'estiu que cada any són més greus pel canvi climàtic són les paneroles, les xinxes de llit, tèrmits o les paparres. Les xinxes presenten cada cop més resistència als insecticides i es recomana als viatgers que inspeccionin els matalassos on dormin i no deixin les bosses i maletes sota els llits. En casos greus, el tractament tèrmic pot ser costós i pot obligar les persones a deixar temporalment casa seva.

Pel que fa a les paparres, també transmeten malalties, com la febre hemorràgica de Crimea-Congo. L'espècie que la transmet ja s'ha detectat a Catalunya, sobretot al voltant de nuclis urbans, però encara no s'ha detectat cap individu portador. Piquen sobretot a conills, gossos, senglars o cabirols. L'alta pluviometria de la primavera i la humitat ha afavorit la proliferació de tèrmits alats, que poden menjar-se la fusta. Proliferen molt després de les pluges de tardor i de primavera.

Finalment, pel que fa a les rates, estan actives tot l'any, i l'ADEPAP alerta que el sistema de recollida de la brossa orgànica porta a porta, cada cop més implantat, s'ha de vigilar perquè no en fomenti l'expansió. L'associació recorda que també poden transmetre malalties.