L'ibis ermità és un ocell en perill d'extinció d'unes característiques molt singulars: no només per tenir el cap pelat i de tons vermellosos -en castellà també se l'anomena ibis calvo del norte-, sinó per com realitza actualment la seva migració: guiat per dos ultralleugers. Recuperar-lo a Catalunya és un dels primers projectes que ha posat sobre la taula Jordi Sargatal, secretari general de Transició Ecològica, que podria començar a ser una realitat la primavera vinent al massís del Montgrí.
Guiat per “mares adoptives”
L'ibis ermità es va extingir a Europa fa uns 300 anys. Va resistir en punts del Marroc, de Síria i a Turquia -on també va desaparèixer a finals del segle XX-. Tanmateix, en les darreres dècades diversos programes n'han permès una tímida recuperació. Concretament, hi ha uns 2.000 exemplars gràcies a la criança controlada en recintes zoològics d'Àustria i Alemanya.
Fa dues dècades aquesta espècie es va reintroduir entorn de Jerez de la Frontera, a la província andalusa de Cadis. Amb 300 exemplars, 39 parelles en tres localitzacions i un total de 46 polls anellats, es considera que s'està a punt de donar l'espècie per consolidada en aquesta zona.
Tanmateix, l'any passat es va estrenar una iniciativa molt curiosa per facilitar la migració de l'ibis ermità. L’entitat Waldrappteam Conservation and Research, dirigida pel biòleg Johannes Fritz i que compta amb fons europeus Life, connecta poblacions d'Àustria amb la d'Andalusia gràcies al vol d'ultralleugers. Dos aparells que actuen com a “mares adoptives” permeten completar un viatge de 2.800 quilòmetres.
Parada (i fonda?) a Catalunya
A inicis de setembre, un estol format per 36 ibis ermità va fer parada a l'Alt Empordà, concretament a Ordis. “Les condicions són ideals per aquesta espècie i, de fet, no volien continuar la marxa cap al sud”, explica Marc Vilahur, director general de Medi Natural, fet que en mostra el potencial de reintroducció.
El projecte ja es troba en fase d'estudi de viabilitat i d'idoneïtat. De fet, es podria començar a desplegar ja la primavera del 2025 al massís del Montgrí. S'ha optat per la finca Torre Ponsa, a l'Estartit, propietat de la Fundació Mascort -Jordi Sargatal va ser-ne el director general del grup fins a finals del 2023-.
El projecte, segons el Departament de Territori, Habitatge i Transició Energètica, compta amb el vistiplau de Johannes Fritz, director de l'entitat austríaca que realitza la migració assistida. A més, la fundació Alive, presidida pel biòleg Bernat Garrigós, i l’entitat Amics dels Aiguamolls i del Patrimoni Natural de l'Empordà, han mostrat l'interès a participar-hi.
Conjuntament amb el de linx ibèric, ja són dos els projectes de reintroducció d'espècies que transcendeixen d'ençà que Sargatal és secretari de Transició Ecològica. En aquest sentit, el director Marc Vilahur assenyala que “tota ajuda en conservació de la biodiversitat és benvinguda” i això suposa implicar l'administració pública, però també empreses privades i el tercer sector.