El linx ibèric podria tornar a Catalunya en els anys vinents. Concretament, s'estudia reintroduir-lo a les comarques de Ponent, que des de fa temps pateixen una autèntica plaga de conills. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica marca dues condicions per tirar-ho endavant: assolir un acord amb els diversos sectors implicats -especialment amb el món agrari- i garantir les mínimes condicions dels hàbitats per assegurar l'èxit d'un projecte de reintroducció que va avançar El Periódico.
No s'alliberaran animals abans del 2027
L'any 2021 diverses entitats conservacionistes com CBD Hàbitat i Crew Foundation van realitzar un estudi per analitzar el potencial retorn del linx ibèric (Lynx pardinus) a Catalunya així com en zones properes de l'Aragó, on ja s'hi ha detectat algun individu solitari. El nou secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, va reactivar aquesta carpeta que no havia estat gens prioritària per l'anterior Govern.
Ara, qui haurà d'impulsar-ne la reintroducció és Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, que manté el càrrec. En declaracions a Nació, defensa el projecte per la necessitat d'un “model de regulació ecològica a llarg termini”. En aquest sentit, el linx actuaria com a depredador natural dels conills, que fa anys s'han convertit en una plaga a les comarques de Lleida. “A curt termini ha funcionat la mesura de caçadors professionals, però sempre acabaran sent més efectives solucions basades en la natura”, assenyala Vilahur.
Sigui com sigui, no és qüestió de mesos. En primer lloc, la Generalitat vol obrir l'any vinent un diàleg amb el sector agrari, el món local, les entitats ecologistes i el món científic per intentar assolir el màxim consens. Si els resultats fossin positius, el 2026 es destinaria a estudiar els hàbitats per fer-ne viable la reintroducció. “Cal assegurar-ne la supervivència”, destaca el director general i marca com a punt crític els atropellaments. En aquest sentit, a Andalusia s'ha arribat a adaptar el senyal de perill per fauna salvatge per advertir de la presència de linxs.
Marc Vilahur evita donar cap data concreta, però es descarta alliberar cap animal abans del 2027. La lògica és que procedissin d'algun dels tres centres de reproducció ubicats a Andalusia -n'hi ha un quart a Portugal-. El que es garanteix des de la Generalitat és que els estudis i les accions es faran en coordinació amb les entitats i les administracions que han fet possible la recuperació d'aquesta espècie icònica al sud de la península Ibèrica.
Les estepes de Ponent, un hàbitat ideal per al linx
Els hàbitats idonis per al linx són espais molt extensos -fins a 10.000 hectàrees sense discontinuïtat-, amb una elevada densitat de conills i amb la mínima de presència de carreteres o altres infraestructures que puguin provocar-ne atropellaments.
Els ambients esteparis de Ponent serien ideals per al retorn d'aquesta espècie a Catalunya. En aquest sentit, l'estudi ja n'avaluava possibles zones a comarques com les Garrigues, el sud de la Noguera, l'Urgell o el Segrià. El director general de Medi Natural, en aquest sentit, aclareix que és una “informació més”, però supedita al procés de diàleg i a les anàlisis posteriors les possibles zones d'alliberament.
“El linx no té res a veure amb el llop”
“Les reintroduccions no ens fan gens de gràcia”, explica Ramon Cores, responsable de fauna cinegètica d'Unió de Pagesos. Una visió negativa que s'ha aprofundit els darrers anys amb l'expansió de l'os a l'Alt Pirineu i pel temor dels atacs del llop en aquelles comarques on, puntualment, s'hi han establert mascles solitaris.
“El linx no té res a veure amb el llop” és el missatge tranquil·litzador que s'emet des del Departament de Territori. En aquest sentit, Marc Vilahur recorda que el 90% de la seva dieta són conills i que s'alliberaria en una zona amb molt poca ramaderia extensiva. Això sí, admet que no es poden descartar atacs molt puntuals a xais i que, en aquest hipotètic cas, s'activarien unes mesures compensatòries que el Govern vol revisar a l'alça.
De moment, agricultors i ramaders ho observen en una posició que oscil·la entre el recel i el rebuig frontal. “Tan de bo el linx solucionés la superpoblació de conills, però no ho tenim gens clar”, assenyala Ramon Cores en declaracions a Nació que, això sí, assegura que participaran allà on se'ls convoqui. El sindicat JARC, per la seva banda, ja ha enviat una carta a la conselleria per mostrar-ne l'oposició: no veuen clar que posi fi a la plaga, preveuen un augment dels costos per als pagesos i adverteixen de mesures compensatòries insuficients. A més, reclamen no menystenir els atacs: en sis anys, a Andalusia se'n van comptabilitzar 40, provocant la mort de 700 animals, entre els quals ovelles.
El linx ibèric ja no està en perill d'extinció
La possibilitat de reintroduir el linx a Catalunya arriba poques setmanes després que s'anunciés que l'espècie ha deixat d'estar en perill d'extinció. Concretament, ha passat de la categoria “en perill” a “vulnerable” a la Llista vermella d'espècies amenaces de la UICN, després de 20 anys d'esforços d'entitats i administracions.
La disminució de les poblacions de conills silvestres, la destrucció d'hàbitats, la mortalitat no natural i l'endogamia van deixar-lo al límit a inicis de segle amb dos nuclis aïllats amb menys de 50 individus adults. Tres projectes europeus no només han permès consolidar aquestes poblacions sinó que n'han afavorit l'expansió en altres zones de la península Ibèrica.
En aquest sentit, el 2023 es va tancar amb un total de 2.021 exemplars -un 21% més que l'any anterior-, dels quals 722 són cadells i 406 són femelles. Geogràficament, destaca la presència a Toledo, Sierra Morena i Doñana (Andalusia), la regió portuguesa de l'Algarve, però també a Extremadura i Múrcia, comunitat on es va començar a reintroduir l'any passat. Castella i Lleó i Madrid ho faran el 2025 mentre l'Aragó també s'ho planteja.
El 29 de maig de 2018 es va produir una notícia sorprenent: un linx ibèric s'havia plantat a les portes de Barcelona. Pocs dies després va ser capturat en una zona boscosa de Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat. Es tractava de Litio, un exemplar el 2014 nascut al centre de cria en captivitat de l'Acebuche (Huelva) i que un any després va ser alliberat a Portugal. Curiosament, el maig de 2016 va ser capturat de nou a Huelva, després d'observar problemes d'adaptació, abans de tornar-lo al país lusità.
Es tractava, encara que fos un fenomen accidental, del primer linx ibèric vist el segle XXI a Catalunya. Segons el servei de Fauna del Departament de Territori, l'última cita creïble data de 1957, però l'espècie ja estava en total regressió des de dècades abans.
El linx ibèric no té res a veure amb l'animal que es va reproduir en captivitat el 2019 al centre MónNatura Pirineus. En aquell cas es tractava d'un linx boreal o europeu (Lynx lynx) -gatillop com es coneix al Pallars i en altres zones de la serralada-, una espècie que havia estat vista per última vegada el nostre país el 1987.