Les protestes contra la presència creixent de l'os al Pirineu són una constant que ve marcada pels albiraments de l'animal prop dels pobles i, sobretot, pels esporàdics atacs a alguns ramats. Les darreres mobilitzacions van tenir lloc fa poc més de deu dies, tant a Sort com Alins (Pallars Sobirà), llocs on el sector ramader denuncia que el plantígrad s'acosta "temeràriament" i sense mostrar "cap temor".
Però una de les darreres reivindicacions que fan pastors i ramaders és que l'administració, principal responsable de la reintroducció de l'os bru al Pirineu, anunciï d'una vegada el nombre màxim d'exemplars que pot allotjar el Pirineu, tenint en compte la població humana i les activitats que s'hi desenvolupen.
I és que la seva xifra no ha parat mai de créixer. De fet, ho ha fet de forma sostinguda. L'últim cens de 2023 se situa en 83 individus, dels quals 41 són en territori català, les xifres més altes des que es va iniciar la reintroducció de l'espècie l'any 1996.
Hi ha un límit d'ossos al Pirineu?
Unió de Pagesos, que sempre s'ha posicionat contrari a la reintroducció de l'os bru al Pirineu, demana al Govern que no n'autoritzi el reforçament poblacional i l'insta a definir quants exemplars d'os considera que pot assumir el Pirineu "tenint en compte també la seva capacitat de resposta davant dels danys i les pèrdues econòmiques que provoca aquesta espècie".
Evolució de la població d'ossos als Pirineus (1996-2024)
Fins quan ha de continuar creixent aquesta xifra? Hi ha un ampli desacord entre els diferents sectors afectats i la resposta, com creuen experts biòlegs, és més social que científica.
Els ramaders responen d'una forma molt clara. No volen cap os al Pirineu. La seva xifra límit és zero. "La ramaderia extensiva i aquests animals són totalment incompatibles, és igual que n'hi hagi 83, cinquanta o centenars", sentencia Xavier Ribera, president de la Federació d'Entitats Catalanes de Ramaders d'Oví i Cabrum (FECOC) i alhora portaveu del sector més empipat del Pallars Sobirà.
“És igual que hi hagi 83, cinquanta o centenars. Els ossos i la ramaderia no són compatibles i la seva coexistència és impossible”
xavier ribera, `president de la fecoc
La xifra dels ambientalistes, però, es troba als antípodes. Sense voler donar-ne una de concreta, asseguren que "encara estem molt lluny" del topall. "No és una qüestió de matemàtiques, però el Pirineu té una superfície potencial d'uns 30.000 quilòmetres quadrats i, per tant, la seva capacitat és gran", indica Joan Vázquez, portaveu del grup ecologista Ipcena.
Marc Alonso, un expert naturalista i especialista en ossos, assegura que "encara hi ha molt camí per créixer". Alonso, que treballa per a la Fundación Oso Pardo, argumenta que cal entendre la situació del plantígrad dins el context europeu i comparar-lo amb territoris més o menys semblants com el de la serralada Cantàbrica.
Amb una extensió semblant, aquesta zona del nord de la península Ibèrica ha passat en els mateixos anys de tenir prop de 80 exemplars d'os a fregar-ne actualment els 400. Aquesta xifra s'està celebrant de forma unànime com un èxit en el projecte de salvació de l'espècie. "L'aparició d'ossos prop d'espais urbans no és ni tan sols notícia perquè allí estan acostumats a conviure-hi", argumenta Alonso.
“No podem precisar una xifra límit d’ossos al Pirineu, però encara estem molt lluny; el que s’ha de treballar és perquè hi hagi més ossos i menys danys”
marc alonso, fundación oso pardo
Això és el que reivindiquen els naturalistes: una major cultura de cohabitació. La principal crítica animalista contra alguns ramaders és que "estan fent demagògia amb un conflicte que és artificial", diu Alonso.
Acció Climàtica treballa en estimar la població potencial
En qualsevol cas, el Departament d'Acció Climàtica està reballant en la redacció d'un pla que finalment respongui a la demanda d'aquesta esperada xifra límit. El document farà pública una estimació real de la població d'ossos a la que aspira el Pirineu català. El director general de Medi Natural, Marc Vilahür, confia que el text estarà llest en poc més d'un any i especificarà diferents zones (i diferents censos òptims) en virtut del grau de protecció de l'os (zona crítica, en perill, vulnerable...).
“No tenim encara la població necessària d’ossos, però els plans de recuperació concretaran quina és la xifra necessària per a cada grau de protecció”
marc vilahür, director general de medi natural
Per elaborar aquest pla, la Generalitat està prenent com a referència, entre altres contextos, precisament el de la serralada Cantàbrica. "Agafem les millors pràctiques que hi ha al nostre voltant", argumenta Vilahür, que de totes maneres insisteix que al Pirineu hi ha un llarg camí per créixer. "No tenim encara la població d'ossos necessària", certifica el director general.
"La gent està empipada", replica el portaveu del sindicat ASAJA a Lleida, Pere Roqué, un dels organitzadors d'una de les mobilitzacions de la setmana passada al Pallars. Insisteix que la xifra de l'os lliure al Pirineu ha de ser zero. Una altra cosa seria si el tanquessin.
En aquest sentit, alguns ramaders reivindiquen tancaments perimetrals per als ossos. En cas que s'executés aquesta mesura, aleshores "la seva xifra pot augmentar tant com vulguin els experts", argumenta Roqué. "Això no és un zoològic", respon el naturalista Marc Alonso, que pensa que tancar els ossos és una proposta que no té cap fonament científic.
La xifra de ramaders, a la baixa
Mentre el cens d'ossos continua a l'alça, el dels ramaders va clarament a la baixa. Alonso, que viu a Unha (a la Vall d'Aran), assegura conèixer molt bé el sector de la ramaderia extensiva i avisa que la seva crisi està lluny de tenir la causa en l'os bru. La dictadura dels mercats, la burocràcia en les ajudes públiques i la manca de relleu generacional són part del còctel de factors. "Aquesta és la mateixa realitat que estan sofrint els ramaders de Girona, on l'os no fa acte de presència", argumenta Alonso.
“L’única manera de conviure-hi és que hi hagi bones indemnitzacions. A partir d’aquí, que posin els ossos que vulguin”
joan jordi giró, ramader i membre de jarc
Per frenar la davallada de ramaders davant l'escalada d'ossos, una de les reivindicacions és la d'aplicar una major agilitat i generositat en la tramitació d'indemnitzacions per danys. L'any passat es va aconseguir, a través del Grup de Treball de seguiment, un augment dels barems de compensació pels danys. Però per a molts això no és suficient.
"Sembla que aquesta taula l'hagin creada per fer-nos callar", replica Joan Jordi Giró, membre de la junta de JARC a Lleida i també un ramader afectat per l'atac de l'os. Ell practica la transhumància del Segrià fins a la Vall d'Aran i assegura que fa uns anys algunes de les seves vaques es van estimbar contra el riu i van morir espantades per l'os. Denuncia que aquest incident, com molts d'altres, no va estar reconegut per la Generalitat i ni tan sols analitzat pel Grup de Treball. Giró admet que la xifra d'ossos és ja impossible de reduir, però exigeix mesures per coexistir amb la ramaderia. Tant JARC com Unió de Pagesos coincideixen a reclamar que es disposi de la informació necessària per saber sempre on són els ossos i així prendre precaucions per defensar els seus animals i no posar en risc la seva vida.
Ecosistema desequilibrat o baixes insignificants?
Els sindicalistes ramaders apunten que l'augment dels ossos està provocant un desequilibri en l'ecosistema. "Ara els animals s'estan encaminant cap al plat fàcil, cap a les nostres ovelles, cavalls i vaques", diu Giró. Per tant, un control individualitzat dels plantígrads amb xips és l'única solució. "És complicat, ho sabem, però són els animals de l'administració i se n'han de fer càrrec ells".
Per la seva part, els experts repliquen que el nombre de baixes als ramats és clarament insignificant. La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) va emetre la setmana passada un comunicat per recordar que "només un 0,16% del bestiar dels agrupaments va morir depredat per l'os el 2022".
Els naturalistes asseguren que el sistema per cohabitar amb l'os no sols està funcionant, sinó que millora amb el temps. Marc Alonso assegura que "estem sofrint menys danys per l'os ara que abans: s'ha anat veient i s'ha anat corregint". Per això reivindica que l'administració no basi les seves polítiques en les indemnitzacions als ramaders, sinó en la prevenció.
I els crítics contra l'os conclouen amb el seu gran temor final. "El dia que hi hagi una desgràcia contra una persona, aleshores començaran els problemes de debò", vaticinen.